Carme Ballús. Portes endins

'Portes endins' suposa l'estrena en solitari de Carme Ballús en el món de la ficció. En aquest recull s’hi poden trobar relats de diferents tons: des dels contes més amables, amb un punt d’humor, fins a d’altres que s’endinsen en la part més tèrbola del comportament humà. Núvol en publica una mostra.

Carme Ballús recull una vintena de contes  a Portes endins, editat per Alpina a la col·lecció Marcòlic. L’autora de Granollers ja havia publicat, conjuntament amb altres autors i sota el nom  col·lectiu ‘Pep Campei”, la interessant i divertidíssima aventura de l'”Artefacte”(Cossetània, 2010), guanyadora del XXII Premi Literari Vila d’Ascó.

Amb anterioritat, Ballús havia escrit i publicat articles d’opinió, edicions d’altres autors i un llibre sobre el teatre a Catalunya, però el seu pas cap a la literatura de ficció és relativament recent i es va produir a partir de l’entrada a l’escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès, on va especialitzar-se en conte i va tenir com a professors Andreu Ayats i Pep Albanell.

El seu procés de creació, segons explica, parteix habitualment d’alguna  experiència viscuda o d’un fet observat que li ha cridat l’atenció i que després elabora, estilitza i vesteix amb una anècdota, una atmosfera i uns personatges. En el seu cas, sovint la història va prenent forma mentre es crea. “Sí, és com si anés buscant el camí i, de fet, això és el que més em diverteix. El que vaig escrivint de vegades em porta a un lloc que no era el que pensava inicialment”.

Portes endins, doncs, suposa l’estrena en solitari de Carme Ballús en el món de la ficció. Alguns dels seus contes han tingut  un reconeixement previ en ser premiats en diferents concursos, com el “Dones Àrtemis” de Cornellà,  el “Festa Major de Gràcia” de Barcelona o el “De dona a dona” de Granollers i ja havien estat publicats en reculls amb altres autors. És el cas, també, de “La darrera carta”, relat guanyador el 2009 del concurs de contes Vent de Port, a Tremp.

A Portes endins s’hi poden trobar relats de diferents tons: des dels contes més amables, amb un punt d’humor, fins a d’altres que s’endinsen en la part més tèrbola del comportament humà. També hi trobem gèneres diversos que van des del conte històric, amb personatges com la filla de Galilei o el President Companys,  fins la faula o l’apòleg, passant per relats que parteixen de la vida quotidiana, propera. En conjunt és un recull de contes de base eminentment realista en el qual hi descobrim algun toc de fantasia de tant en tant. Algunes pàgines s’acosten al drama, d’altres destil·len una profunda ironia.  Malgrat aquesta diversitat, la unitat d’estil, precís, contingut i evocador, es fa patent des de la primera pàgina.

El llibre se’ns presenta dividit en dues parts. A la primera, “De portes endins” Carme Ballús hi ha situat  els contes que parlen del món que ens envolta i la gent que l’habita; són històries més centrades  en la quotidianitat, en detalls i emocions que amb el dia a dia podrien passar desapercebudes, però que si estem alerta projecten vivències particulars ben interessants D’entre els contes d’aquesta primera part us recomanem, per l’eficàcia de la seva concisió despullada d’artificis, “Brindis”, que avui publica Núvol en la secció dominical de contes. També recomanem “El parxís” i “Els canelons de l’àvia”. Però si el que busqueu és un punt d’humor, us caldrà llegir “Dies feliços” o “El pot d’arròs”, també publicat a Núvol l’estiu passat. Amb tot, Ballús confessa que sent debilitat pel conte ‘Silencis a ciutat’: “Parteix d’una història que em va impressionar molt, la d’aquells adolescents que van cremar una indigent en un caixer automàtic de Barcelona. És un dels primers contes que vaig escriure i l’he mantingut i treballat “. De fet, el tema del silenci és una constant en els contes d’aquesta autora. La importància del que guardem dins, que no arribem a dir, com a individus o com a societat. La possibilitat que el fet de no parlar de segons quins temes ens faci arribar a creure que no han succeït o no tenen cap valor. La importància d’allò que callem per damunt d’allò que diem, és un tema de fons persistent en els contes de Ballús. La mentida, l’ocultació, la dissimulació, el silenci. L’oblit.

A la segona part del recull, que duu per títol “De bat a bat”, hi ha aplegats els contes més allunyats de la nostra època. Són històries que se situen en altres segles o en altres països, construïdes amb ambientació acurada i personatges vívids, on es mostren evidències inqüestionables, però també, una vegada més, ambigüitats i ambivalències en el comportament humà. Sovint, un detall insignificant (en una conversa, en una carta, en una entrevista…) ens obre una escletxa cap a un panorama més profund i commovedor. Us recomanem “Baixant l’obaga”, “El nàufrag” o “La darrera carta”, contes on l’autora desplega la seva capacitat narrativa de forma enlluernadora.

Més info: Esteve Plantada entrevista Carme Ballús a Nació Granollers.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació