Buenafuente fa de Jordi Évole

23.09.2016

Andreu Buenafuente i Carles Puigdemont van donar el tret de sortida a Fora de sèrie, el nou programa de TV3. L’espai s’emmarca en un subgènere omnipresent a la televisió actual i que podríem anomenar “la xerrada distesa”. El tret distintiu d’aquest format és sortir de plató per dur els personatges a espais a priori més interessants i fer-los parlar sense un fil conductor clar fins a aconseguir generar un ambient de complicitat. L’objectiu és crear a l’espectador la sensació que ha aconseguit accedir a una cara més íntima i desconeguda de la que solen mostrar els conversadors en contextos mediàtics més encotillats.

Andreu Buenafuente i Carles Puigdemont, al programa Fora de Sèrie

Andreu Buenafuente i Carles Puigdemont, al programa Fora de Sèrie

El primer que cal tenir en compte és que el títol Fora de sèrie fa referència a l’excepcionalitat tant de l’entrevistat com de l’entrevistador. A cada edició del programa, un periodista o comunicador destacat dels més trenta anys d’història de TV3 xerrarà amb un personatge de la seva elecció. A la primera part de cada episodi, un muntatge recapitularà el currículum tevetresí del comunicador mentre reflexiona sobre el seu pas per la cadena fins que comenci l’entrevista. El potencial nostàlgic dels entrevistadors és un element de seducció cabdal del producte encara que, després, la seva vocació periodística els porti al segon pla durant la xerrada.

L’enèsima entrevista en un bar estereotípic de Cornellà va ajudar a reforçar la ironia que permet definir el capítol d’ahir amb un titular fàcil: Buenafuente fent de Jordi Évole. El periodista de La Sexta ha aconseguit consolidar un format molt potent amb Salvados i, si hi sumem el seu passat de Follonero, les comparacions amb Buenafuente es tornen inevitables. Si el senyal d’identitat d’Évole és l’ús controlat i precís de la impertinència per trencar els monòlegs propagandístics dels seus interlocutors, el gran problema de Buenafuente ahir va ser la manca d’un mecanisme retòric que realitzés la mateixa funció. L’actual presentador de Late Motive demostra cada setmana al canal #0 que domina l’entrevista dins de l’ecosistema del late night, on l’enginy i la capacitat d’improvisació de Buenafuente llueixen, i és per això que veure’l despullat del seu sentit de l’humor característic va jugar contra les expectatives que s’havien generat a l’audiència.

Carles Puigdemont no va desaprofitar l’oportunitat de marcar perfil que li oferia un Buenafuente poc combatiu. En una època en la qual tots els polítics semblen castrats per un eixam d’assessors que somien convertir-los en argumentaris amb potes, la idiosincràsia del president de la Generalitat el converteix en un animal televisiu molt per damunt de la mitjana. L’autenticitat es ven cara, i l’estil comunicatiu de l’exalcalde de Girona es troba als antípodes de la ferum de postís que desprèn la nova fornada de polítics fills de la spindoctorització. Puigdemont va haver de fer equilibris entre el to presidencialista que exigeix el càrrec i la seva poca vocació de transcendència, però va acabar conjugant-los bé ambdós, tot i la manca de titulars o declaracions sucoses. Probablement, perquè l’entrevista no va adobar el terreny en aquest sentit.

Fora de SerieI és que a Puigdemont li va faltar la seva Ana Pastor. Si revisitem l’entrevista a Artur Mas de l’any passat la setmana abans del 27-S, podrem veure en funcionament els principis de l’aikido dialèctic. L’aikido és una art marcial que es basa a utilitzar la força de l’enemic contra ell mateix: com més agressiva era Pastor, més brillava Mas a les respostes. Pastor volia un titular que la recordés com la periodista que va aconseguir posar l’innombrable en fals mentre que, al capítol d’ahir, Buenafuente va optar per una aproximació molt més afable: aprofitar l’oportunitat de parlar amb el president del seu país per tal que aquest intentés aclarir-li els dubtes sobre el procés d’independència. L’humorista es va instal·lar en una indefinició política que tenia l’avantatge de semblar honesta i el defecte de relaxar la tensió dramàtica en excés.

Per al processista avesat, el contingut polític del programa va ser de mínims. Cap revelació substancial ni cap pregunta compromesa de la qual Puigdemont no se sortís amb una poc televisiva tranquil·litat. Però és que l’espectador delerós d’una versió renovada del Convidat on poder penetrar a la vida privada del president del país també es devia endur una decepció. Fora de Sèrie demostra que la xerrada distesa no és un format tan automàtic com sembla i que el treball de guió i periodístic previ no es pot negligir amb l’esperança que llançar dos tòtems que sonen bé junts i posar una càmera que mostri com la gent els fa fotos amb el mòbil és tot el que cal per fer un bon programa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Molt fluix Buenafuente fent entrevistes en general, i entrevistes polítiques en particular. No té prou nivell. Serveix per fer riure i prou. Com a bufó, un 10. Com a periodista, un 0. Per cert, A Cornellà se sentien, de fons, crits de Viva el Rey, etc.