Lluís-Anton Baulenas: del drama dels Balcans a l’eufòria de Barcelona’92

22.02.2017

Bromera ha presentat les seves novetats per Sant Jordi, però l’espiga més alta del sembrat és el darrer Premi Ciutat d’Alzira, Amics per sempre, de Lluís-Anton Baulenas, una novel·la ambientada a l’any 1992 que parla de la contradicció entre l’eufòria preolímpica de Barcelona i el drama de la Guerra dels Balcans. “Una història d’amor, de trastorn i de mort”. Aquest dimarts 14 a les 19h, Lluís-Anton Baulenas parlarà amb Dani Venteo, historiador i especialista en la ciutat de Barcelona, a la Casa del llibre de Rambla Catalunya. Tot seguit, s’oferirà LLIBRE, CACA, una paròdia de Fahrenheit-451. Amb Oriol Tramvia, Tona Monserrat i Joan Celma (música), l’escrivent saltimbanqui i col·laboracions del públic.

Fragment de la portada d’Amics per sempre de Lluís-Anton Baulenas | Bromera

La proximitat de Sant Jordi no és l’únic pretext per publicar el llibre durant aquestes dates. N’hi ha un que encara és més escaient: els 25 anys dels Jocs Olímpics. Tot i que va començar a escriure la novel·la fa cinc anys, Baulenas explica que feia un quart de segle que la tenia al cap. El seu objectiu era molt senzill: fer evidents les contradiccions entre l’entusiasme poc genuí de la societat barcelonina i la barbàrie del conflicte balcànic. “A Iugoslàvia es massacraven i aquí no hi havia cap reacció massiva, ni al carrer ni des de l’entorn cultural”. I mentrestant, “la Unió Europea no sabia què fer per solucionar-ho”, una situació d’inèpcia i d’impotència que Baulenas equipara amb l’actual crisi dels refugiats. Amb una diferència d’actualitat pel que fa a la mobilització ciutadana: la manifestació que hi va haver el passat cap de setmana a Barcelona.

Però això és el missatge de fons, el fil conductor reflexiu d’una història que trasllada aquestes contradiccions i les sintetitza en les desventures d’un protagonista, en Ferran, que pateix una crisi existencial alienant: un home normal i corrent que precisament es veu immers en la guerra iugoslava del 1991 gairebé per atzar, on viurà en primera persona l’horror i el mal i serà reduït –literalment– a la condició de gos. Només la sort, tan capritxosa quan és bona i quan no ho és, el salva de morir en un bombardeig. El seu retorn a casa, a la capital catalana, és absolutament calamitós. S’aïlla de tothom, viu entremig de piles de diaris i experimenta un buit moral insondable.

Al voltant d’aquest protagonista abúlic, que pràcticament ha perdut la seva dignitat com a persona, els seus conciutadans bullen en una efervescència general impostada; una felicitat més dispersa que no pas autèntica, i que té un altre pols equidistant en una felicitat més melancòlica, però més propera i més honesta: la de dues noies que l’atzar li posarà al davant i amb qui viurà una relació sense prejudicis, triangle amorós, que li permetrà recuperar l’empenta i la dignitat humanes en la seva pedregosa lluita per la supervivència. Una altra circumstància l’ajudarà a sortir de la teranyina de l’apatia de gos sobrevingut: adoptarà la identitat d’un amic que marxa a l’estranger.

Amb ironia, però sense concessions, Amics per sempre qüestiona la hipocresia de la celebració olímpica mentre Iugoslàvia feia estralls amb un dels enfrontaments bèl·lics més cruents des de la Segona Guerra Mundial. També és una denúncia sobre la passivitat dels governs i de les institucions internacionals davant d’aquesta realitat i, per extensió, de qualsevol guerra. La inoperància, el silenci i la vergonya. “La novel·la situa el lector occidental davant les seves grans contradiccions: ser solidari i alhora no tacar-se les mans”, afegeix l’autor, que ens ha volgut fer partícips d’una situació inesperada viscuda per algú qualsevol. “No és una novel·la trista, però sí que és una novel·la dura”, conclou.

Lluís-Anton Baulenas | Foto: Gerard E. Mur

 

Els quatre grans gèneres literaris i la traducció

L’editor de Bromera, Gonçal López-Pampló, parla de la portada del llibre, que també serveix de capçalera simbòlica del catàleg, en la qual apareix la figura d’un home dalt d’un trampolí però d’esquena al buit que l’espera. Està inspirada en els trampolins de les Piscines Picornell, és a dir, en el context de la Barcelona Olímpica, que és el paisatge de fons amb prou feines esbossat que substitueix l’aigua. Amb Amics per sempre com a número estrella, l’editorial valenciana es llança del trampolí disposada a esquitxar-nos amb literatura de la bona.

Les altres novetats de Bromera són Pierre LemaitreBenjamin BlackDario Fo i l’última guanyadora del Premi Goncourt, Leïla Silmani. Aterren a les llibreries al costat d’autors nostrats com Jaume SubiranaEva BaltasarMaria Carme Roca o Marta Buchaca. La presentació de les propostes del 2017 ha comptat amb la presència de Baulenas, Marta Buchaca (que ha presentat Una família normal), Jaume Subirana (autor de Cafarnaüm, un assaig que Bernat Puigtobella comenta aquí) i Maria Carme Roca, que ha escrit La noia del club i a qui Gerard Mur ha entrevistat per a Núvol. López-Pampló ha destacat que “els llibres presentats per al Sant Jordi representen una aposta per l’obra original en tots els gèneres literaris”, poesia, teatre, novel·la i assaig, i també ha valorat positivament la seva consolidació com a editorial “de referència” en la traducció d’obres estrangeres.

Més informació sobre el nou catàleg de Bromera en aquest enllaç.