Cinc imprescindibles teatrals

9.10.2015

Si us agrada el teatre i decidiu quedar-vos a Barcelona aquest cap de setmana llarg, des de Núvol us proposem cinc plans teatrals per a tots els gustos. Teniu ganes d’emocionar-vos? D’assistir a una masterclass d’interpretació? De veure coses poc convencionals? O potser us ve de gust sortir tocats i trasbalsats?

El agitador vórtex, de Cris Blanco

El agitador vórtex, de Cris Blanco

 

Agitador vórtex:  Un agitador de vórtex o vòrtex és un tipus d’agitador que s’utilitza comunament en els laboratoris per homogeneïtzar el contingut de petits tubs o flascons de líquid. Agitador vórtex, però, també és el títol del darrer espectacle de Cris Blanco: Una pel·li en directe de cinema “fet a mà” on els espectadors assisteixen al rodatge de la pel·lícula que estan veient. Un thriller còmic musical de ciència ficció amb tocs de terror i acció amb karaoke romàntic i arts marcials. Performance, música, cinema i teatre.  A Agitador Vórtex, que es pot veure actualment a la Sala Hiroshima, un virus assassí ha assolat la Terra. Un dur pistoler a sou arriba a un petit poble tot buscant un lloc on es creu que els hebreus varen dipositar els manaments que Déu havia entregat a Moisès. En la seva recerca salvarà la vida de la jove ninja Kein, la mare de la qual vol casar-la amb en Rolando, un ric joier enamorat d’ella a pesar que sap que espera un fill d’un altre home. Dit d’una altra manera: la clàssica història del bé contra el mal protagonitzada, ara, per Cristina Blanco. Una de les creadores més interessants del panorama actual.  Si encara no la coneixeu, correu a la Sala Hiroshima!

Refugiada poètica: “Claire Ducreux és el més proper a Chaplin que hagi vist mai” assegura el blogaire Xavier Cairó. I té raó. Són paraules majors sí, però té raó. Refugiada poètica és dansa, mim, clown i teatre visual. Un espectacle sobre un vagabund que converteix una plaça en el seu refugi provisional que, de ben segur captivarà a tots els espectadors. Un autèntic poema visual. “Busco un camí encara més senzill i directe entre l’ànima i el gest. El meu personatge és un rodamón, metàfora d’allò que és vulnerable, em porta, com a intèrpret i com a persona, al meu senzill repte artístic i humà: buscar autenticitat i humilitat per compartir emocions i veritables moments de màgia teatral” explica Ducreux. Encara us queden dubtes o ja sou camí de La Seca Espai Brossa?

La mel: En realitat La mel s’estrena el dia 14, però durant la setmana també podem anar al teatre, oi?  La mel és un espectacle dirigit per Miquel Górriz i Xicu Masó i interpretat per aquest últim. La narració d’un home que després de  70  anys  d’intensa  vida  torna  al  seu  poble  natal, que ha quedat reduït a nou veïns,  per  viure  amb  el  seu  germà. Els veïns seran, precisament, els protagonistes d’aquest relat poètic de Tonino Guerra. “En tot muntatge teatral, per brillant que sigui, no sempre hi sorgeix aquell doll especial que travessa i diferencia, que marca la personalitat de l’espectador amb un batec definitiu. Aquesta línia que traspassa la precisió formal, capaç de deixar empremta, té a veure amb la sensibilitat. Si heu vist un espectacle com La mel, de Xicu Masó, sabreu de què parlo” escrivia, fa anys, Joaquim Armengol. Nosaltres li farem cas. I tu?

Autorretrato de un joven capitalista español: Potser ja l’heu vist, però sinó, teniu l’oportunitat de fer-ho al Teatre Goya. Autorretrato de un joven capitalista español és, segons el crític Oriol Puig Taulé, “una brillant conferència-espectacle, un acte de sinceritat d’un actor que ja és massa gran perquè el truquin per ser “el guapo de la pel·lícula”, però encara massa jove per fer de “pare del guapo de la pel·lícula”. Unint la història d’Espanya des de les acaballes de la dictadura i la Transició fins al moment actual amb la seva pròpia biografia, San Juan es despulla emocionalment per bastir un exercici d’història comparada”. teatre polític, urgent i de resistència. I, per cert, una bona manera de “celebrar” el dia de la Hispanitat!

Terra Baixa: Encara no heu vist l’espectacle del que parla tothom? Aquest acte de generositat de Lluís Homar? Mireu què deia Bernat Puigtobella l’endemà de l’estrena al Borràs: “aquesta Terra baixa, senyors, és poesia. Homar s’ha desprès de vuit dels personatges de l’obra de Guimerà, ha deixat escórrer pel xuclador de la resclosa pagesos i pageses i s’ha quedat amb un pòquer personatges: la Nuri, la Marta, el Sebastià i el Manelic”. I per cert, si teniu canalla adolescent no tingueu por: porteu-los a Terra Baixa perquè, com diuen ells, fliparan. Ja ho veureu.

Etiquetes: