Carole Roussopoulos, cineasta feminista

La Mostra Internacional de Films de Dones, amb la col·laboració de LA BONNE – Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison ofereix una retrospectiva sobre Carole Roussopoulos durant el mes de maig per reivindicar la figura de les dones i la seva lluita per la igualtat arran dels anys. La primera sessió va comptar amb Nicole Fernández, encarregada d’escollir les pel·lícules del cicle i delegada general del Centre Audiovisuel Simone de Beauvoir.

La filmografia de Roussopoulos és molt extensa i té un llarg recorregut que va des de 1970 fins al 2009. Se la considera una de les pioneres del mon del vídeo i una activista feminista i d’altres moviments que involucraven col·lectius amb poca representació dins de la societat. Una curiositat que va explicar Fernández durant la sessió és que solia enregistrar amb una càmera lleugera (Portapack de Sony), ja que durant els anys 70 era l’única manera de gravar i córrer alhora durant una manifestació.

A la primera sessió de la retrospectiva en honor a Roussopoulos — curiós que un 99% de les assistents eren dones—, es van passar dos dels seus vídeos: Y’a qu’a pas baiser! (Basta con no follar) i S.C.U.M (Manifiesto de la Organización para el Exterminio de los Hombres). El primer explicava com durant el 1971 les dones de París es van manifestar a favor de l’avortament; aquesta pel·lícula és molt impactant perquè mostra íntegrament el procediment d’un avortament il·legal de l’època. El segon vídeo és una performance on l’actriu Delphine Seyrig llegeix el text S.C.U.M i Roussopoulos escriu a màquina allò que va sentint, de fons hi ha una televisió on s’hi veuen notícies sobre guerres i manifestacions d’aquell moment.

Si us interessa saber més sobre la cineasta Roussopoulos podeu mirar el programa de les sessions a la pàgina web de Mostra Internacional de Films de Dones i informar-vos d’altres activitats relacionades amb les dones i el cinema.