Cinema contra la impunitat de les dictadures

22.10.2016

Ara que Evocacions de la Ruïna, el cicle del Born Centre de Cultura i Memòria sobre la impunitat amb què la nostra democràcia ha tractat el franquisme, ha perdut el seu principal imant de curiosos, la resta d’activitats incloses en aquesta proposta interdisciplinària hauran d’atraure a futurs visitants sense l’ajuda del dictador decapitat. Per això cal parlar de Monuments, Rastres i Vulneracions, un cicle de cinema que format per pel·lícules que combinen ficció i documental sobre la nostra relació amb el passat, la construcció de la memòria col·lectiva, els esdeveniments i fenòmens marcats per la violència i la vulneració dels drets humans.

L'image manquante, de Rithy Panh

L’image manquante, de Rithy Panh

Síria: una selfie des del cor de l’horror

Un nen d’uns 5 anys parla a càmera mentre camina entre els carrers i els edificis en runes d’Homs, la tercera ciutat més importat de Síria, que va ser objectiu de la pitjor massacre de la Guerra Civil Siriana i del setge de l’exèrcit dels partidaris de Bashar al-Àssad entre el maig del 2011 i el maig del 2014, fins que les forces de l’oposició van claudicar. El nen riu com si fos a l’hora del pati, content per la presència de la càmera que el grava fins que arriba a una cruïlla a la intempèrie: “Aquí hem de córrer, hi ha franctiradors”. Syria Self-Portrait, documental presentat al Festival de Cannes, va néixer de la relació entre una jove cineasta kurda que viu a la ciutat síria d’Homs i Ossama Mohammed, un cineasta sirià refugiat a París. El resultat és una col·lecció de vídeos enregistrats exclusivament amb telèfons mòbils que ens mostren l’horror del conflicte sirià en primera persona.

Xile: el testimoni i la memòria històrica. Dimecres 26 d’octubre a les 19h

Els seixanta minuts de La Flaca Alejandra. Recuerdos de la muerte, constitueixen una conversa entre Carmen Castillo i Marcia Merino, més coneguda com La Flaca Alejandra, que va ser dirigent d’una cèl·lula del MIR (Movimiento de Izquierda Revolucionaria) i a qui la policia de Pinochet (la DINA) va aconseguir transformar en col·laboradora a través de la tortura. La càmera capta el sentiment de culpa incommensurable de Merino, que explica detalladament com es dedicava a reconèixer als integrants del MIR que, posteriorment, eren torturats i assassinats per la DINA. Castillo va lluitar clandestinament contra la dictadura i va ser delatada, entre d’altres, per Merino, fet que la va dur a la pèrdua del seu fill no nat per culpa de la violència policial i, finalment, a l’exili. Quan la cineasta torna a Xile 20 anys després, Merino (alliberada de la presó set mesos abans) es presenta als tribunals per acusar els seus vells caps de la DINA, decisió que representa un greu risc per a ella però que, alhora, serà una importantíssima contribució a la memòria històrica i al coneixement del que va representar, en aquells foscos anys, formar part de la DINA i de la Dictadura.

 

Cambodja: recordar el genocidi sense imatges

Hi ha un sol país al món amb més fosses comunes que Espanya: Cambodja. El 1975 els victoriosos Khmers Rojos, la guerrilla comunista dirigida per Pol Pot, evacuen els centres poblats i declaren a la gent de la ciutat “enemics polítics”. Les famílies són dispersades i Rithy Panh, que aleshores tenia onze anys, és internat en un camp de concentració especial per als nois que havien crescut a les ciutats, creat amb la voluntat de “rehabilitar-los dels vicis de la burgesia”. Tota la seva família va morir en les llargues caminades que els khmers van obligar a fer als habitants de les ciutats. Avui, Pahn és un documentalista de prestigi que ha dedicat la seva filmografia a explicar la realitat de la Kamputxea Democràtica, un règim de terror motivat per la voluntat de Pot d’instaurar una utopia comunista i que va ser el responsable de l’extermini de més de 2 milions de persones, en país de 7 milions, entre el 1975 a 1979. Davant la pràctica inexistència de material filmat sobre la dictadura genocida de Pol Pot, L’Image Manquante recrea el genocidi amb figuretes de fang que representen la història del director i la seva família.

Monuments, Rastres i Vulneracions permetrà als assistents complementar la resta d’activitats del cicle -així com l’exposició permanent del Born- amb aquestes pel·lícules, oferint una única projecció de cadascuna entre els mesos d’Octubre i Novembre. Podeu consultar les dates i comprar entrades aquí.