Cinquanta anys cantant

24.05.2017

El món del cant coral català està d’enhorabona. Ahir, al Palau Sant Jordi de Barcelona, uns 2.500 nens i nenes de més de 100 corals infantils de tot el territori catalanoparlant van celebrar el 50è aniversari del SCIC (Secretariat de Corals Infantils de Catalunya) amb un concert multitudinari.

El Secretariat de Corals Infantils de Catalunya ha celebrat 50 anys.

El Secretariat de Corals Infantils de Catalunya ha celebrat 50 anys.

Aquest concert va ser el colofó d’un curs de celebració que es va iniciar el 19 de febrer a Manresa, amb un concert en el qual van participar les corals fundadores del SCIC que encara hi continuen. Va ser a Manresa on, l’any 1967, es va organitzar la primera Trobada General, per això, cantaires d’aquella primera Trobada de ja fa cinquanta anys també van tenir l’ocasió de cantar algunes cançons.

La segona part de la celebració es va repartir per tot el territori català. Els cantaires van recórrer en cercavila els carrers de diferents escenaris de Catalunya, amb l’acompanyament de diferents agrupacions culturals i molta, molta música, convidant a tothom al concert final que es va fer ahir mateix a Barcelona.

Aquest concert va començar amb la interpretació de L’Enfilall, elaborat i dirigit per Josep Vila i Casañas, un recull de les cançons més mítiques de diferents cantates que s’han representat durant aquests cinquanta anys. Amb l’únic acompanyament d’un piano, interpretat per Paul Perera, cançons antigues i d’altres més recents van ressonar al Palau Sant Jordi, cançons que ja formaven part de la memòria de pares, mares i directors, i que ara formaran part de la memòria d’una nova generació de cantaires.

Tot seguit, Santi Serratosa, bateria del grup Gossos, va sortir a l’escenari per fer participar el públic en una interpretació de la cançó Corren, en la qual cantaires i pares van unir-se per acompanyar a Natxo Tarrés amb ritmes de percussió corporal.

Finalment es va estrenar la cantata …i no em venien a buscar!, escrita especialment per a l’ocasió, amb música i lletra de Joan Vives i llibret de Piti Español, acompanyada per la Big Band Jazz Maresme i el mateix compositor al piano. Una cantata plena de sorpreses, i és que al cap de dues cançons, el director, Josep Prats, feia sortir una regidora que descobria un home amagat entre els cantaires. Era en Pau Franquesa, que seguia esperant que els seus pares l’anessin a buscar des de la primera cantata del SCIC, i que encara ens tenia unes quantes sorpreses reservades. Un moment tendre en una història que parla del món de les corals infantils, el pas del temps i les relacions humanes, amb la participació dels actors Jordi Banacolocha i Neus Pàmies.

El SCIC és una entitat que, en els seus cinquanta anys de vida, ha vetllat per la cultura catalana i per l’educació dels nens i nenes del nostre país, tasca que li ha valgut, aquest any 2017, el Premi Nacional de Cultura. L’èxit del concert d’ahir, doncs, no deixa de ser la continuació de cinc dècades de feina constant, voluntària i il·lusionada, amb una organització impecable i, sobretot, moltes ganes de donar als cantaires valors i experiències que s’enduran a la seva motxilla de records tota la vida.

Només queda, doncs, felicitar el SCIC i desitjar que tingui 50 anys més de bona feina!

Etiquetes: