Carme Fenoll: “La biblioteca ha de ser un punt de trobada”

27.09.2012

Carme Fenoll (Palafolls, 1977) és diplomada en Biblioteconomia i Documentació per la UB i llicenciada en Documentació per la UOC. També ha obtingut dos postgraus en documentació i un màster en gestió cultural. També es tutora dels estudis de Documentació de la UOC. Es va iniciar a la biblioteca de Pineda de Mar i Poblenou. Posteriorment va ser directora de la Biblioteca de Banyoles, i posteriorment també a la Biblioteca de Palafrugell, on va fer una petita revolució. Fa quatre mesos el conseller Mascarell la va nomenar Cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat i des d’aleshores treballa a Barcelona.

 

Carme Fenoll, a Palafrugell

 

D’on et ve la vocació de bibliotecària?

De ben petita. Vivia al costat de la biblioteca de Malgrat de Mar, que estava a l’escola on treballava la meva mare i es va convertir en una mena de refugi per mi. Des dels 12 anys vaig tenir clar que volia ser bibliotecària. Vaig aprovar el batxillerat i la selectivitat amb prou bona nota per triar qualsevol carrera, però a l’hora de fer la sol·licitud només vaig posar una única opció al formulari: Biblioteconomia. Ho tenia molt clar i no em vaig equivocar.

Quan vas arribar a Palafrugell vas sacsejar l’ambient de la biblioteca. De fet Palafrugell és una població prou gran i alhora prou petita per dur-hi a terme la revolució.

Sí, aquí el factor determinant són les persones. La gent de Palafrugell està  orgullosa de ser d’on és. Totes les iniciatives, quan tenen una denominació d’origen, tenen més força. Aquí se m’ha permès, de la mà d’un bon equip bibliotecari, sortir de la biblioteca i engrescar persones que no s’havien imaginat mai que podien fer una activitat a la biblioteca. El futur de les biblios passa per aquí: que la gent es faci seva la biblioteca i que sigui molt del territori, que tingui la seva empremta pròpia i que compti amb l’enamorament dels seus ciutadans, que han de reivindicar-la com un espai propi.

Un dels projectes que vas poder impulsar quan eres directora aquí a Palafrugell, és el projecte Arteca. Segons podem llegir al web d’arteca.cat, consisteix en un servei d’exposició i préstec gratuït d’obres d’art. Què vol dir tot això?

El projecte Arteca ha estat possible gràcies a la complicitat dels artistes vinculats a Palafrugell. Hem catalogat les seves obres d’art com si fossin llibres i ells després les han ofert perquè els usuaris de la biblioteca se les poguessin endur en préstec i les tinguessin penjades a casa un temps, gratuïtament. Com s’explica al web d’arteca, el lema és: fes-hi lloc. També potenciem que els artistes locals ensenyin als usuaris a pintar, a fer retrat, caricatura. També hem aconseguit que els artistes que participen al projecte arteca  vagin a les escoles a explicar com treballen al seu estudi. Aquest concepte l’intentantem extendre des de la Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural a altres municipis amb biblioteques que tenen a prop centres d’art contemporani, gràcies a la complicitat de la Conxita Oliver.

Un altre projecte singular que has iniciat aquí és l’anomenat Viblioteca

Sí, amb viblioteca ens vam proposar de maridar vi i literatura, seguint la tradició d’altres iniciatives (vegeu Vinoteca a Girona, per exemple). Hem editat un vi que serveix d’objecte de regal, i que es ven des de la biblioteca. I ara el projecte viblioteca el farem extensiu a tot el Principat: biblioteques amb D.O. Ens hem coordinat amb l’INCAVI, l’Institut Català de la Vinya i el Vi. I tot al llarg de l’any que ve dedicarem un mes a cada una de les dotze denominacions d’origen que tenim a Catalunya. Les biblioteques de cada denominació d’origen hi prendran part. Ens coordinarem amb centres que es dediquen a fomentar la relació entre el vi i la literatura, com pot ser el cas del Centre Quim Soler al Priorat, o Vinseum, el Museu de les cultures del Vi de Catalunya, de Vilafranca del Penedès. La idea és promoure a les biblioteques els valors de reunió, de conversa, fer de la biblioteca un punt de trobada, desenfadada… que uneixi literatura i la cultura vinícola d’una determinada comarca.

Quin és el model de biblioteca que hi ha darrere d’un projecte així?

Volem biblioteques mediterrànies, amb caràcter propi, lligades a cada territori. Diguem que durant les últimes dècades s’ha fet molta feina, per fi ja disposem d’una xarxa de biblioteques digna, tenim els edificis i el personal. Ara toca sortir a fora de les biblioteques i pensar en quins serveis més podem oferir. Fer-nos imprescindibles donant valor afegit i prestigiar-nos com a prescriptors culturals.

Quin perfil de bibliotecari demana tot aquest nou plantejament?

Ara més que mai convé que el bibliotecari, s’alliberi de tasques internes i enlloc d’estar-se  catalogant amagat darrere el taulell, sigui un relacions públiques i vagi a buscar les col·laboracions amb les entitats del seu entorn més proper. Ha de vetllar perquè els usuaris trobin a la biblioteca allò que hi busquen. Ha d’engrescar el seu equip per crear la seva pròpia estratègia.

I en el teu cas, ara que ets responsable de tot el sistema de biblioteques, aquesta estratègia com es concreta?

Moltes noves accions que hem emprès des del Servei de Biblioteques de la Generalitat van encaminades a assolir un objectiu: que el bibliotecari tingui més protagonisme en el món del llibre i de la cultura. Els nostres bibliotecaris tenen un perfil molt tècnic, la majoria són titulats en biblioteconomia i documentació, però encara tenen molt camí per recórrer en el coneixement de l’edició i la literatura, per exemple. Penso que els bibliotecaris hem anat poc de la mà dels editors i els llibreters, fins al punt que sovint se’ns ha vist com a competència dels llibreters, i no hauria de ser així. Més aviat hauríem de ser còmplices. Si un usuari no troba un determinat títol a la biblioteca ni el pot aconseguir per préstec interbibliotecari, per què no ajudar-lo a comprar-lo en una llibreria? Hem fet contactes amb el Gremi de Llibreters en aquesta direcció per tal que els usuaris puguin comprar els llibres des de la biblioteca, tant en paper com en digital.

I amb els editors penseu establir contactes?

Sí. Aquesta mateixa tardor impulsem el programa 10 x 10, dissenyat per donar a conèixer al cos de bibliotecaris deu projectes editorials emergents, que d’alguna manera estan fent un catàleg de gran qualitat literària, i sovint arriscat. Farem sessions per tot el territori presentant cada vegada 10 editorials. També hem concertat visites a editorials i hem establert una col·laboració amb algunes editors, que utilitzaran els nostres bibliotecaris com a lectors imparcials a l’hora de valorar la publicació d’una obra.

 

Carme Fenoll a la Biblioteca de Palafrugell

 

I et sembla que el personal de Biblioteques serà receptiu a aquesta nova manera de treballar?

Jo espero que sí. Mira, per exemple, aquest mes d’octubre encetem un pla pilot a serveis centrals de Biblioteques de la Generalitat, al backoffice. Un dia al mes els treballadors que estan a les oficines de serveis centrals aniran a treballar a primera línia, a qualsevol biblioteca que escullin ells i durant un dia estaran de cara al públic. El que fem des de les “oficines” ha de ser el més útil i proper possible a les persones que estan a primera línia.

És obligatori?

No, és opcional. Però s’hi han apuntat el 70% del personal de Serveis Centrals. La idea és que coneguin de primera mà el pa que s’hi dóna. Un dia al mes, i ells trien la biblioteca on volen anar. El conseller Ferran Mascarell va comentar que ell també voldria anar-hi perquè li entusiasmen les biblioteques.

Ferran Mascarell és justament qui t’ha nomenat Cap del Servei de Biblioteques. Va ser ell qui es va posar en contacte amb tu? Per què creus que et va nomenar?

Sí, el primer contacte el va fer el mateix conseller Mascarell, en persona. Posteriorment l’entesa va ser amb el meu responsable, en Jordi Cabré, Director General de Pormoció i Cooperació Cultural. Crec que buscaven algú que hagués treballat en primera línia, que conegués els usuaris de primera mà, i que pogués motivar la gent. Els havien arribat veus de com treballàvem a Palafrugell i vam anar tenint converses. No ens coneixíem de res, però vam anar veient que la nostra visió del que ha de ser una biblioteca era molt semblant.

Ferran Mascarell és el gran impulsor de la xarxa de biblioteques de Barcelona. Quina visió de futur té per a les biblioteques del país? Dit d’una altra manera, qui encàrrec t’ha fet?

