‘Cançons d’un emigrant’, una cruïlla entre cultures a partir de la música

25.04.2012

L’espectacle Cançons d’un emigrant és la peça que obre el Festival Etnoescena 2012 i es podrà veure divendres 27 de maig a les nou del vespre al Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet.

pòster cançons d'un emigrant

Fotografies de Ricard Alonso

“La partença i l’arribada , la maleta íntima de records personals que porta cada persona traduïda en melodies” així es com defineix Roser Ferrer-Morató, soprano i ideòloga de l’espectacle Cançons d’un emigrant, juntament amb el pianista Efrem García i Salinas, també creador de l’espectacle. Un concert  que barreja música i poesia i que vol ser “un homenatge a totes les persones que un dia van deixar el seu país, trobant en cada una de les cançons la demostració d’igualtat i de respecte entre uns i altres”, explica Ferrer-Morató. Cançons d’un emigrant “és un tapís melòdic teixit amb peces d’autors eslaus, iberoamericans i catalans i és també un cant a les dones de diverses cultures” ens diu Roser Ferrer-Morató. La idea de l’espectacle neix un any enrere. quan Meri Illich -presidenta de la Casa Eslava de Catalunya- es posa en contacte amb el tàndem de Roser Ferrer-Morató i Efrem García per fer un concert que commemorés l’aniversari de l’entitat. “Aquesta va ser la llavor que ens va portar a l’Efrem  i a mi a pensar en crear llaços entre la cultura eslava i la catalana. D’aquí neix Cançons d’un emigrant” , recorda Ferrer-Morató. Més tard van ampliar el recorregut musical a les cultures iberoamericanes i asiàtiques. “Cançons d’un emigrant és una gran maleta plena de poemes i records, que posa de costat la cultura del poble que arriba i la cultura del poble que l’acull”.

La identitat de l’emigrant i la seva representació dins el repertori

“D’emigrants, ho som una mica tots. Segurament en algun moment de la vida tots hem pogut tenir l’oportunitat i la sensació de sentir-nos estrangers. A vegades un ha de marxar de la seva terra”, afirma la soprano de Palafrugell. Unes paraules que avui són de rabiosa actualitat, quan milers de persones empaquen les seves pertinences per anar a buscar feina a l’estranger. ¿Què experimenten aquestes persones, què senten? El còctel d’emocions és elevat. “Quan ens trobem lluny de la nostra terra, aquelles petites coses que ens la recorden –un perfum, una cançó- poden representar un instant de comunicació amb l’origen propi ”. En el cas de la soprano Roser Ferrer-Morató quan arriba al seu poble després d’haver estat fora, “hi ha una cosa que sempre em persegueix i em diu que ja sóc a casa i és la olor de la llenya del meu carrer, o bé, el vent humit amb regust de sal que em diu que sóc a L’Empordà. Tots necessitem aquest mirall que ens serveix per veure que som la mateixa persona que érem, que simplement hem crescut i han passat els anys, però que la nostra identitat roman”, reflexiona.

Roser Ferrer-Morató

Sentiments universals

“Queda demostrat que sigui d’on sigui la persona  i vagi on vagi, hi ha sentiments universals com l’amor, el record a la mare, l’enyorança a la terra, que són comuns per tothom. D’alguna manera Cançons d’un emigrant pretén ser un pont entre cultures i ensenyar-nos que no som tan diferents com ens pensem, tot i tenir cultures diferents i sentiments de pertinença molt variats”. La música és l’ingredient que serveix per donar forma a la narració. És, segons Roser Ferrer-Morató “una metàfora, perquè la música significa totes les coses que –després de cada recorregut emocional- ens acabem quedant”, el pòsit que ens acompanya.

Melodies que travessen fronteres

Cançons d’un emigrant enllaça melodies de cultures diferents amb connexions com l’enyorança, l’amor o la melangia. “Interpretem peces de Dvôrak, Rachmaninoff, Ankermann, García Morante , Xavier Montsalvatge o bé Carlota Garriga, compositora que per a nosaltres ha estat molt important perquè a partir de la seva composició L’Emigrant  hem bastit la nostra pròpia història melòdica”. Ferrer-Morató apunta que la selecció de peces ha anat canviant perquè “el format és viu i camina segons la necessitat del festival, el teatre on representem l’espectacle o el  moment que sentim”. La selecció del repertori “és coherent tant en el tempo del recital com en la tonalitat” i  també dóna molt de valor a la paraula que es fusiona amb les melodies. “D’aquesta manera, ens podem trobar dues peces enllaçades entre sí, com ara El noi de la mare de García Morante i seguidament Cançons que la mare em cantava de Dvôràk”.

soprano Roser Ferrer-Morató

Les llengües com a mirall cultural

En l’espectacle es canta en català, en rus, en txec, en serbi, però també en castellà i en anglès. La llengua fa de mirall d’una culturade les identitats culturals que presenta. “La llengua pertany als països i a les persones. ¿Què fa que en un determinat moment una llengua pugui ser majoritària o bé quedar reduïda al reducte familiar? Una llengua per desgràcia, pot quedar gairebé suprimida segons el que pugui decidir la política del moment. A Catalunya aquesta situació ja l’hem viscuda diverses vegades”, apunta Roser Ferrer-Morató. L’espectacle Cançons d’un emigrant presenta a la música com “el més universal dels llenguatges”. Una porta oberta que “no hi entén de polítiques, ni de drets, ni de deures. Pot apropar les fronteres més llunyanes i fusionar les tendències més radicals. Hem intentat ser plurals i a través de tantes llengües diverses reivindicar  la supervivència de cada un dels idiomes que es parlen, que cap d’ells sigui anul·lat. Un país culturalment sa és aquell que reconeix les diferències però que sap fer -les conviure amb harmonia. La música és, potser el millor dels polítics: fa de conciliadora entre gent que té orígens diferents. I, d’altra banda, quan som capaços de deixar-nos emocionar ens és igual de quin país ve aquella música. Tant de bo amb les llengües passés el mateix per què com més n’hi hagi més riquesa cultural tindrem” .

 

Efrem García i Roser Ferrer

Els artistes

A Cançons d’un emigrant hi participen el pianista Efrem García i Salinas , la soprano Roser Ferrer-Morató i el compositor Jesús Rodríguez-Picó, que va compondre expressament per a l’espectacle la peça Insomni, amb text de Putxkin i traducció al català de l’escriptor Jaume Creus. Cançons d’un emigrant ofereix a més de música i poesia, projeccions gràfiques a càrrec del fotògraf Ricard Alonso, autor de l’exposició fotogràfica ‘La música: el llenguatge entre cultures’, que es pot visitar al hall del Teatre Sagarra.