Cesk Freixas, l’espurna intensa del foc

23.06.2012

El nostre tuitaire resident d’avui és Cesk Freixas. Al llarg del dia @ceskfreixas comentarà les notícies que més li interessin del digital de cultura des del seu compte de Twitter. Els lectors de Núvol podran seguir el seu timeline des de la nostra caixa de Twitter. Recuperem aquí l’article que li va dedicar Oriol Rodríguez arran de la publicació de ‘Tocats pel foc’.

Cesk Freixas. Foto Lluc Miralles

 

En Cesk Freixas és petit però molt gran. No recordo exactament quan el vaig conèixer, però sí que sé que aquella primera entrevista de les ¿quatre o cinc? que li he fet al penedesenc al llarg del temps, era per un reportatge per al suplement dominical que aleshores publicava el diari Avui -ara El Punt Avui si és que encara es publica-. Tampoc recordo què li vaig demanar –suposo que qualsevol bajaneria d’aquelles que adornen estúpidament els articles dels magazines-.  Recordo que es va presentar a la cita amb una vella còpia en vinil de l’àlbum “Salvat Papasseit per Ovidi Montllor”. També tinc molt present que al llarg de la conversa em va insistir en la seva admiració pel cantautor d’Alcoi, tant pel seu llegat, que reclamava com una influència cabdal en la seva obra, com per l’ètica de treball que tenia, reivindicant-lo com un treballador de la cultura. He d’admetre que aquella estona al seu costat va provocar que canviés radicalment la meva percepció d’ell. Jo, que em movia per circuits més “moderns” i “alternatius”, no acabava de veure gaire clar que algú es fes dir Cesk, així, amb K final. A més, aquella era una època en què això de ser cantautor em reportava imatges en blanc i negre de paios amb llargues patilles que, tot fumant Ducados, agafaven la guitarra al més pur estil Charlie Rivel per reclamar allò de “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”. D’altra banda, no ens enganyem, Cesk Freixas acabava d’editar el seu primer disc i… Bé, el fet és que el de Sant Pere de Riudebitlles, com el seu admirat Ovidi, ha demostrat que també és un “currante”, algú que sense haver renunciat mai a la seva ideologia –ni a la K final del seu nom-, en el camí per trobar-se amb ell mateix ha sabut créixer com a músic i com a lletrista, fent que les seves paraules sense perdre contundència brollin més belles en cadascun dels seus discs. Un esdevenir que l’ha dut fins aquest “Tocats pel foc”, treball on la seva espurna crema més que mai. I és que no ho oblideu, en Cesk Freixas és petit però molt gran.