Biblioteques inclusives

1.12.2016

La discapacitat continua sent un tema tabú en la nostra societat. Potser perquè trenca amb els ideals de la bona vida que aquest sistema ha convertit en necessitat i fins en exigència. I des d’una posició que, ingenus de nosaltres, decidim descriure com a privilegiada, releguem a aquelles persones amb discapacitat -que no discapacitades- a la categoria de ciutadans de segona. I intentem suplir aquesta desconsideració social convertint-nos en éssers amb un lèxic i una postura tan políticament correctes que, sense adonar-nos-en, ens atrapen de nou dins el tabú.

muestra-diversidad-Biblioteca-Central_jpg_640_640

“Diversidad e Integración. Hacia nuevos modos de ver y ser” |                        Biblioteca Central de la Universidad Nacional de Cuyo (Argentina)

 

Però tota barrera es pot trencar i tota temàtica és destabuïtzable, i així ho ha volgut demostrar el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya que, amb la col·laboració de bibliotecaris i professionals conscienciats en aquest tema, ha organitzat una jornada sobre “Biblioteques inclusives”. La Biblioteca Jaume Fuster ha estat l’encarregada d’obrir les seves portes als més de cent vuitanta professionals d’arreu de Catalunya que han assistit a la presentació de les pautes que volen fer de les biblioteques espais integradors i generadors d’oportunitats de futur a les persones amb discapacitat, per tal de garantir la seva inserció plena a la societat.

A molts països del món, l’accés d’aquest col·lectiu a les biblioteques encara no és possible o ni tan sols està previst. Però fins i tot quan existeix la possibilitat, les persones amb discapacitats físiques, intel·lectuals, cognitives o sensorials segueixen sense fer ús d’aquest gran servei. Per tal d’aconseguir apropar la biblioteca a aquest col·lectiu i convertir-la, com diu Ramon Bosch, gerent del Consorci de Biblioteques de l’Ajuntament de Barcelona, en “un lloc on tota persona hi trobi el seu espai”, des de la Jornada s’han proposat unes directrius tan senzilles com efectives, que passen per l’arquitectura, el fons, els serveis i la formació.

Garantir l’accessibilitat física, oferir fons documentals adaptats i materials en diferents formats (n’hi ha tants i tan desconeguts!) com ara els llibres de lectura fàcil o els llibres amb il·lustracions tàctils, fer arribar el servei bibliotecari al teixit associatiu de cada barri i realitzar activitats periòdiques ja no dirigides a sinó realitzades amb, són tan sols algunes de les senzilles mesures a aplicar per tal que les biblioteques, més enllà de quatre parets, sentinelles de lectures, esdevinguin un espai de trobada i una eina de cohesió i participació conjunta, inclusiva i igualitària.

“Hem de superar el concepte de servei especial… Parlem d’un servei que intenta arribar a més persones i aquesta, de fet, és la vocació de les biblioteques” diu José Angel Martínez Usero, director de projectes de recerca en el camp de les TIC per a les persones amb discapacitat, segons el qual “el més important per fer de les biblioteques uns espais més inclusius són els bibliotecaris”. Perquè potser, fins ara, un dels principals entrebancs ha estat la barrera humana, la por a la diferència i el desconeixement del col·lectiu amb discapacitat.

Sabíeu que els butlletins publicitaris d’Ikea estan pensats per a persones amb discapacitat? O que a Suècia i Finlàndia existeix la figura del decorador de biblioteques? Moltes vegades, les coses que per inèrcia anomenem adaptades amb prou feines es diferencien d’allò que és considerat normal. I deselititzar les biblioteques, tot convertint-les en espais sense fronteres que atraguin des del confort físic i l’actitud personal, és un primer pas per a la normalització de la discapacitat.

“Aquesta nova etapa que s’obre no es pot fer sense incloure les exigències de la inclusivitat” diu Jusèp Boya, director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni: “Parlem d’igualtat d’oportunitats i d’accés a la cultura”.

La jornada sobre “Biblioteques inclusives” ha posat sobre la taula la necessitat d’obrir les portes de les biblioteques de Catalunya cap a un nou col·lectiu fins ara oblidat o, en el millor dels casos, relegat a segon terme. I encara queda molt per treballar, és cert. I existeixen, en la nostra societat cada cop més plural, molts d’altres col·lectius -immigrants, nouvinguts, persones amb trastorns mentals- l’accés a la biblioteca dels quals es veu restringit per diferents causes o motius. I tan cert com aquestes realitats és que una flor no fa estiu, però des de la Jaume Fuster s’ha iniciat, aquest dilluns, el que podria arribar a ser la primavera catalana.