Quinzena Literària Verdaguer a Folgueroles

21.05.2012

Xeic! presenta la gira Som-riu | Foto Pau Franch

 

Agost de 1952. Folgueroles, un petit poble d’Osona al rampeu de les Guilleries, ofereix durant un dia un inusual aspecte de gran efervescència. Domassos als balcons, cintes i garlandes de boix engalanant el poble i una multitud que n’omple carrers. Després d’algun precedent vers l’any 45 i en plena dictadura, el poble ret homenatge al seu fill il·lustre tot creant la Festa Verdaguer, que quedarà instaurada i se celebrarà anualment a partir d’aquella data. Tota una fita, fruit de la iniciativa d’un seguit de personalitats de l’època que van ser els precursors de l’actual entitat Amics de Verdaguer (fundada oficialment el 1967), veritables factòtums de l’esdeveniment, però també de la col·laboració ciutadana. Tot el poble s’hi va abocar, cosa gens estranya tractant-se d’una festa en honor al poeta de Catalunya. I certament, l’esdeveniment va depassar deliberadament l’àmbit local o comarcal, tal com en dóna fe el ressò que se’n van fer periòdics de l’època com Destino o La Vanguardia, o la diversa publicitat de l’acte present a la ciutat de Barcelona.

Aquell dia a Folgueroles les campanes van tocar a difunts perquè es commemorava el cinquantenari de la mort del poeta, i d’allò, aquest any 2012, se’n compleixen ja seixanta anys. La Festa Verdaguer ha perdurat fins a l’actualitat i l’edició d’enguany va començar divendres passat. Sota el nom de Verdaguer 2012, quinzena literària, els múltiples actes de la festa s’han distribuït entre aquest passat cap de setmana i el vinent, a diferents llocs de la població. Si la figura del poeta ha estat sempre vista segons una doble vessant, la de la poesia de més alta volada i la vessant més popular, també la festa combina elements d’una i altra índole: des d’actes festius i folklòrics fins a la dissertació erudita sobre història literària de tema verdaguerià.

Ballet de Folgueroles | Foto Pau Franch

 

Bona mostra d’aquesta darrera són les dues conferències que han tingut lloc durant el cap de setmana. La primera de les quals, celebrada divendres al vespre a la Casa Museu Verdaguer, portava per títol Cent anys de commemoracions verdaguerianes: de Folgueroles a Europa i Amèrica i va comptar amb la intervenció de Joan Vilamala, Núria Camps i Laura Vilardell. Durant les respectives intervencions, els conferenciants van parlar al llarg d’una hora i mitja sobre els orígens de la Festa Verdaguer de Folgueroles, sobre la recepció internacional (sobretot francesa) de l’obra de Verdaguer, i sobre les commemoracions verdaguerianes als Països Catalans, a la resta de l’estat, i a punts de l’altra banda de l’Atlàntic com ara Mèxic, Santiago de Xile, Buenos Aires, Colòmbia o Costa Rica. La xerrada es va nodrir amb nombrosa documentació i dades de tot tipus.

Dissabte al matí el sol filtrava a ullades a través de nuvolats dispersos, i el so distant del cucut infonia una sensació inequívocament primaveral als assistents a la segona de les esmentades conferències, que s’aplegaven davant la sala de plens de l’Ajuntament, a punt d’entrar. La conferència, a càrrec dels investigadors Ramon Pinyol i M. Àngels Verdaguer, portava el títol Verdaguer a Itàlia en el segle XIX, i va girar entorn de les traduccions de l’obra verdagueriana a l’italià, centrant-se en la figura dels tres principals traductors del XIX: Luigi Suñer, Luigi Bussi i Maria Licer. Es va parlar de les dificultats que els traductors van tenir en aquell moment per girar la poesia de Verdaguer a l’italià, es va repassar a tall d’exemple algun document de l’època (com ara certa correspondència) i, entre moltes altres qüestions, es va discutir sobre per què Canigó va rebre una projecció exterior menor que per exemple la de L’Atlàntida.

A la tarda, amb un temps ja assolellat i més calorós, van iniciar-se els actes de l’Arbre de Maig amb una cercavila pels carrers del poble a ritme de flabiol i tambor. El recorregut va finalitzar a la Font Trobada, espai emblemàtic del municipi, on es va procedir a la tallada del Maig, l’arbre seleccionat per a ser erigit a la plaça del poble. Les festes de l’arbre de maig, esteses de manera general pels Països Catalans, amb un orígen sembla que precristià, tenen un sentit de veneració de l’element natural i d’acostament de la natura al poble. Segons explica Xavier Roviró, veí de Folgueroles i membre del Grup de Recerca Folklòrica d’Osona, aquest és el 25è any en què se celebra la tallada de l’arbre de Maig al poble, costum actualment seguit també a diversos punts d’Europa i dels territoris de parla catalana (com per exemple a Pollença per Sant Antoni, a Dosrius, a Canyamàs, a Matamala o a Igualada, on s’ha recuperat recentment). Després d’unes poques destralades, l’arbre escollit, un pollancre de 27 metres d’alçària, va cedir entre els aplaudiments dels assistents. De seguida van tallar-li les branques per tal de deixar el tronc despullat i a continuació va ser la mainada del poble, l’encarregada de traslladar l’arbre a pes fins a la plaça, un fet sorprenent i realment curiós de veure. Un cop a la plaça, l’arbre va ser dreçat vora l’església després d’haver-ne tret l’escorça a fi de fer-lo més llisquent i, doncs, dificultar-ne l’ascensió. Més tard s’hi penjaria un fuet i el primer que fos capaç d’enfilar-s’hi i despenjar-lo aconseguiria també l’honor que s’atorga a una tal proesa.

Arbre de maig | Foto de Pau Franch

 

Diumenge, mentre se celebraven els diversos actes de la festa, la plaça de Folgueroles acollia en un dels seus cantons el Mercat del Llibre Vell de Poesia. Els passejants que s’hi aturaven tenien ocasió de topar amb un ventall extens de llibres (amb predomini dels llibres de poesia), des d’alguns d’editats unes dècades enrere fins a exemplars vuitcentistes, de gran apreci per part del comprador bibliòfil. Alguns dels molts exemples que se’n poden destacar són una traducció al castellà de Melcior de Palau de L’Atlàntida, editada el 1886; una altra traducció també al castellà de poemes catalans de Rubió i Ors (“Lo Gayter del Llobregat”), de l’any 89 del segle XIX; La montanya d’amethystes de Guerau de Liost, de 1908, amb la inscripció “d’aquest llibre se’n han imprès vinticinc exemplars en paper de fil verjurat, numerats y signats per l’autor” a l’interior; un exemplar de l’any 28 d’ El comte Arnau de Sagarra; un Nausica de Maragall amb peu d’edició del 1936; o diversos llibres de Pere Quart publicats a la col·lecció Els llibres de l’Óssa menor, d’Edicions Proa, a inicis dels 80.

Cap a dos quarts d’una, i sota l’amenaça constant de la pluja, l’ofrena floral al monument a Verdaguer, duta a terme pel conseller de Cultura, Ferran Mascarell, acompanyat per l’alcalde de Folgueroles, Carles Baronet, i el rector de la Universitat de Vic, Jordi Montaña, va donar pas a l’inici dels tradicionals balls a la plaça. Els primers en ballar van ser els “nyetos”, els dansaires més joves, encara infants, seguits per nens més grans, que van fer un ball de bastons, i pel ball de cintes, que fan els joves del poble. A continuació venia el plat fort de l’acte, el Ballet de Folgueroles, que ja es va ballar a la festa del 52 i el qual és ja documentat al segle XIX per Amades sota la denominació de “Ballet de muntanya”, segons explica Carme Torrents, directora de la Casa Museu Verdaguer. Aquest ballet culmina amb una competició peculiar entre els balladors: quan s’acaba la música diversos grups de quatre dansaires (dos homes i dues dones) formen cadascun d’ells una figura on els dos homes han d’aguantar les seves parelles elevades el màxim d’estona possible. Les cares d’esforç i els crits d’ànims del públic augmentaven a mesura que passava el temps. Els grups aguantaven fins que no podien més i finalment va quedar el grup guanyador tot sol, que va aguantar la posició gairebé durant 3 minuts, i que revalidava títol. La dansa de la Torinesa va posar tot seguit punt i final als balls i va donar pas a uns breus parlaments de les autoritats als Jardins de Can Dachs, ara sota una pluja fina.

La Quinzena literària Verdaguer 2012 celebrarà la resta dels seus actes el cap de setmana que ve, d’entre els quals destaquem la jam session Flors del Desvari 2012, que combina poesia i música i que tindrà lloc dissabte vinent a la tarda.