Burquini, mitges i pits

Diu la meva àvia que de jove si no duies mitges eres vista com una fresca, perquè ensenyaves (la carn de) les cames. Tant era el mal efecte que provocaves que moltes noies, com ella, que no sempre podien comprar unes mitges noves optaven per dibuixar-se una ratlla negra al darrere de la cama, que pujava des del turmell fins a les cuixes i simulava ser una costura.

Ara a l’estiu, som moltes les que ens destapem les cames sense necessitat d’enfundar-les dins de cap malla. Podem ensenyar la pell; això sí: la gran majoria anem depilades. I podem ensenyar les cames, sí, però cal que anem alerta amb com ens vestim. Si triem uns pantalons “massa” curts o segons quina minifaldilla, hi ha gent que ens tractarà de ser unes fresques (mira, com la meva àvia si no portava mitges!). I el mateix que passa amb les cames passarà amb les samarretes, o amb les sabates. Has vist com va aquesta?

Sembla una prostituta. O una monja. O un xicot. La qüestió és reduir-ho tot, sempre, al nostre cos.

Perquè les dones som, per a molts, sobretot això: un cos. Un cos que s’ensenya o es tapa segons com interessa. I tant se val si som polítiques, actrius o esportistes olímpiques: més que allò a què ens dediquem el món es centrarà (gairebé sempre) en allò que aparentem. En si som “boniques” o “lletges”, “grasses” o “primes”, en si tenim arrugues o cel·lulitis o si ens tenyim els cabells.

Des dels anys seixanta a les nostres platges hi ha biquinis. Abans de la seva arribada, amb les turistes, els banyadors ens cobrien pit, cul i panxa; i de fet a principis de segle també ens tapaven els braços i les cuixes fins als genolls. Podríem dir que avui el biquini és la peça de bany femenina majoritària entre nosaltres, tot i que la fan servir sobretot les noies més joves i no tant les dones grans. Platges nudistes a banda, entre les banyistes també hi ha qui prefereix portar banyador, posar-se un tanga o anar només amb calces i deixar estar els sostenidors.

A la gran majoria de piscines de per aquí, però, hi ha una cosa que tenim prohibida: les dones no podem fer topless, cal que ens tapem els pits. I mentre als espais de natació públics (imagino que també als hotels de la Costa Blava) se’ns convida a no anar massa destapades en aquest sentit, a les platges de Cannes s’ha començat a multar les dones (musulmanes) que es banyen massa tapades.

La polèmica del mal anomenat burquini ha fet salivar els mitjans, que han sortit a la recerca i captura de dones que porten aquest banyador a les platges catalanes. N’han buscat per la costa i fins i tot per parcs aquàtics, i han omplert portades i pàgines senceres dels diaris amb titulars que parlen d’un conflicte de convivència que, en realitat, no hi és.

És curiós, per dir-ho d’una manera suau, veure com amb tot aquest enrenou s’assenyalen les dones musulmanes que es banyen al mar tapades mentre assumim com a normal que a les piscines com Déu mana cal que les dones ens cobrim les mames. I és com a mínim inquietant descobrir com a les mateixes platges on aquests dies es cerquen burquinis hi ha un munt de gent fotografiant les seves vacances per unes xarxes socials que, de manera sistemàtica, censuren les imatges de qualsevol tors (femení) sense cobrir.

Però podem anar sense mitges,  sí.