Carlos Checa: “La JOSB apropa la música clàssica amb la passió de la joventut”

9.04.2017

Carlos Checa és el director titular de la Jove Orquestra Simfònica de Barcelona, que es va fundar en 2015 i director musical de l’orquestra simfònica de la prestigiosa discogràfica Universal Music amb la qual treballa amb diversos projectes i va fundar en 2016. Aquest mes de març ha fet quinze anys del seu debut amb una orquestra professional. Avui parlem amb ell de la JOSB, d’una temporada amb grans compositors i directors convidats.

Carlos Checa

Carlos Checa és el director titular de la Jove Orquestra Simfònica de Barcelona

Aina Vega: Què recorda amb més calidesa del mestratge de Francesc Llongueres?

Carlos Checa: Tinc un record extraordinari de Francesc, va ser una etapa clau en la meva formació com a director, el vaig seguir cinc anys que van marcar el meu camí en la música, concerts, molts assajos, cursos internacionals a Granada i Salamanca, vaig ser també assistent musical seu, i ell amb tot aquest temps em va donar les eines tècniques i la guia per arribar a la música a partir del fenomen transcendent que viu en ella i del seu valor espiritual.

AV: S’ha perfeccionat amb Kurt Masur, Antoni Ros Marbài George Phelivanian. Li ha servit per dirigir amb més seguretat?

CC: Per descomptat, són tres grans mestres i amb ells vaig estar en diferents cursos internacionals, recordo sovint els seus consells, la forma de parlar i fer música de Kurt Masur, el coneixement de Ros Marbà i la seguretat de Phelivanian són font d’inspiració constant i, de fet, porto dins meu una mica de cadascun. També tinc un record molt bo de la meva etapa al Conservatori de Barcelona amb el mestre Albert Argudo, els alumnes de direcció en aquella època teníem una orquestra simfònica tots els dilluns al matí per practicar i aprendre, era fantàstic.

AV: El seu salt internacional va ser amb la City Chamber Orchestra of Hong Kong. Va significar un punt d’inflexió en la seva carrera?
CC: Totalment, vaig ser el primer director espanyol en treballar com a director convidat a Hong Kong, era l’any 2005 i es tractava d’un concert a l’impressionant City Concert Hall, amb una orquestra d’excel·lents músics i a més acompanyant a una solista excepcional com és Xuefei Yang. Les bones referències d’aquella actuació em van obrir moltes portes.

AV: Com es va fundar i amb quins objectius la Jove Orquestra Simfònica de Barcelona?
CC: Ciutats com Nova York, Boston, Berlín, París, Milà o Roma tenen la seva pròpia jove orquestra representativa de la seva ciutat, vaig pensar que Barcelona no podia quedar-se enrere i per això vaig fundar la JOSB, i ho vaig fer amb tres objectius, formar una gran família musical a Barcelona on els joves poguessin compartir il·lusió esforç i talent, crear un marc pedagògic d’alt nivell artístic on complementessin la seva formació musical i en tercer lloc difondre la música simfònica a la ciutadania creant un concepte de temporada de concerts gratuïts en diferents espais i auditoris de la ciutat.

En aquest temps, la JOSB ha assolit aquests objectius, apropa la música clàssica amb la passió de la joventut i, a més, estem desenvolupant una important tasca solidària col·laborant amb diverses institucions de la ciutat.

AV: El lema és clar: “Passió per la música”. Però com es transmet als intèrprets i al públic?

CC: Tots els músics que una vegada realitzades les proves d’admissió entren a formar part de la JOSB són joves que tenen passió per la música, se’ls nota en la seva manera de tocar, en la seva il·lusió i això en la vida moltes vegades és el més important. Actualment vénen expressament als assajos i concerts vuit músics des de Còrdova, Tenerife, Astúries o València. Si em pregunta com es transmet? Doncs la clau sempre està en canalitzar tota aquesta energia i fer una funció com si es tractés d’un “pont” que connecta l’orquestra amb el públic. La JOSB és una formació molt recent i encara que estem al principi ja hem trobat una manera de tocar que ens uneix. Ara toca seguir aquest camí i aconseguir que el públic s’enamori de la bellesa de la música des del primer instant.

AV: Què cal tenir d’especial per dirigir una orquestra amb músics joves?

CC: D’una banda res que no calgui tenir per una orquestra professional, tots són músics i els tracto moltes vegades com si estés amb una orquestra professional; ara bé, a la JOSB es troben en una etapa de plena formació. Crec que molts d’ells seran grans músics en la seva vida professional i ara en aquest moment necessiten confiança, resposta a moltes preguntes i fer créixer la seva seguretat, la meva missió és trobar la manera de donar ales a aquests joves i servir en tot el que pugui de guia cap al món professional que els espera.

