Cervesa artesanal, a la ‘Revista de Girona’

21.09.2016

Des de fa dotze anys, a Girona s’ha recuperat la tradició mil·lenària de fer cervesa. Actualment s’hi fan més de trenta cerveses diferents, començant per la Moska de Girona —que va ser la pionera—, la Poch’s, Marina, Minera, Lybica, Arrossa, Nouone, Gavarra, etc., al costat de les quals han proliferat nombroses fires cerveseres, la més antiga de les quals és la de Jafre, que se celebra cada any des del 2008. La Revista de Girona ha dedicat el dossier del seu últim número, el 298, a la producció artesana de cervesa de la comarca.

Una gerra de cervesa | Foto: Pixabay

Una gerra de cervesa | Foto: Pixabay

La cervesa gironina

Als nou articles de Ramon Buxó, Albert Vilar, Salvador Garcia-Arbós, Josep Pastells i Anna Iglesias es proposa un recorregut des dels inicis de la cervesa, fins a les marques principals de la cervesa gironina, les formes d’elaboració i les fires dedicades a aquesta beguda feta de cereals i pa. Tal com ens explica Ramon Buxó, la primera constància de la cervesa es remunta al 4000 aC, encara que els grecs i romans van apostar pel vi: “Cal buscar-ne l’origen al Pròxim Orient, entre els anys 8800 i el 7600 abans de la nostra era (ANE)”. És a Egipte on es testimonien les primeres produccions de cervesa, en formava part i “era considerada un aliment que, juntament amb el pa, era la base de l’alimentació de la majoria de la població”.

La dècada prodigiosa del teatre a Girona

Josep Pastells ha entrevistat Pere Codina i Pere Garcia. Pere Codina va ser director del Teatre Municipal de la ciutat entre el 1975 i el 1989 i Pere Garcia, crític teatral i gran coneixedor dels espectacles teatrals de l’època. Molt abans del Temporada Alta, Girona va acollir grans companyies prodigioses i de gran nivell, “moltes estrangeres, que marquen una època difícilment igualable”, assegura Pere Garcia. Durant aquells anys —més d’una dècada— van aconseguir animar els espectadors gironins i encomanar-los les ganes d’anar al teatre. “La idea era que els gironins no haguessin d’anar a Barcelona per veure teatre”, explica Pere Codina, que aclareix que la programació teatral gironina es basava sobretot en la cartellera de Madrid i Barcelona, i també pel que feien a la televisió en aquell temps.

Per al crític Garcia, “va ser una època irrepetible pel que fa a la nova creació. El Teatre Municipal va començar a tenir una programació fora de sèrie, sobretot per fires”. “Era diferent que ara, potser millor perquè venia gent amb la qual no comptaves. A més, en l’àmbit del teatre, a Catalunya s’estava vivint un moment esplèndid”, afegeix. Ben aviat, Sònia Cebrián immortalitzarà La dècada prodigiosa en un llibre en el qual els dos Peres explicaran les seves vivències.

Els primers i els últims afusellats

Enguany fa 77 anys de l’entrada de les tropes franquistes a les comarques gironines. A l’article “Els primers i els últims afusellats”, Esther Llorenç i Aïda Lorenzo aborden la repressió franquista a les comarques gironines. “El que portaven les tropes franquistes a Catalunya era fam, venjança, una justícia cega incontrolable, arbitrària, l’opressió, l’anul·lació de totes les nostres institucions, drets, cultura, llengua i l’analfabetisme que encara avui perdura”, escriuen les autores. El 1939 es va promulgar la Llei de responsabilitats polítiques, després de l’aprovació de la qual es va iniciar una depuració sistemàtica de persones que van tenir algun càrrec en la vida quotidiana del seu poble o ciutat (regidors, alcaldes, funcionaris, mestres, així com directors d’associacions o centres culturals). En definitiva, van ser executades persones que no eren afins al nou règim.