Pop orquestrat amb Arnau Tordera i Alba Llibre

2.08.2017

Divendres passat vaig trobar-me en una de les situacions més rocabolescament contradictòries de la meva vida. Resulta que em vaig trobar en una plaça de Besalú, que és pràcticament casa, amb una orquestra just descoberta i dues veus fantàstiques. Una, revelació de la nit, Alba Llibre. Dolçor i rotunditat sempre que calia. L’altra, de qui ja m’atreveixo a considerar amic, l’artista i líder d’Obeses i tants projectes: Arnau Tordera I.

“Pop Hits” a Besalú | Foto: Oriol Abulí

“Pop Hits” a Besalú | Foto: Oriol Abulí

Poques coses (per ara) queden per dir de la veu estrella d’aquests Pop Hits arranjats per Marc Timón i amb la part instrumental dels grans músics que formen la GiOrquestra. Més enllà de la descripció que el mateix Marc en va fer: “la bèstia parda d’Osona”,  la contradicció mencionada arribava al final del concert de les seves recuperades cordes vocals. Just després de Nothing else matters, vam sentir una versió del nou disc de Shakira, cantada per Alba Llibre. Versió sense galls, òbviament, que fins i tot va fer eliminar els meus previs negatius prejudicis. La rocambolesca situació va arribar a la cúspide quan Arnau Tordera I va interpretar, seguits, Sorry de Justin Bieber, Despacito i una versió amb inici reggaeton d’Amor particular, de Lluís Llach.

Arnau Tordera I a Besalú | Foto: Oriol Abulí

Arnau Tordera I a Besalú | Foto: Oriol Abulí

Un pot pensar que alguns ho vam passar malament, i anirà errat. Si bé les cançons podien ser indiscutiblement més o menys bones, més o menys clàssiques, més o menys comercials, etc., no deixaven de ser molt ben arranjades. La base musical amb aquells punts jazzístics demostrava una homogeneïtat eclèctica entre músics que només havien fet un concert de Pop Hits anteriorment. L’ombra de Smooth Criminal, Streets of Philadelphia, la versió “fúnebre” de Love is in the air, la personal i portentosa versió de My way, Killing me softly en català, la preciosa Somebody to love de Queen i un llarg etcètera poden comptar amb una inesperada indulgència de servidor.

Un quartet de corda, unes percussions, una bateria, un baixista i contrabaixista, un triplet de vents i els teclats i la conducció de l’acte de Marc Timó es van posar el públic a la butxaca, per molta canalla que jugués i corrés pel Prat de Sant Pere. Una façana que lluïa els colors del concert des de Sinatra fins a Bruno Mars. I sí, passant per Luis Fonsi i aquella odiosa (llavors no tant) peça de la que ben pocs se’n deuen haver lliurat de sentir. Marc Timón va cedir a aquest mainstream i li va donar la volta.

Un cop acabat el concert ja ens ho va comentar l’Arnau: no va ser un repertori fàcil ni homogeni. Altres projectes agradaran més, però a la diversitat artística hom ha de ser-li agraït. En aquesta perla garrotxina que és Besalú vam combatre el també programat festival de food trucks i  demostrar que la seva oferta d’esdeveniments no para de créixer.