AV: Han estrenat una segona temporada amb directors convidats com Manuel Hernández Silva, Rubén Gimeno i Joshua Dos Santos, que repeteix. Quin consell els dóna al’hora d’enfrontar-se amb joves?

CC: Consell cap, aprenc d’ells (riu), és una sort per la JOSB col·laborar amb grans mestres que saben treure el millor d’una orquestra.

AV: La temporada la van estrenar el 9 d’octubre. Quin balança fins ara i quines expectatives té?

CC: Estic molt feliç, és una temporada de consolidació, ja no és un projecte musical, és una realitat on ara mateix no veig el sostre, hem renovat el patrocini de Clinica Sanza , Auto Beltrán Mercedes i Gratacós, l’orquestra rep el suport de totes les famílies de l’Associació Barcelona Ciutat de Música, hem signat dos convenis amb l’Ajuntament de Barcelona i penso que arribarà tard o d’hora una implicació decidida en el finançament. També hem signat un conveni per quatre anys amb la Universitat de Barcelona, hem gravat un videoclip musical amb Mónica Naranjo que ha donat la volta al món, hem gravat un tema en el cd de la Marató que ha estat rècord de vendes amb més de 220.000 còpies i hem tocat en una mateixa temporada dues vegades a L’Auditori, col·laborant amb dos projectes solidaris.

D’altra banda, cada vegada som més músics i el proper mes d’octubre -et dono una primícia-, la JOSB debuta al Palau de la Música! Amb tot això, el balanç artistic és molt positiu i les expectatives creixen en cada temporada perquè s’acosten persones després de cada concert que veuen en la JOSB una nova i potent eina cultural per a la ciutat i això és meravellós.

AV: Han actuat i actuaran a l’Auditori, a l’AuditoriAxa, al Centre Cívic “La Sedeta”, al Paraninf de la UB i a l’Auditori Eduard Toldrà. Costa adaptar-se a una temporada itinerant, a nivel tècnic?

CC: Sí, però m’encanta que la JOSB tingui la seva temporada en diferents espais i auditoris de la ciutat. La veritat és que ens planteja moltes vegades complicacions tècniques encara que amb el temps les hem sabut superar, a nivell logístic tenim un repte al cap i és poder portar a la JOSB de gira fora de Barcelona; crec que aviat arribarà el moment.

AV: El repertori que cobreixen va des del Classicisme a la contemporaneïtat, fent especial èmfasi en Beethoven i Schubert. És on l’orquestra llueix més?

CC: Crec que tots els joves han de tocar en la seva etapa d’estudiants les grans obres de la història de la música, i estem en aquest camí, efectivament amb especial èmfasi en les simfonies de Beethoven que desitjo completar, crec que fer créixer una orquestra al costat de les simfonies de Beethoven és una extraordinària eina però hem començat també amb Txaikovski i Schumann, hem fet Mozart i Mendelsshon, ja hem tocat una mica de Xostakóvitx i realitzarem una estrena d’Albert Carbonell al maig, així que combinem el clàssic, el romàntic i el contemporani.

AV: Hi ha un autor dels que interpreten que desconec, i suposo que gran part dels lectors també. Què ens pot dir de la música de J. Terenzio?

CC: José Terenzio és un cèlebre músic veneçolà, ha fet molts arranjaments de música veneçolana i en particular Alma Llanera, que hem tocat fa poc sota la direcció de Joshua Dos Santos.

AV: Finalment, parlem de la vessant social. El 10 d’octubre van fer un concert benèfic organitzat per l’Ordre Constantinià de Sant Jordi a benefici dels refugiats. I per la Marató de TV3 van gravar amb Mónica Naranjo, la Polifònica de Puig-reig i el grup de gaites Xuntanza de Catalunya. Va ser un impuls per popularitzarl’orquestra? I com ho van viure els joves intèrprets?

CC: Va ser un impuls, evidentment, i crec que ens ha donat una enorme visibilitat, a més un plaer veure la il·lusió que posaven en aquest projecte tots els nois, igual que ho han fet per als concerts benèfics a favor de Càrites o de la Fundació Pascual Maragall. Ja ho va dir públicament el mestre Hernández Silva quan va dirigir l’orquestra el passat mes de novembre: “Són un exemple de joventut” i m’omple d’orgull la seva sensibilitat, són un grup cada vegada més nombrós i amb esperit de grandesa.

D’altra banda, crec que la JOSB com a nova eina cultural a la ciutat ha de seguir atenta a aquest vessant solidària i, personalment, m’encanta si és possible poder col·laborar i ajudar en els projectes benèfics. De fet, l’any vinent col·laborarem en aquesta línia amb diverses institucions.

Estem només en la segona temporada i ens espera per davant una aventura musical plena de bons moments, especialment per als principals protagonistes: els joves i la ciutat de Barcelona.