Big Draw, la festa del dibuix

Quan algú diu “Jo no sé dibuixar!” sovint expressa inexperiència més que no pas ineptitud. Tothom pot i sap dibuixar, només és qüestió d’ambients facilitadors. El passat diumenge 20 d’octubre i amb una organització impecable, el Museu Picasso feia d’amfitrió de la quarta edició del Big Draw.

Pruden Panadès

Pruden Panadès

Autora d’ “Errata” (Pol·len Edicions) , “Un pot” (La PAGE), “Cosins de Tarzan” (Raig Verd), “Passamaneria” (Godall Edicions) i “Corró d’Amunt, quadern de notes” (Aj. de les Franqueses) , col·labora a la revista-llibre “Vallesos” i a Núvol.

Quan algú diu “Jo no sé dibuixar!” o  “Jo no sé ballar!”, sovint expressa  inexperiència més que no pas ineptitud. Tothom pot i sap dibuixar o ballar, només és qüestió d’ambients facilitadors  i, si pot ser, al costat de bons mestres. El passat diumenge 20 d’octubre i amb una organització impecable, el Museu Picasso de Barcelona feia d’amfitrió de la quarta edició del BIG DRAW – LA FESTA DEL DIBUIX Museu Picasso BIG DRAW, una llarga festa de celebració del dibuix oberta a nens i adults.

Queda lluny l’anècdota aquella de la Barcelona de finals dels vuitanta i primers noranta del segle xx quan, en plena eufòria econòmica, gairebé amb compradors fent cua a les galeries d’art, per la compra d’una pintura “important” et regalaven un dibuix. Com la torna, per acabar de fer el pes. També s’ha superat la miopia de considerar el dibuix com art menor, o com a llenguatge acadèmic i per tant periclitat. Tot i la seva valoració, encara hi ha pocs col·leccionistes de dibuixos. L’interès creixent pel món del còmic i la il·lustració s’han consolidat i ja ningú no qüestiona la seva plenitud expressiva. Però ens trobem en un entorn digital i com aquell qui diu, damunt les taules de dissenyadors, arquitectes o il·lustradors encara hi ha un combat desigual entre el llapis i l’ordinador. Enmig de les més  sofisticades tecnologies de reproducció i comunicació: quin sentit té dibuixar, per a què serveix?

The Campaign for Drawing The Campaign For Drawingés una entitat independent anglesa que des de fa dècades difon i anima el dibuix en tots els seus vessants.

Cada any promou una festa(ssa) el BIG DRAW que entre octubre i novembre té lloc a Londres amb més de mil entitats implicades. No és una franquícia és una festa que interpel·la la creativitat, el dret a dibuixar,i no és estrany que s’hagi extès a cinquanta ciutats d’arreu del món. Per a ells: “Dibuixar ens ajuda a comprendre el món, pensar, sentir, donar forma i comunicar idees. És divertit, accessible i de valor incalculable en l’educació i la vida quotidiana.”

Va ser Montserrat Morales, responsable de les pàgines d’art de la revista Cavall Fort, de “L’art de mirar” (l’art de mirar) i professora d’Educació visual i plàstica que va conèixer el Big Draw de la mà d’Eileen Adams, ànima del projecte i directora del Programa Educatiu de The Campaign for Drawing. Entusiasmada amb la iniciativa, compartint el reconeixement de la importància del dibuix i amb la voluntat d’engrescar el màxim nombre de persones, Montserrat Morales va ser-ne la impulsora al nostre país.

El Museu Picasso i el seu equip van assumir amb entusiasme el repte de transformar-se en una mena de jardí de jardiners dedicats a crear les condicions idònies perquè aflorin dibuixos de tota mena, realitzats amb tècniques i suports diversíssims i enmig dels quals ningú no gosi dir “Jo no sé dibuixar!”.

Però com avaluar els resultats d’aquesta quarta edició? dels vint-i-cinc tallers, conduïts per una trentena de dibuixants, il·lustradors, dissenyadors o arquitectes,  amb una dotzena d’institucions implicades i la col·laboració d’espònsors vinculats al món del dibuix?

Com es mesura un ambient festiu, relaxat i creatiu? Es poden comptabilitzar la quantitat de recorreguts seguits pels participants entre els catorze espais del BIG DRAW – LA FESTA DEL DIBUIX, escampats pel barri de Ribera, Sant Pere i Santa Caterina?
Perquè aquesta és una festa no per ser-hi i mirar, cal participar i per primera o enèsima vegada experimentar l’especial concentració que demana dibuixar encara que sigui enmig de molta gent.

Com la que el diumenge passat és movia tranquil·la i ocupada, es desplaçava per carrers i places dibuixant acompanyada pels artistes responsables de cada taller. Era impactant la presència de tants dibuixants ocupant diversos espais del Museu Picasso, també  del Cercle Artístic de Sant Lluc, el Palau de la Música, l’Arxiu Fotogràfic, El Born Centre Cultural o l’Espai Brossa.

Sorprenia la calma laboriosa del nombrosíssim públic assistent, la naturalitat amb què  s’ocupaven els llocs buits, les mans de totes les edats actives, cares concentrades, acció  i contemplació alhora. No hi ha xifres que donin compte de l’èxit de la convocatòria perquè un procés com el desenvolupat no es pot comptabilitzar. Ni la quantitat de llapis, papers, taules o cadires que es van fer servir són indicadors objectius per avaluar una convocatòria com aquesta.

L’única conclusió quantitativa és que un diumenge és molt poc, el BIG DRAW – La festa del dibuix mereix escampar-se perquè el seu valor és certament incalculable.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació