Bonpreu i Esclat, premi Martí Gasull

“Els finalistes d’enguany estan en sintonia amb l’esperit d’en Martí”, deia l’actriu Georgina Latre, que va conduir l’acte a la Sala Teatre del CCCB, amb la guitarra de Pau Figueres i la veu de Gemma Humet com a acompanyants de l'acte.

Griselda Oliver i Alabau

Griselda Oliver i Alabau

Cap de la secció Homo Fabra

Martí Gasull va ser una persona tenaç i lluitadora a favor dels seus ideals. Es va implicar profundament en la defensa de la llengua i, de fet, sempre va advocar per fer del català una llengua normal per fer-la servir en tots els registres. Així és com el recorden amics i companys de feina durant la III edició del lliurament del premi Martí Gasull, que convoca cada any la Plataforma per la Llengua, i que es va crear per reconèixer la tasca d’entitats en defensa i promoció del català.

Carles Puigdemont lliura el Premi Martí Gasull a Joan Font | Foto: Plataforma per la Llengua

“Els finalistes d’enguany estan en sintonia amb l’esperit d’en Martí”, deia l’actriu Georgina Latre, que va conduir l’acte a la Sala Teatre del CCCB, amb la guitarra de Pau Figueres i la veu de Gemma Humet com a acompanyants de l’acte. En total, en aquesta última edició s’han rebut 151 propostes, de les quals el jurat —format per Jaume Cabré, Carles Torner i Pifarré, Carme Forcadell i Lluís, Rosa Serrano i Llàcer, Jordi Manent i Tomàs, Bernat Gasull i Roig, Òscar Escuder i de la Torre, i Isona Passola i Vidal— va triar tres: BonPreu i Esclat, Grup Flaix i l’Associació de Treballadors Pakistanesos a Catalunya (ATP). El guanyador de l’edició d’enguany va ser els supermercats Bonpreu i Esclat.

Si fa uns anys l’eslògan de Plataforma per la Llengua era “Volem viure plenament en català”, ara seria, segons Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua: “Volem viure plenament en català en un país nostre en què les persones siguin tan poliglotes com els sigui possible”. Escuder va voler destacar que l’entitat sempre ha seguit una metodologia rigorosa, seriosa i científica a l’hora de fer propostes per normalitzar el català: “Hem estudiat la realitat catalana, les traves i les dificultats amb què topa i ens hem posat objectius. Així hem aconseguit uns resultats que en un primer moment ens semblaven inabastables, com que el català sigui normal a les empreses, o la llengua d’acollida per a les persones nouvingudes”, va afegir, i tot seguit va donar suport a la Plataforma en Defensa de l’Ebre, després que el Govern espanyol hagi reactivat el Pla Hidrològic: “Tant el riu com la llengua són part del paisatge del nostre país. Els volem i els necessitem tots dos ben vius”.

Un premi que reconeix la feina ben feta dels finalistes

L’Associació de Treballadors Pakistanesos a Catalunya, nascuda l’any 2001, presidida per Javed Ylyas, és una entitat que organitza cursos, tallers per fer conèixer tant la llengua i cultura catalanes com les pakistaneses. L’associació, però, també ajuda i assessora les persones que s’hi apropen i ho necessiten: s’ha convertit en una entitat plenament compromesa a fer del català la llengua d’acollida i arrelament per a la comunitat pakistanesa a Catalunya. “Fa temps que necessitàvem que algú ens digués que fem bona feina, així que gràcies”, va dir Ylyas, que es va mostrar content de ser un dels finalistes al premi.

Grup Flaix va néixer l’any 1992 en un moment en què el panorama musical i de radiofórmula de l’època no comptava encara amb emissores que funcionessin en català. De fet, només hi havia Catalunya Ràdio, però no hi havia una versió catalana de l’MTV. És per això que es van crear Flaixback i Flaix FM, unes emissores que aposten per fer servir un registre de llengua col·loquial, més proper al català parlat al carrer: “No podem parlar com el Telenotícies de TV3 ni com un diari, perquè hem de ser molt pròxims al nostre públic, que sol ser el jovent però també persones de fins a 45 anys”, explicava Mercè Espuny, lingüista del grup. Espuny va voler afegir que esperava que ben aviat no calguessin reconeixements com aquests perquè significaria que ja vivíem plenament en català.

Mercè Espuny, lingüista del Grup Flaix | Foto: Plataforma per la Llengua

Finalment, Joan Font, director dels supermercats Bonpreu i Esclat, que ja havia guanyat el premi Lluís Carulla i el premi Pompeu Fabra, va destacar que etiquetar en català és tan car com etiquetar en castellà i, per això, ell considerava que hauria de ser normal fer-ho. “Els empresaris som gent del país, normal, i tenim les mateixes preferències i aspirem a les mateixes coses que qualsevol persona del país”, afegeix el director, que assegura que ha rebut poques queixes per fer servir el català com a llengua vehicular a l’empresa.

Abans d’acabar l’acte, en el qual van assistir personalitats de l’àmbit polític, Carme Forcadell, presidenta del Parlament, va destacar que tots tres finalistes podia haver estat guanyador, ja que els tres treballen en àmbits molt necessari, com són l’empresa, l’acolliment i l’assessorament, mentre que Mercè Conesa, presidenta de la Diputació de Barcelona, va voler fer èmfasi en el fet que la llengua té futur per endavant: “Hem de salvar els mots per salvar la nostra cultura, país, identitat i poble”, va precisar. Finalment, Carles Puigdemont, president de la Generalitat, va voler subratllar que “el català només ens té a nosaltres, que és un vosaltres, perquè integra a tothom”. I en aquest sentit d’inclusió va incidir que hem de fer del català el punt de trobada per fer un país nou: “El futur de les llengües no depèn de les lleis, sinó sobretot dels parlants. Per això hem resistit, perquè no hem deixat mai de parlar”.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació