Cançons a la Bassa

30.05.2016

Divendres 27 de maig. Són tres quarts de dotze de la nit, però hi ha cua per entrar a la Llibreria Bassa de Móra d’Ebre, on es presenten els fruits de les residències artístiques de Litterarum. Enguany, Albert Pujol, director de la fira d’espectacles literaris, ha convocat Maria Cabrera i Bikimel per una banda i Jordi Llavina i David Carabén per l’altra perquè treballin junts i musiquin un poema. Hi ha molta expectació, gent local i programadors vinguts de tot el país per assistir al recital d’aquesta nit.

Jordi Llavina i David Carabén ahir a la llibreria Bassa, en el marc de Litterarum

Jordi Llavina i David Carabén ahir a la llibreria Bassa, en el marc de Litterarum

 

Sergio Bassa, amfitrió d’aquest establiment centenari fundat l’any 1903, ens dóna la benvinguda. Bassa és una de les llibreries que han impulsat amb Núvol el portal Libelista, una nova eina digital que aviat permetrà als lectors comprar online al seu llibreter de capçalera. Bassa està convençut que el fons bibliogràfic de les llibreries independents, tot sumat, pot ser amazònic.

Hi ha nervis per començar. El primer torn és per a la Bikimel i la Maria Cabrera. Aquests dies he pogut observar-les una mica i em sembla que plegades fan un contrast interessant, perquè són dos temperaments molt diferents. La Bikimel fa cara de ser una persona desangoixada a qui li agrada el sol i l’aire lliure, i que ha après a cantar dels ocells. La Maria, en canvi, fa la sensació de ser una dona d’interiors, té aquell angst tan germànic i aquella pal·lidesa que trobem en els rostres que pintava Lucas Cranach.

La Bikimel obre foc cantant dos versions d’un mateix poema de la Maria Cabrera, ‘Cansoneta leu e plana’. Són dues adaptacions tan diferents que no semblen el mateix poema. Després Maria Cabrera llegeix un text torbador, poema en prosa titulat ‘Taronja borda’. Recita amb una dicció entretallada, puntuant i tallant les frases i els sintagmes amb una navalla, ara amb un stacatto, ara amb acceleracions sobtades. La podeu escoltar en aquest vídeo.

 

 

Jordi Llavina i David Carabén comparteixen una devoció per Vinyoli, un poeta que Llavina defineix com “una ombra tutelar que regeix els nostres destins”. Llavina se sap Vinyoli de memòria i recita sense papers un poema titulat ‘Joc’, que considera fundacional, “perquè explica molt bé la meravella de la poesia a partir d’un petit objecte”. Durant la residència a Móra d’Ebre Carabén ha composat una cançó a partir d’un poema llarg de Llavina titulat “Llavors va arribar ella”, un grapat de versos molt ben rimats, amb una estructura repetitva al final de cada estrofa que a Carabén li recorda la cadència i el fatalisme d’El corb d’Edgar Allan Poe. El repte a l’hora de musicar aquesta peça ha estat l’extensió. “Quan la gent escolta una cançó té una concentració més reduïda que quan llegeix un poema i també una capacitat més limitada per aprendre’s la lletra i fer-se-la seva si és massa llarga”. Carabén reconeix la seva admiració pel tremp narratiu de la poesia de Vinyoli o de Llavina i per això darrerament s’ha aficionat a traduir cançons de cantants que admira i que també saben explicar històries musicalment.

Carabén completa la seva actuació amb dues cançons que ha traduït i adaptat al català. Una de Brassens i una altra de Neil Hannon, ‘A Lady of a Certain Age’, una cançó que explica la decadència d’una dona de l’alta societat: “Back in the day you had been part of the smart set…” Carabén se l’ha fet seva, amb molta gràcia, traslladant el personatge a l’entorn de la gauche divine, aquella gent rica que feia parties al Boccaccio o a la Costa Brava i que es podia permetre de ser d’esquerres els últims anys de la dictadura. Aquella gent que, com deia el seu pare, Armand Carabén, brindaven amb “la hoz y el martini”. Podeu veure la versió original de Neil Hannon a YouTube i l’adaptació que n’ha fet David Carabén aquí sota.