Cent anys del naixement de «TBO»

15.03.2017

El primer número de «TBO», de l’11 de març de 1917, tenia vuit pàgines en què dominaven les historietes de vinyetes i costava cinc cèntims. (Arxiu «Serra d’Or»)

Quins records el «TBO» i quantes històries ens ha explicat als que vam ser infants aleshores… La família Ulisses, les aventures d’Eustaqui Morcillón, Josechu «el vasco»… i moltíssimes històries més que han marcat la infantesa de molts nens i nenes. Josep M. Cadena recorda tota la trajectòria d’aquest setmanari infantil, des de la fundació el 1917 fins al tancament definitiu el 1998, al número 687 de març de «Serra d’Or».

El «TBO» va ser una de les revistes infantils il·lustrades més importants de la història del còmic a l’estat. Aquesta revista estava adreçada exclusivament als infants i, per això, el seu contingut no era ni polític ni satíric, sinó que explicava historietes de personatges diferents: «tingué el mèrit de proporcionar moltes estones de distracció innocent a un gran nombre de joves», afirma Josep M. Cadena.

Enguany, fa cent anys de la seva fundació. La trajectòria va ser llarga, fins el 1998, però amb interrupcions. A la primera portada publicada hi va sortir un acudit gràfic d’inauguració d’Ernesto Pérez Donaz: «”nace hoy para solaz y regocijo de la infancia”, ya que “la imaginación necesita […] un algo, que sin ser vulgar, la distraiga y expansione. Un algo superficial, fácil, alegre y chistoso, sin traspasar los justos límites y llegar a lo chabacano”».

Fins a l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, la revista «TBO» va tenir una continuïtat de vint-i-un anys, que llavors es va veure estroncada: «El desenllaç de la Guerra Civil comportarà, per a alguns dibuixants de “TBO” l’exili o conseqüències encara més tràgiques», explica Cadena. Grans dibuixants van formar una estreta vinculació amb la publicació, com ara Benejam, Joaquim Muntañola o Joan Bernet Toledano.

Passada la Guerra Civil, «entre 1941 i 1952, la revista només pogué aparèixer escadusserament i sota noms canviants», atès que el règim franquista no volia que hi hagués altres publicacions infantils que fessin competència a les de les seva ideologia. A partir del març de 1952, però, «“TBO” obté l’autorització per a sortir periòdicament», fins que la publicació cada vegada era menys popular, perquè els nens «veien més la televisió i llegien menys revistes infantils.»

En definitiva, encara que, a Catalunya, «En Patufet» superava «clarament en qualitat artística i literària» fins al final de la Guerra Civil, el «TBO» va ser capaç d’arribar a moltes cases de molts nens i nenes que van poder gaudir de les seves historietes i vinyetes, «aportació que ha estat reconeguda per la llengua castellana en recollir tebeo com a sinònim de revista infantil d’historietes».

Llegiu l’article sencer al número 687 de març de la revista, en format paper o en digital.