Carles Rahola, afusellat

15.09.2014

“No crec deixar cap enemic en aquesta terra, en la dolça Catalunya que he stimat tant, en aquesta Girona dels meus amors, ni tampoc fora d’ella”. Així deia adéu a aquest món Carles Rahola en una carta de comiat adreçada a la seva família l’any 1939. Abans de sortir de la presó, camí de l’execució, va dir al notari Genover: “Moro màrtir de Catalunya”.

Carles Rahola

Fa uns dies la néta de Carles Rahola, Rosa Ros Rahola, explicava al BornCC l’impacte que l’execució de Rahola va tenir a Girona. Durant molts anys després, la mort del seu avi era un tema tabú en la societat gironina, se’n parlava poc o gens, un silenci culpable planava sobre la ciutat. A casa els Rahola, en canvi, se’n parlava sovint. L’historiador Josep Benet encara va poder parlar-ne a fons amb la filla de Carles Rahola abans que morís, una de les fonts principals del seu llibre Rahola, afusellat (Empúries, 1999).

Carles Rahola és un dels cinc personatges de l’exposició Cinc sentències de mort, comissariada per Xavier Carmaniu i coproduïda pel Castell de Montjuïc i El Born Centre Cultural. Aquesta exposició que es pot veure al Castelll de Montjuïc i a El Born Centre Cultural fins al 26 d’octubre, en commemoració del 75è aniversari de la fi de la Guerra Civil, vol ser un doble homenatge: als cinc executats i a Josep Benet, personalitat clau en la lluita per la recuperació de les llibertats de Catalunya. El 1970, l’historiador Josep Benet començà a pensar el projecte editorial “5 sentències de mort” per homenatjar cinc catalans afusellats que il·lustraven, més enllà de les ideologies, la repressió de la dictadura contra el conjunt de Catalunya.

Avui dimarts 16 de setembre a les 19h Xavier Carmaniu, historiador i biògraf de Carles Rahola, imparteix a la Sala Auditori, (c/ Comercial, 5, al costat del BornCC) la conferència “Carles Rahola, l’intel·lectual que encarnava els valors republicans de civilitat, cultura i democràcia”. Carmaniu se centrarà més a explicar la vida de Rahola que no pas la seva mort. “Això és vital per entendre per què la seva execució va ser un fet tant colpidor per la societat gironina”, diu Carmaniu, autor de la biografia Carles Rahola, l’home civilitzat. “Estic convençut que van assassinar Rahola perquè simbolitzava els valors republicans. Tot i que s’ha estudiat poc, diria que com a historiador Rahola va ser innovador: va tractar temes no habituals com ara l’estudi dels jueus, o la pena de mort, o l’ocupació napoleònica fugint dels tòpics del romanticisme espanyolista”, sosté Carmaniu, que en la seva conferència abordarà també una altra qüestió fonamental: el simbolisme de la figura de Rahola a partir de 1975. “La recuperació de la seva memòria va ser una de les puntes de llança de la Transició a Girona (Presència, assemblea d’artsites, ajuntament de Girona…), és la baula que enllaça la generació de 1931 amb la de 1975”.