Christophe Farnarier, el cinema com a acte de resistència

30.06.2017

«A casa només ens deixaven veure la televisió el dimarts a la nit. D’amagat dels pares, em llevava a la nit i veia pel·lícules del Bergman, el Fellini, l’Antonioni…». Quan el cinema és la passió d’algú, per molt que s’intenti treure la idea del cap, hi persistirà. Així va ser com Christophe Farnarier va esdevenir fotògraf i director de cinema, després d’haver-se gastat els diners que li donaven per menjar amb entrades al cinema. 

«A “El perdut” recullo la teoria de Henry David Thoreau que hem de tornar a la natura. Ell ja ho va dir fa 150 anys: s’ha perdut la relació amb la terra.» (Foto: Angela-Claire Farnarier)

La darrera de les seves creacions és El perdut (2016), el tercer llargmetratge que tanca el cicle d’una trilogia amb El somni i La primavera.

Amb les seves filmacions, Farnarier vol transmetre la idea que «el retorn a la natura és una espècie de salvació per a l’ànima. Per això, les tres pel·lícules que ha realitzat són una aproximació sense concessions a la vida de muntanya».

La pintura ha estat una influència important en les seves pel·lícules, ja que «amb la pintura aprens profunditat, formes, emocions, colors. I les meves pel·lícules són un quadre; hi ha moltes capes, diferents lectures.»

A Christophe li agraden les històries senzilles, sense sofisticacions. I com que creu que en el cinema ja s’ha explicat tot, busca noves maneres d’explicar, com a El perdut, al qual hi ha un sol intèrpret, per tant, «no hi ha diàlegs; el so només és el de la natura». Això fa que l’espectador estigui més atent a tots els detalls, tots els sons, tots els moviments més minuciosos que puguin passar. És una manera diferent d’anar al cinema.

Les pel·lícules de Farnarier «són una reflex de la societat actual, un món que desapareix i que el cinema té la capacitat de capturar». El tema principal de la trilogia és «la relació de l’ésser humà amb el planeta, de com està de trinxat, de desequilibrat, de la relació instintiva que teníem amb la natura i de com l’hem perdut.»

Davant d’aquesta visió acabada del planeta i de les relacions humanes, Christophe Farnarier es planteja com pot ser una altra societat, nova, transformada, renovada: «Hem de tornar a la natura», preconitza l’autor. «Tenir coses no ens genera felicitat. Hem de tornar a entendre què som». Si creiem que podem dominar la natura i controlar-la segons els nostres interessos i les nostres necessitats, anem errats.

Christophe vol que a les seves pel·lícules hi hagi un final obert que faci reflexionar l’espectador, i també són un acte de resistència: «A Espanya és una vergonya el que està passant, l’embadocament funciona.»

Farnarier té altres projectes en ment, i aquest cop ja no tenen a veure amb la muntanya, ja n’ha parlat durant molts anys; ara vol anar al mar, a la «línia fronterera entre la terra i el mar.»

Llegeix l’entrevista sencera de Marta Portar a Christophe Farnarier al número de juny de «Serra d’Or», en digital o en paper!