Cinq spectacles imperdibles pour cette semaine

28.01.2017

El primer Festival de Teatre en francès de Barcelona arriba amb el primer dia de febrer. Hem conversat amb Mathilde Mottier i François Vila, directors i fundadors del festival, sobre l’origen d’aquesta iniciativa i les seves particularitats. Deu espectacles del país del nord dels Pirineus ens visiten. Repassem aquí alguns dels més interessants.

‘Le dernier cèdre du Liban’

Mise en Lumière és una productora que es dedica a la creació i difusió d’espectacles teatrals, principalment a París i a Avinyó. Mathilde Mottier i François Vila provenen del món del teatre i del cinema i han volgut amb aquesta primera edició portar una mostra del teatre que es fa actualment a França. Estan especialment interessats en connectar produccions del circuit comercial amb d’altres del circuit públic o subvencionat, dues esferes que a França no interactuen de cap manera. Un actor que treballi a teatres públics francesos no participarà mai a produccions privades (tot el contrari d’allò que succeeix a casa nostra, on trobem pocs intèrprets a tot arreu). Una altra particularitat d’aquest festival és que vindran a Barcelona tots els autors dels espectacles, i que es celebraran xerrades, tallers i taules rodones. El dimecres 1 de febrer a les vuit del vespre hi haurà una taula rodona al Teatre Estudi de l’Institut del Teatre per celebrar els 40 anys de l’escriptura de La nuit juste avant les forêts. Hi seran presents Yves Ferry, l’actor pel qual Koltès va escriure la peça, Moni Grego, la primera directora que el va posar en escena, François Koltès, germà i marmessor del dramaturg, Jean-Pierre Garnier, director teatral i l’actor Eugène Marcuse.

Cartell de la primera producció de ‘La nuit juste avant les forêts’. Fotografia de François Vila

Per a aquesta primera edició del festival vindran un centenar de persones de França a Barcelona, entre actors, directors, dramaturgs i tècnics, i la intenció de Mathilde Mottier i François Vila és que en les properes edicions també vingui produccions d’altres països francòfons com ara Bèlgica o el Quebec.

Entre els espectacles que destaquen els dos directors del festival (que els recomanen tots, evidentment) hi trobem els següents:

Déshabillez-mots. Un cabaret literari popular i alhora molt subtil. Ideal per a francòfils empedreïts i francesos que viuen a Barcelona (es representarà a l’Institut Français, sense sobretítols).

À mon âge je me cache encore pour fumer. Una oportunitat de descobrir l’autora algeriana Rayhana, amb un text que mostra la trobada de nou dones a un bany àrab o hammam, on poden compartir tranquil·lament tot allò que no poden fer en públic. D’aquest text la mateixa autora n’ha dirigit la seva versió cinematogràfica, produïda per Michèle Ray-Gavras i Costa Gavras, que s’estrenarà a França aquest any i que, paradoxalment, està prohibida a Algèria.

Le porteur d’histoire. Un espectacle que porta quatre anys d’èxit i dos Premis Molière (entre molts d’altres). A més, el seu autor i director Alexis Michalik serà al festival i també assistirà a la lectura dramatitzada en castellà que ha dirigit Oriol Tarrason amb actors d’aquí.

Le dernier cèdre du Liban. Un text d’Aïda Asgharzadeh on una noia de divuit anys hereta les cintes de casset que li va deixar la seva mare explicant-li la guerra del Líban o la caiguda del mur de Berlín, fet que fa la noia surti a la seva recerca.

Beautiful Losers, un díptic format Lichen Man i The Shaggs. L’oportunitat de tornar a veure Frédéric Sonntag a Barcelona, del que el 2015 vam poder veure el seu text George Kaplan, a la Sala Beckett. Ara l’autor (i actor) podrà conèixer la nova seu del Poblenou amb una peça amb un investigador que es converteix en superheroi i amb la història de la pitjor banda de música de la història.

Una imatge de ‘Lichen Man’, de Frédéric Sonntag, que es podrà veure a la Sala Beckett.

El festival servirà, també, de punt de trobada entre autors francesos i autors catalans, amb taules rodones al voltant de la traducció de textos teatrals, o un taller on hi participaran alumnes de l’Institut del Teatre i del Conservatoire National Supérieur Dramatique de París. François Vila i Mathilde Mottier estan molt interessats, sobretot, en impulsar l’intercanvi i les relacions professionals entre gent de la professió de les dues bandes dels Pirineus.

Vol dir això que l’any vinent tindrem el primer Festival de Teatre en català de París? On verra!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Senyors de Núvol, heu escrit:
    “À mon âge je me cache encore pour fummer”.
    “Fumer”, del verb fumar, s’escriu en francès amb una sola “m”.
    Us hi dic amb esperit constructiu. Salut!