Cinc lliçons que hem d’aprendre sobre la tirania

27.05.2017

Un dels tòpics més recurrents quan es parla de la fal·libilitat humana és emprar l’expressió que diu que l’home (i la dona) és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra. Des d’una perspectiva històrica, aquesta metàfora autoreferencial sobre la nostra irremeiable reincidència adquireix sentit i gravetat col·lectius, i troba justificació en la inestabilitat de l’ordre polític. O el que és el mateix: en els totalitarismes, les oligarquies, els imperis i qualsevol altra forma de govern opressora, es digui comunisme, nazisme, feudalisme o Santa Inquisició. Hi ha una paraula que ho resumeix massa bé: tirania.

Adolf Hitler (Porträts) | Foto: Heinrich Hoffmann, 1930

L’historiador nord-americà Timothy Snyder ha publicat recentment el llibre Sobre la tirania (Destino), en el qual planteja que la història ens ha de servir d’advertència per impedir el seu avanç. Per no ensopegar altra vegada amb la mateixa pedra. Sembla fàcil de dir: des d’Aristòtil fins a Hannah Arendt passant pels autors de la Constitució Americana, teòrics, analistes, politòlegs i multitud de veus crítiques han avisat del perill de les tiranies, la demagògia o l’abús de poder precisament basant-se en el coneixement i l’experiència de la història, en l’enèsima vegada que la pedra ens ha fet entrebancar per culpa de l’odi, la violència, l’egoisme o la ignorància. Però la realitat, superior a la imaginació i a la teoria, no ha respost amb la conseqüència desitjada. Estem parlant d’éssers fal·libles.

Això vol dir que la història es repeteix? No ben bé. Tal com assenyala Snyder, la història instrueix. Tornant a la metàfora de la pedra, podríem dir que, en efecte, no hem deixat d’ensopegar-hi, però això no sempre ha comportat, forçosament, una caiguda –o no hauria de fer-ho. Aquesta és la idea que ens trasllada Sobre la tirania: “No som pas més savis que els europeus que van veure com la democràcia cedia al feixisme, al nazisme o al comunisme del segle XX. L’únic avantatge que tenim és que podem aprendre de la seva experiència. I ara és un bon moment per fer-ho”. Ara que els populismes nacionals han tornat a reviscolar, ara que, per exemple, Donald Trump és president dels Estats Units.

L’autoritarisme i el feixisme poden esfondrar democràcies tal com van fer aleshores, l’ètica pot fracassar novament i les guerres poden tornar a turmentar una societat més o menys pacífica. Podem tornar a ensopegar.

Amb l’ull posat al segle XX, doncs, recollim cinc reflexions senzilles i diàfanes incloses a Sobre la tirania per prendre’n consciència i ¿aprendre? allò que a vegades, malgrat ser tan proper, semblem haver oblidat. A vegades ens fa falta una petita ràfega de tòpics i necessàries obvietats:

1. No obeeixis amb anticipació. Gran part del poder de l’autoritarisme s’ha obtingut gratuïtament. En temps com aquests, hi ha persones que pensen amb anticipació què voldria un govern més repressiu, i llavors s’ofereixen sense que ningú els ho hagi demanat. Un ciutadà que s’adapta d’aquesta manera el que fa és ensenyar al poder tot allò que és capaç de fer.

2. Cuida el teu llenguatge. Evita pronunciar les frases que diu tothom. Inventa’t la teva manera de parlar, encara que només sigui per expressar allò que creus que tothom està dient. Fes un esforç per distanciar-te d’internet. Llegeix llibres.

3. Creu en la veritat. Renunciar als fets és renunciar a la llibertat. Si res no és veritat, ningú no pot criticar el poder, perquè no hi ha cap base sobre la qual fonamentar-se. Si res no és veritat, tot és espectacle. La cartera més gran paga els llums més enlluernadors.

4. Mira als ulls i parla de coses trivials. No es tracta només d’educació. Forma part de ser un ciutadà i un membre responsable de la societat. També és una manera de mantenir el contacte amb el teu entorn, de trencar barreres socials, i de veure en qui pots confiar i en qui no. Si ens endinsem en una cultura de denúncia, és bo que coneguis el paisatge psicològic de la teva vida diària.

5. Sigues tan valent com puguis. Si ningú està disposat a morir per la llibertat, tots morirem sota la tirania.

Etiquetes: