Blateria

3.01.2014

Què us suggereix aquesta paraula extingida? Jugueu-hi!

Imagineu què volia dir, a què es referia, quin sentit tenia a la Ciutat del Born, en aquella Barcelona del 1700 que, després del setge que la ciutat i el país van patir el 1714, va quedar soterrada i de la qual el jaciment arqueològic del Born n’és un gran testimoni històric.

I avui, què us suggereix aquesta paraula? A quin objecte, ofici, indret, acció… l’aplicaríeu?

Feu-la reviure i expliqueu-nos-ho!

Podeu afegir les vostres hipòtesis semàntiques als comentaris

A primers del mes que ve, en aquesta mateixa pàgina desvelarem quin sentit real es donava a la paraula BLATERIA a la Barcelona del 1700.

Cada primer de mes Màrius Serra recupera una paraula extingida que circulava a la ciutat del Born en el català de 1700 i us proposem que la definiu imaginativament, abans de revelar-ne el significat real. Amb les vostres millors definicions farem un diccionari paral·lel.

La paraula REBORN del desembre, FALIPÈNDULA, designava a la ciutat del Born una planta que feia una flor molt apreciada. Però la seva sonoritat us ha suggerit un munt de definicions ben imaginatives, tal com podeu comprovar si les llegiu als comentaris, algunes de les quals valorem en aquest article de Màrius Serra publicat a Núvol.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

22 Comentaris
  1. La Blateria era el lloc on el president de la federació de pilota de la època feia un concert anual de percusió patrocinat per una marca de cereals

  2. Blateria era el conjunt de bols individuals que es feien servir per a menjar les sopes de pa de blat, a l’esmorzar.

  3. Blateria: Malaltia que sorgia a aquelles persones que menjaven molt de blat

    -N’ha menjat 4 bols de blat!!

    + Agafarà la blateria!

  4. Sembla el lloc on es venia blat. Construida com carnisseria, sabateria, perfumeria. O aquestes són paraules posteriors contaminades pel castellà?

  5. La blateria era la zona adjacent al mercat on s’aparcaven els carros. Com que es posaven l’un al costat de l’altre, el nom del lloc va passar a designar la manera de deixar els carros, “en blateria”. Amb el temps, l’expressió va perdre la L, però ha arribat fins als nostres dies, en què aparquem els cotxes “en bateria”.

  6. Blateria: Antigament lloc on s’emmagatzemava el gra, especialment el blat. Sitja. Avui el mot, en desús, no té equivalents lèxics. Els ‘bladar’, ‘blader’ actuals, de la mateixa família lèxica, estan relacionats amb ‘blat, però amb la consonant ‘d’, evolució de la sorda ‘t’ intervocàlica.

  7. Blateria era el carrer on vivien els comerciants de gra: Blat-eria, com Argent-eria eren el carrer dels argenters?

  8. ‘Blateria’ és un mot que, enganyosament, ens remet al nom d’un carrer o al d’un establiment on es mercadejava (o s’emmagatzemava) amb blat en aquells temps. Res més lluny de la realitat. Al 1700, i tenint en compte que l’esperit d’en Fabra encara trigaria a encarnar-se, els únics que “sabien” de lletra eren els notaris, els eclesiàstics, alguns altres més i els funcionaris castellans exportats pel Conde Duque de Olivares. Aquesta gent escrivia tal com raja (bé, els funcionaris, pitjor; si fa o no fa com ara). I tots sabem que n’és de fàcil encertar quan hem de vestir la neutra amb /a/ o amb /e/. Això fa que, ‘Blateria’ -escrita normativament, ‘Bleteria’- no derivi de ‘Blat’ sinó de ‘Blet’. I ‘blet’, a més de ser el nom d’una sèrie de plantes poc nutritives, s’aplicava, en argot barceloní de fa molts i molts anys (Alcover dixit), als homes “curts d’enteniment”; de gambals, vaja (‘Bleta’ per a les dones que es sonoritzà en ‘bleda’, generalment assolellada).
    Així, doncs, ‘Bleteria’ (pronunciat ‘blateria’) era, a la Barcelona del 1700, el nom que rebien les cases d’orats (guillats) -els psiquiàtrics i manicomis actuals. En aquestes cases, eren recluïts els homes que, per la seva equivocada i malaltissa afecció al Borbó Felipe V (IV per a la Corona d’Aragó), havien estat diagnosticats “curts d’enteniment”. La paraula es va extingir, però de blets i de bledes encara n’hi ha; deu ser una anomalia genètica, com la sang blava.

  9. Nom de la panderola (escarabat de cuina) amb etimologia del grec àtic (βλάττη, bláttē).

  10. 1. f. Denominació despectiva del conjunt de membres del braç eclesiàstic en el si de les corts de la Corona d’Aragó.

    2. f. per extensió Gent aprofitada i roïna. Amb tanta blateria, no farem res de profit.

    Mot de menyspreu esmentat per Jerónimo Zurita en els ‘Anales de la Corona de Aragón’ : dedicat al braç eclesiàstic per part de membres dels altres braços i de funcionaris reials. Zurita fa una estranya referència atorgant-ne l’origen a Pere de Boïl i d’Aragó, tresorer del rei Jaume II: a les Corts Valencianes de 1314 qualificava sorneguerament el braç eclesiàstic de no atenir-se a raons fent veure que sí que volien pactar amb el Rei : ‘Oiats tal blateran’ (de l’italià i del llatí ‘blaterare’, parlar sense gaire solta). A partir d’aquí s’anomenà el braç eclesiàstic com a blateria, estenent-se a la resta de corts de la corona catalano-aragonesa.
    No obstant, l’ambaixador venecià Vicenzo Gradenigo en informar el Senat de la República de Venècia de les fortes dissensions entre els braços a la cort general de 1585, ho il·lustra amb l’ús de la paraula ‘oblateria’ com a retret dels braços reial i noble cap a l’eclesiàstic: provindria el sentit, probablement, de l’oblata [1 f. [RE] [LC] Quantitat que es donava per a les despeses de vi, d’hòsties, de cera i d’ornaments per a dir les misses. ]: els religiosos, doncs, serien els de “l’oblateria”, els que aportarien un pecuni minvat (la’xocolata del lloro’) a canvi de molt. Gradenigo escriu a les Relazioni: ‘blaterano molto, ma quell dall’oblateria blaterano senza fine’.

    Aleshores, el cònsul de Monfalcone Gino Paoli va començar a improvisar la tonada ‘Senza fine…’ enmig de l’estupefacció general del Senat… aquesta cançó va ser treballada per les següents generacions de la família Paoli amb els resultats espaterrants que tothom coneix en el segle passat. La punyetera i calculada gasiveria de les elits religioses catalanes ha produït riqueses espirituals de valor incalculable. La blederia, al contrari que la blateria, ha tingut una altra mena de conseqüències.

  11. Si consultem la entrada corresponent al Novum Glossarium Mediae et Infimae Latinitatis Cataloniae, veiem que diu el següent:
    <>
    Com es pot veure, és una definició transversal ja que s’escau com un guant des del venedor de raspalls de dents o elixirs de sarsaparrella a domicili fins als polítics, es a dir a tot aquell que parla sense coneixement.

  12. Si consultem la entrada corresponent al Novum Glossarium Mediae et Infimae Latinitatis Cataloniae, veiem que diu el següent:
    És de tots conegut que d’acord amb la tesi proposada per Antonio Montpalau a començament del segle XIX i avalada per Manel Milà, que aquest mot, blateria, significa “disbarat” o “ximpleria”; clarament derivat del ètim llatí blaterare, verb de la primera conjugació, que es podria traduir com (a) vèrbola, xerrameca; (b) gemegar o fer bels els animals i (c) emetre sons sense significat. Els estudis comparatius demostren que aquest vocable ha passat a diverses llengües romances pràcticament amb algun d’aquests significats com ara el francès, blatérer (crit de camell), italià, blaterare (parlotejar; també, de forma col•loquial, “que se’ns estan rifant”), o portuguès, blaterar (emetre sons que es tornen incomprensibles). [Però per una opinió critica vegis W. Giese, 1925]. En el Diccionari Català-Castellà-Llatí-Francès-Italià, publicat el 1839 per la Societat de Catalans, tradueixen el blaterare llatí per la expressió catalana “no tenia sinó llengua” o la francesa “fer de fanfaronnades”, significat quelcom diferent de les anteriors.
    La interpretació aportada pel filòleg F. de B. Moll en el seu estudi Entorn del lèxic del Liber Elegantiarum de Joan Esteve (ca. 1489), recollit a les Actes del IV Col•loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1976) assimila blaterare a quequejar, no del tot llunyana de la tercera accepció abans esmentada.
    Com es pot veure, és una definició transversal ja que s’escau com un guant des del venedor de raspalls de dents o elixirs de sarsaparrella a domicili fins als polítics, es a dir a tot aquell que parla sense coneixement.

  13. Tenint en compte que un ble és un floc de cabell d’un color diferent a la resta i que el sufix -eria és indicatiu de lloc on es realitza un ofici, una bleteria seria l’establiment on les dones del s. XVIII anirien a fer-se metxes al cabell.

  14. La Blateria, famosa orquestra habitual en els saraus barcelonins de l’època… Algunes de les cançons que interpretaven han arribat als nostres dies; és el cas de “Me voy pal pueblo” (li van cantar a Carles III quan marxava de Barcelona per reclamar la corona imperial), “Pedro Navajas” (inspirada en el coronel Pere Barceló, ‘Carrasclet’), “Estic xocat” (enfument-se del duc de Pópoli)…