Arab Image Foundation: Ceci n’est pas un archive

7.04.2017

Sabem què és la quietud perquè podem contraposar-la amb el moviment. Comparar quelcom respecte el seu oposat és una manera de conèixer les coses i també un punt de partida per a investigar-les. Això creu Akram Zaatari, fotògraf de l’Arab Image Foundation, que presenta exposició al MACBA sota el títol Contra la fotografia.

© Miquel Coll

Podem anar contra la fotografia perquè sabem què és la fotografia. Podem anar contra la història oficial perquè sabem quina és la història oficial. Podem anar contra els arxius perquè sabem què són els arxius. Aquesta és la base de la qual parteix l’Arab Image Foundation (AIF), una entitat sense ànim de lucre que va aparèixer al Líban el 1997. El Líban, una regió on després de quinze anys de guerra tot el que va quedar d’història visual va ser la que havien fet els estrangers.

És per això que una colla d’artistes i fotògrafs van posar-se mans a la feina: creien urgent prendre possessió de les imatges que explicaven la història del seu país i construir des de dins relats alternatius, així com entendre l’evolució i la funció social de la fotografia. L’Arab Image Foundation va néixer gràcies a aquells artistes que van començar a recollir material fotogràfic de diferents llocs del Pròxim Orient i del Nord d’Àfrica.

El resultat de la seva tasca va ser un recull de col·leccions de tot tipus, des d’instantànies familiars fins a fotos d’estudi, comprades o donades, i anades a cercar casa per casa i estudi per estudi. Va ser així com l’AIF va erigir-se com un nou tipus de pràctica institucional: era un arxiu, però alhora era molt més. Com que la iniciativa és artística, compta alhora amb col·leccions ordenades i classificades, i amb artistes que utilitzen aquestes col·leccions.

És així com l’Arab Image Foundation fuig dels formats acadèmics i institucionals del relat històric per donar a l’artista el paper d’agent de la memòria històrica i impulsar el document d’arxiu cap a l’àmbit contemporani, tal com explica la comissària de l’exposició, Hiuwai Chu. L’escollit per parlar de l’AIF i de l’evolució de la imatge al Líban és Akram Zaatari (Sidó, Líban, 1966), membre destacat de la generació d’artistes que va sorgir al Líban a la dècada de 1990, després de la guerra civil, i cofundador de la fundació en qüestió.

Zaatari remena en el passat per portar al present les restes d’allò que un dia el seu país va ser i trobar-hi nous significats. “Aquesta mostra no és una retrospectiva, sinó la meva visió sobre com veig l’AIF i la fotografia”, apunta l’artista, que creu que la fotografia tracta sempre sobre el fet de recuperar. Recuperar un moment, recuperar una societat, recuperar la història. Però no només a través de la imatge en si, sinó també del seu suport.

I és que Contra la fotografia, el revers d’una foto pot ser tan important com l’anvers, així com els senyals que el pas del temps va deixant en el suport: parts cremades, arrugades, ratllades. Xifres, noms, dates. Per Zaatari, col·leccionar fotos és una manera de desfer i reescriure tan important com l’acte mateix de captar imatges.

És per això que l’Arab Image Foundation és un arxiu, tot i que no n’és un de convencional. A hores d’ara ja recull més de 600.000 imatges, que serveixen per fer “aproximacions d’allò que queda oblidat i que traça una història del món àrab al marge dels grans relats”, diu Ferran Barenblit, director del MACBA. La mostra conté una cronologia subjectiva que Akram Zaatari fa sobre l’Arab Image Foundation, unes sales dedicades a les col·leccions personals, d’altres a professionals de la fotografia com Van Leo i Hashem El Madini, i acaba endinsant-se en el document fotogràfic com a objecte.

Per a Hiuwau Chu, comissària del projecte junt amb Bartomeu Marí, el treball de l’Akram segueix els mètodes de l’arqueologia: “És com una zona d’excavació molt gran que investiga no només la imatge, sinó també el temps i els seus rastres”. Però el relat no s’acaba aquí, perquè la pràctica d’aquesta institució àrab desperta algunes preguntes als comissaris: quin és el paper de l’artista en la construcció d’una història comuna? Quin és el lloc de la memòria personal en aquella història? Quina relació existeix entre la història social i la història de l’art? Quina deu ser la responsabilitat de l’AIF respecte aquest patrimoni visual? El temps dirà.

La polèmica: Bartomeu Marí torna al MACBA

El cap de setmana abans de l’estrena de la mostra, la Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya (PAAC) van fer públic un comunicat on es queixaven pel fet que Bartomeu Marí sigui comissari de l’exposició Contra la fotografia. Història anotada de l’Arab Image Foundation. Marí, exdirector del MACBA, és objecte de polèmica des que el 2015 va cancel·lar una exposició encara no estrenada, La bèstia i el sobirà, perquè incloïa una obra on apareixia el rei Joan Carles I essent sodomitzat.

La censura de l’obra, titulada Haute couture 04 transport, va rebre nombroses crítiques i va fer que Marí abandonés el seu càrrec. Abans de fer-ho, va acomiadar de forma improcedent als dos conservadors que havien seleccionat l’obra en qüestió: Valentí Roma, actual director de la Virreina, i Paul B. Preciado. Tot plegat va suposar una de les pitjors crisis de la història de la institució.

La PAAC encara té presents aquests fets, per això recrimina a Ferran Barenblit, actual director del MACBA, tres fets: primer, que no traspassés els projectes pendents a les persones que continuen vinculades a la institució; segon, que Bartomeu Marí no constés com a comissari de l’exposició, i tercer, que es debati a fons l’estructura interna del MACBA i s’acabi amb les males pràctiques.

Davant d’aquest comunicat, Ferran Barenblit ha respost que “ni jo ni el MACBA hem de vetar l’autoria dels projectes, i a més, negar l’autoria curatorial del projecte hagués suposat cancel·lar-ho”. És per això que Marí consta com a comissari de Contra la fotografia, que segons Barenblit, portava 6 anys treballant. Quan va saltar la polèmica de la censura, la mostra d’Akram Zaatari ja havia executat un 20% del seu pressupost.

Quan l’actual director del MACBA va agafar el relleu de la institució, va prendre la decisió de seguir amb tots els projectes “per respecte als artistes i als comissaris”. De fet, aquesta mostra es podrà veure fins al 25 de setembre a Barcelona i viatjarà al National Museum of Modern and Contemporary Art de Corea el 2018, i serà allà on estarà comissariada per Bartomeu Marí, que actualment és el director d’aquest museu situat a Seul. Ferran Barenblit ha confirmat que aquest serà l’últim projecte que Marí comissaria al MACBA.

Etiquetes: