Cent raons per estimar l’òpera

Ària, verisme, mezzosoprano, singspiel, llibret... El món de l’òpera és un univers sencer en sí mateix.

Ària, verisme, mezzosoprano, singspiel, llibret, Verdi, Wagner… El món de l’òpera és un univers sencer en si mateix amb les seves pròpies normes, vocabulari i història, i pot semblar inaccessible per a qui no estigui familiaritzat amb la música clàssica. Qui tingui curiositat, doncs, per a endinsar-se en els misteris del bel canto té una oportunitat aquest Sant Jordi amb el nou títol de la col·lecció “De cent en cent”, de Cossetània Edicions. Amb 100 coses que has de saber de l’òpera, David Puertas i Jaume Radigales fan un curs intensiu divertit i divulgatiu per a començar a entendre de què va aquest “art total” que ha mogut i mou passions desfermades.

990_1461082373David_Puertas_i_Jaume_radigales

Sabíeu que el famós Do “de pit” del final de la cabaletta “Di quella pira” d’Il trovatore no fou mai escrit per Verdi a la partitura, però que els tenors s’encaparren a fer-lo a risc de ser escridassats pel públic? I que Carmen fou un fracàs tan estrepitós que li costà la salut a Bizet? O que Lorenzo de Ponte regentà un colmado a Nova York? Sabeu com es deia l’últim castrato? I la relació que tingué Verdi amb el Risorgimento italià? D’acord, posem per cas que tot això simplement ho trobeu interessant però la realitat és que no en teniu ni idea, d’òpera. Llavors les preguntes canvien: sabeu quina tessitura té un baríton? Quan, qui i on es crearen les primeres òperes? Quina funció hi té el cor o el ballet? Qui fou María Malibrán? Què vol dir cantar de falset? Què és Bayreuth? Què diferencia l’opera seria de la buffa? Quantes òperes va escriure Mozart?

Els llibres divulgatius sempre juguen amb el perill de caure en la superficialitat o en la banalitat. No és el cas; el llibre de Puertas i Radigales és rigorós i traspua a cada pàgina el coneixement profund i contrastat que els seus autors tenen del món de la lírica, i que és sobradament conegut per la seva intensa tasca no només en llibres especialitzats publicats anteriorment, sinó també en el món de la crítica musical i els mitjans de comunicació. Però 100 coses que has de saber de l’òpera no és un llibre d’assaig o per a especialistes, el seu títol expressa amb claredat i distinció el que pretén. Cent píndoles de coneixement, cent capítols breus de dues pàgines cada un, que representen una introducció a aquest món complex i fascinant, a vegades elitista, i n’esbudellen les interioritats i estructura. Rigor, sí, però trufat d’anècdotes divertides i expressades en un llenguatge proper, directe, planer i molt accessible. L’objectiu del llibre és, precisament, fer de l’òpera un art accessible i donar les claus per a començar a endinsar-s’hi traient ferro a la densitat i el cultisme que en revesteixen la imatge pública: l’òpera com a món hermètic intel·ligible només pel melòman arnat. Amb aquest llibre, l’expert no descobrirà res que no sàpiga, però qui no sàpiga ni tan sols qui foren Bellini o Renata Tebaldi trobarà aquí molt més que un diccionari bàsic (també inclòs, al final del llibre), i hi té el millor curs propedèutic possible per a entendre què passa quan s’aixeca el teló i l’obertura marca l’inici d’una representació que pot articular-se de maneres tan diferents en funció de l’època, els autors i el tipus de trama. Els autors són sincers i no ens enganyen: “com anar a l’òpera no hi ha res”. La millor manera d’aprendre’n, doncs, és anar al teatre, escoltar-la; i aquest llibre no pot substituir-ne la experiència. L’objectiu, doncs, és donar les eines per a comprendre’n els aspectes bàsics i les interioritats, i sobretot descobrir que l’òpera no és un exercici intel·lectual soporífer (o no sempre), sinó que és un món de passions desfermades, erotisme, bogeria, assassinats i conspiracions, sàtira, melodies delicades i violència incontrolable, escenaris i èpoques exòtiques, i un backstage ple d’històries humanes, divos, compositors i mecenes tocats per la música.

Cent-micro capítols d’òpera

Els cent micro-capítols d’aquest llibre s’estructuren en vuit grans bloc temàtics que desgranen el món líric. El primer “D’òpera i operetes” ens introdueix els conceptes més bàsics: què és una òpera i quina és la seva gènesi, els diferents estils (seriosa, còmica, opereta, etc.) i altres generalitats. “De compositors i llibretistes” ens endinsa ja en un recorregut cronològic a través dels diferents autors bàsics que mostren l’evolució estètica del gènere, de Monteverdi a Händel i les reformes de Gluck, de Mozart als belcantistes com Donizetti i Bellini, i Verdi, Wagner i, més enllà, l’eclosió del món contemporani.

“De cantants rivals” i “De països i ciutats” introdueixen respectivament una història vista a través de la tipologia de la veu i de la fortuna del gènere als diferents països europeus. “D’estrenes i reestrenes”, “D’àries i obertures”, “De llums, càmera i acció” i “D’entesos i aficionats” completen aquest fresc recorregut pels moments més reeixits, tràgics, hilarants i emocionants d’un art tant gran com la vida mateixa, perquè ho vol i ho té tot, un art total.

RADIGALES, Jaume i PUERTAS, David, 100 coses que has de saber de l’òpera, Cossetània Edicions, Valls, 2016.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació