Cançons d’art i assaig a la fresca

5.07.2017

Quan arriben els mesos d’estiu i el centre de l’Eixample es converteix en una colònia anglosaxona, el jardí Ferran Soldevilla és un dels poquíssims asos a la màniga que guarden els autòctons. Custodiat pels murs de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, no tothom sap que no cal ser estudiant per travessar les portes de la UB i gaudir d’aquesta bombolla d’oxigen. Però els dimarts i els dijous del mes de juliol, el secret deixa de ser-ho: les antipàtiques —i per això eficaces— portes que donen al carrer Diputació amb Enric Granados s’obren de 18 a 23 per convidar a tothom que passi per allà. Dins hi trobaran una barra, taules i cadires especials per a l’ocasió, un solitari food truck, el decorat de moda en els esdeveniments 3.0 i, sobretot, un concert en directe: són  Els Vespres a la UB.

Jardi Ferran Soldevilla, engalant pels Vespres de la UB

Són les set i les poques taules habilitades ja són plenes. Tampoc calen: el jardí és ple de bancs, i baranes amples on asseure’s i ve de gust passejar-hi. El fil musical es barreja amb la remor de la promoció 2013-2017 de Filologia Catalana, que celebra la graduació a la zona fronterera entre el jardí i la universitat. Noies amb vestit llarg d’estiu i nois (bastants menys) amb americana fent cua al photocall, i molts pares i mares orgullosos que s’acosten encuriosits cap a les proves de so del concert. Hi ha una confusió feliç entre la gent que ha vingut per una cosa i la que ha vingut per l’altra, però ni calia anar a Els vespres de la UB mudats ni la graduació inclou un concert sorpresa.

La temperatura és perfecta, una garantia d’aquest jardí, que gràcies als murs de formigó, els estanyols i la vegetació frondosa, compta amb un microclima idíl·lic. Com que el concert és gratis, els preus delictius de la cervesa (got de plàstic d’Estrella Damm a 2,50€) no fan tant de mal. Tant com m’irrita l’estètica hipster i descontextualitzada de la caravana, m’atrau la bona pinta de les hamburgueses amb patates que ven. Xerrant i bevent —no m’ha costat gens arrossegar-hi la xicota i un parell d’amics—, de seguida es fan les 9 i a un extrem del jardí comença el concert.

Pol Fuentes presenta el seu primer disc: Una nova guerra, que la portaveu de l’equip d’organització encarregada de presentar-lo defineix, molt encertadament, com “cançons d’art i assaig d’alt lirisme dramàtic”. Vestit de negre de dalt a baix amb unes patilles d’Elvis i una cabellera que comença prou tard per deixar lluir un front prominent, de seguida es veu que l’admiració que Fuentes professa per Nick Cave no és només musical: des de l’estètica a la postura encarcarada, passant pels gestos afectats, Fuentes sembla un tribut local a l’artista australià. Amb una gran diferència: el músic català somriu d’orella a orella, incapaç de contenir l’energia positiva que li produeix el seu primer concert en solitari.

Pol Fuentes als Vespres de la UB

Fuentes canta i la resta de la banda la formen quatre músics que s’alternen entre bateria, teclats, sintetitzadors i trompeta. Els instruments tenen un rol d’acompanyament i generen una atmosfera indie, aconseguint que les moltes capes i matisos que escoltem al disc sonin també en el directe. Fuentes no té una veu gaire bonica ni un rang gaire ample, però la sonoritat dolça i freda que atany amb l’ajuda del grup és interessant i molt adequada per l’ambient íntim. L’únic problema del bolo és que el cantant dedica l’espai entre peces a explicacions excessives del subtext de les seves cançons, prou postmodernes de per si. Els temes de Fuentes són eclèctics però es detecten alguns fils conductors: nostàlgia, autoconsciència, i crítica lírico-política a la decadència del capitalisme tardà. Textures musicals prometedores, lletres que flirtegen perillosament amb la pedanteria.

El concert dura una hora i pico. El públic, distribuït pe terra gràcies a un enginyós sistema de petites màrfegues amb la mida justa per un cul estàndard, ha connectat amb Fuentes i ha escoltat atentament. Es respira complicitat i es nota que als vespres de la UB, la música no és una excusa, sinó el principal interès dels assistents que, sense fer gens de soroll, han omplert el jardí Ferran Soldevilla. Quan l’escenari queda buit, encara tindrem temps fins a les 11 per gaudir d’aquest oasi que, durant sis dies de juliol, trenca el seu aïllacionisme habitual i ofereix un pla rodó per als amants de la música a la fresca.

Avui dijous 6 de juliol per primera vegada a Barcelona, l’artista canadenc presenta el seu nou EP Ecdysis, un repertori musical de pop errant i seductor que cerca la bellesa entre els clarobscurs mundans. Un espigolador de la bellesa entre l’encant i els enigmes del món que habitem.

Consulteu la programació de Vespres de la UB aquí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. Considerar bonica o no la veu de Pol Fuentes és una qüestió personal, però si algú l’ha sentit en atres contextos sabrà que la seva “l’amplitud de rang” és inqüestionable. Una altra cosa és que la fagi servir en les seves cançons.
    Com a apunt, no és el seu primer concert en solitari. En tot cas presenta el seu primer disc en solitari
    Cuidado amb el sabelotodisme del crític.

  2. Vaig anar per primer cop al jardins de la UB. I per primer cop a veure un concert de Pol Fuentes,
    Em va entusismar L’espai, les portes, la caravana, l’ambient i sobretot el Concert encapçalat per Pol Fuentes, M’encanta la seva veu, la seva personalitat i la seva veritat!!! Això si, no és la primera vegada que el sento cantar i té un registre de veu que molts el voldriem, el que no m’agrada es que al crític no li agradi res de res, fins i tot estic segur que no li ha agradat el seu escrit!!