El conseller vol un nou aire per a les biblioteques, que sapiguem tenir visió de futur ara que aviat celebrarem el centenari de la xarxa de biblioteques de la Mancomunitat. És un conseller que vol innovació, que siguem capaços de fer el salt assumint nous reptes i alhora ser més eficients.

Què vol dir innovació exactament?

Moltes coses. Ara mateix hem posat en marxa una col·laboració amb la wikipèdia. De fet, és una col·laboració pionera a nivell internacional i que presentarem des de la Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural, en diferents fòrums. Ara per ara, hem format 150 bibliotecaris perquè aprenguin com s’edita la Viquipèdia. La idea és que des de les biblios s’impulsin projectes de dinamització dels fons locals i especialitzats. També facilitarem que els bibliotecaris puguin formar els seus usuaris en l’edició d’articles a la viquipèdia. Aquí a Palafrugell, per exemple, hem tingut un viquipedista resident, en David Parreño, un jove que s’ha dedicat a documentar a viquipèdia temes d’interès local i posar en valor tot un fons que tenim a l’arxiu de Palafrugell. El dia 8 de setembre se celebrarà una marató fotogràfica per documentar amb fotos els monuments de les poblacions i després penjar-les a viquipèdia. Tota aquesta activitat està molt en sintonia amb el moviment GLAM…

GLAM?

GLAM és un acrònim anglès que respon a les inicials Galleries, Libraries, Archives and Museums. Hem trobat bibliotecaris entusiastes, que volen participar en un projecte pilot per donar visibilitat al patrimoni que tenim i fer-ho conjuntament amb els arxius i els museus. I en aquest camp hi ha molta feina per fer. Engresca comptar amb joves voluntaris i un projecte basat en unes regles de treball diferent.

La innovació està molt bé, però cal també que vagi acompanyada d’un canvi de cultura en la manera de treballar del personal.

Sí, de fet, des de Biblioteques també ens agradaria plantejar fer canvis en l’accés a la funció pública dels bibliotecaris, potenciar que hi hagi un període de pràctiques, poder incloure més sovint diferents perfils a les biblioteques, no limitar l’accés al funcionariat a uns simples exàmens teòrics. Mira, a Londres va sorgir un nou model de biblioteca, inspirat per un italià, Sergio Dogliani. En diuen Idea Store, i ja tenen sis centres. Es tracta d’un centre que a més a més de biblioteca és escola d’adults que ofereix formació continuada, amb un bar, un catàleg de cursos i un personal molt motivat. I el model de selecció de personal és molt interessant. Abans d’entrar a treballar a la biblioteca, es fan unes pràctiques, que són avaluades. També es valora molt el coneixement de l’entorn que té el bibliotecari,  es busca que el personal de la biblioteca sigui un reflex de la diversitat del barri… Per exemple, si féssim això aquí a Palafrugell hauríem de tenir una bibliotecària marroquina. De fet,  a Palafrugell per exemple, vam tenir una catalana d’origen marroquí, la Nejua Lagmich, fent unes pràctiques durant sis mesos i vam aconseguir que moltes mares marroquines vinguessin amb els seus fills i es fessin els carnets. Per què? Simplement per què sentien que la seva presència aquí era reconeguda. Com a usuària no em serveix de res un bibliotecari que s’ha tret una plaça perquè s’ha empollat l’Estatut d’Autonomia. Jo vull una persona que em pugui recomanar amb passió un llibre i que em desperti les ganes d’assistir a activitats culturals al lloc on visc. Guerrillers culturals, en diem per aquí.

@CarmeFenoll

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

4 Comentaris
  1. En un moment en què els recursos públics i privats són més aviat escassos, és absolutament necessari, com bé diu la Carme, que el ciutadà es faci seva la Biblioteca, que hi participi, que vegi que no només li pot aportar des del punt de vista cultural, sino que és un centre de formació continuada, un lloc des d’on ajudar a trobar feina, un lloc on potenciar aficions, etc. etc. Un punt de cohesió social en el sentit més ampli de la paraula.

    Felicitats Carme! llegir-te i escoltar-te, entusiasme.

  2. Segueix així Carme!!! m’encanta la teva visió del món bibliotecari i m’agradaria que s’encomanés una mica tot aquest esperit que es desprèn d’aquesta lectura. A gaudir de les biblioteques!!!!

  3. Retroenllaç: Daniel Gil Solés