Brossa, Norén, Sagarra, Wilson

26.05.2016

S’ha presentat la temporada 2016-2017 del TNC. Veurem obres de Txèkhov, Koltès i Shakespeare, però també de Rodoreda, Artigau i Rosich. Moltes cares conegudes, la reposició de Molt soroll per no res i la visita de Robert Wilson, un dels grans directors de l’escena internacional.

'La fortuna de Sílvia', de Josep Maria de Sagarra. © David Ruano

‘La fortuna de Sílvia’, de Josep Maria de Sagarra. © David Ruano

La presentació l’ha iniciat Mònica Campos, directora executiva del TNC, parlant de xifres: Des que es va inaugurar l’actual temporada 2015-2016 fins a aquest diumenge 22 de maig, el TNC ha acollit 112.345 espectadors i ha obtingut una mitjana d’ocupació del 93%. La previsió de tancament de la temporada completa (acabarà el 10 de juliol) és la següent: 126.328 espectadors (21.458 espectadors més que la temporada anterior) i 91% de mitjana d’ocupació (increment del 34% respecte a la temporada 2014-2015). Els abonaments es posen a la venda avui, i estaran disponibles fins al 15 de juny, moment en què es posaran a la venda les entrades de cada espectacle a títol individual.

Després ha sigut el torn de Xavier Albertí, que en primer lloc ha volgut agrair a tots els mitjans, petits i grans, de paper i digitals (gràcies des d’aquí), locals i nacionals, la feina de difusió i crítica feta. La temporada s’iniciarà el 29 de setembre amb L’aplec del Remei, un espectacle de Josep Maria Miró i Wanda Pitrowska (directora polonesa que ens visita un cop l’any) a partir de la primera obra de teatre musical en llengua catalana, de Josep Anselm Clavé. L’espectacle comptarà amb l’Orquestra Simfònica de l’Esmuc (Escola Superior de Música de Catalunya), que enguany celebra el seu quinzè aniversari, i estarà interpretat per Oriol Genís, Antoni Comas i Maria Hinojosa, entre d’altres.

A la Sala Petita la programació s’iniciarà a l’octubre amb El coratge per matar, de Lars Nóren, text del dramaturg suec amb tocs autobiogràfics dirigit per Magda Puyo, interpretat per Nao Albet, Manel Barceló i Maria Rodríguez. A la Sala Gran el primer gran espectacle que podrem veure serà Celestina, el clàssic de Fernando de Rojas dirigit i protagonitzat per José Luis Gómez, producció del Teatro de la Abadía i la Compañía Nacional de Teatro Clásico que comptarà també amb funcions escolars.

José Luis Gómez és la Celestina. © David Ruano

José Luis Gómez és la Celestina. © David Ruano

Per les festes nadalenques tornarà Molt soroll per no res, el musical dirigit per Àngel Llàcer, que entre alguns canvis de repartiment compta amb les novetats de Sílvia Abril, Guillem Albà i Màrcia Cisteró.

“La millor obra del meu pare, escrita per la meva mare” és com descriu Joan de Sagarra l’obra La fortuna de Sílvia. Jordi Prat i Coll dirigirà un dels textos més moderns de Josep Maria de Sagarra, protagonitzada per Laura Conejero juntament amb Anna Alarcón, Muntsa Alcañiz, Albert Baró i Berta Giraut, entre d’altres. La història d’una dona en tres actes que pateix totes les adversitats del segle XX, un text amb tocs pirandellians, existencialistes i de realisme americà.

Al gener de 2017 podrem veure En la solitud dels camps de cotó, de Bernard-Marie Koltès i amb direcció de Joan Ollé, interpretat per Ivan Benet i Andreu Benito. Un text on Koltès, “neo-shakespearià” segons Xavier Albertí, va explorar terrenys inexplorats fins aquell moment. Tot aficionat, amant, estudiós o interessat pel teatre no es pot perdre Letter to a man, l’espectacle de Robert Wilson amb Mikhail Baryshnikov basat en els diaris personals de Nijinksi. Un recital del minimalisme escènic que Wilson porta conreant des de fa més de quaranta anys, on el director dissenya també l’escenografia i la il·luminació creant quadres escènics a mig camí entre la màgia i l’al·lucinació.

Letter to a man, de Robert Wilson. © Lucie Jansch

‘Letter to a man’, de Robert Wilson. © Lucie Jansch

A finals de gener arribarà a la Sala Gran La senyora Florentina i el seu amor Homer, un dels millors textos teatrals de Mercè Rodoreda, amb direcció de Sergi Belbel, i amb Mercè Sampietro i Toni Sevilla de protagonistes. Amb aires que remeten al teatre d’Eduardo de Filippo, Rodoreda va inventar, amb la unió de Florentina i Serafina, la “nova república independent de les dones catalanes”, diu Albertí, tot murri.

Anton Txèkhov també serà present al TNC amb el Vània dels Moma Teatre, companyia valenciana que després d’un “període d’hivernació” ha resorgit, com l’au Fènix, per apropar-nos la seva versió del clàssic de l’autor rus sobre les oportunitats perdudes i el pas del temps. A l’abril podrem veure a la Sala Petita A tots els que heu vingut, de Marc Rosich, encàrrec que li va fer Xavier Albertí a un dels dramaturgs més hiperactius del nostre panorama, amb un punt de partida si més no interessant: Mercè Arànega és una vídua de setanta anys que es consola amb els discos de Núria Feliu i la fotografia del seu difunt marit donant la mà a Jordi Pujol. Però tot canviarà el dia que l’expresident faci una confessió pública sobre una herència familiar… A tots els que heu vingut és un sainet contemporani amb Lurdes Barba, Carles Gilabert, Àurea Márquez, Victòria Pagès i Mireia Pàmies.

'A tots els que heu vingut', de Marc Rosich. © David Ruano

‘A tots els que heu vingut’, de Marc Rosich. © David Ruano

L’epicentre Brossa tindrà el seu espectacle central amb Collar de cranis (Varietats a la Brossa), un espectacle produït, dirigit i interpretat per alumnes de l’Institut del Teatre i l’Esmuc, que posa el llegat de l’artista total Joan Brossa en mans de joves creadors. En relació amb l’epicentre Brossa, el Macba programarà una gran exposició sobre l’artista, que Albertí remarca que “s’ha d’entendre com una figura gegantina, única, enorme… com un tot”.

El gran muntatge de Xavier Albertí a la Sala Gran serà Ricard III, de William Shakespeare, amb Lluís Homar en el paper principal, actor que va confessar al director que després de Terra de ningú, L’art de la comèdia i El professor Bernhardi volia fer un “xim pum”. La recent descoberta, en un pàrquing de Londres, de les restes de Ricard III, va evidenciar que el monarca no era un ésser deforme, com Shakespeare el va descriure, sinó que tenia un esquelet ben normal. Albertí ho explica per demostrar que el que de veritat turmenta al monarca és l’acceptació de si mateix, lluita que tots i cadascun de nosaltres podem entendre. El muntatge comptarà amb dramatúriga de Lluïsa Cunillé i hi participaran Carme Elias, Joel Joan, Lina Lambert, Anna Sahun, Albert Prat i Julieta Serrano, que als seus 85 anys tornarà a pujar als escenaris i que Albertí ha definit amb les paraules següents: “no és una actriu, és un miracle”.

Lluís Homar serà 'Ricard III' © David Ruano

Lluís Homar serà ‘Ricard III’. © David Ruano

Entre maig i juny es podrà veure Lucis et umbrae, un espectacle de llanterna màgica a la Sala Petita, amb il·lusionisme de Sergi Buka, música de Jordi Sabatés i dramatúrgia de Victoria Szpunberg, sobre el lloc que té la fantasia en el món contemporani. Al juliol, encara pendent de saber qui serà el nou director del Grec i si serà una coproducció amb el festival, Albert Arribas dirigirà Actes obscens en espai públic (Maneres amenes d’esperar l’adveniment dle messies), de Davide Carnevali. El dramaturg italià arrelat a Barcelona adapta Teorema de Pasolini, però enlloc que un estrany destrueixi la família burgesa tradicional, la institució triada és l’església catòlica. El títol cita les paraules de l’acta del jutge en la descripció de la causa de la mort de Pier Paolo Pasolini, assassinat el 1975 a la platja d’Òstia.

Pel que fa a la programació familiar, a la Sala Tallers s’hi podrà veure Els perseguidors de paraules, de Marc Artigau i Queralt, un viatge a través de les paraules i els signes de puntuació protagonitzat per Jordi Llovet, Marta Ossó, Marc Rius i Aina Sánchez. També hi veurem El somni de Gulliver, una coproducció del TNC amb el Grec 2016 i la Staatsoper Bayern, una òpera interactiva amb autòmats en la que els les màquines interactuen amb els espectadors. Finalment, entre març i abril de 2016 veurem Zaquizamí, un espectacle de dansa de la Cia. Roberto G. Alonso, on en una habitació dels mals endreços les joguines i els objectes cobren vida cada nit.

El Projecte Social del TNC segueix ben viu, amb el programa Apropa Cultura, un espectacle de creació amb dramatúrgia de Teresa Vilardell amb Migra Studium i el Consell Islàmic del Raval (Llull a la ciutat nova); A cor obert, espectacle de la companyia Descabelladas (que reuneix actrius que tenen càncer i altres malalties) o el projecte Deslimita’m!, organitzat per la Fundació La Roda i l’Associació ImpactaT, que du a terme una tasca d’inclusió social amb joves amb risc d’exclusió.

Col·loquis, converses a les biblioteques, actes vinculats al Macba i a la Filmoteca de Catalunya, el programa Vers a Vers, activitats i funcions escolars… “El TNC no és només un teatre”, recalca Xavier Albertí, i després d’una presentació com aquesta no ens en queda cap dubte. Al Núvol estarem pendents de tot el que passi i ho explicarem a L’Apuntador.