BiblioLab. La quarta façana de la biblioteca

14.05.2017

Les biblioteques semblen encabir infinites funcions. D’una banda, hi ha les funcions essencials i definitòries; de l’altra, les noves, complementàries i exploradores, que omplen els buits de les anteriors. Tres són les funcions primordials: potenciar l’hàbit lector, oferir accés a la informació i ser un instrument d’aprenentatge. Però, a més, també amplien els horitzons adquirint nous reptes, noves funcions. Aquelles que vénen marcades per la realitat. D’aquesta manera, adapten la seva oferta i arrodoneixen el seu patró.

La bibloteca de Kista a Estocolm | Foto: Biblioteca de Kista

En aquest sentit, la Xarxa Municipal de Biblioteques no es reconeix per una actitud d’estancament o inacció. De fet, sempre s’afegeixen noves peces al trencaclosques que és la seva tasca, que roda amb prou solvència. L’última fitxa és el model de BiblioLab. Convertir la biblioteca en un espai que creui experimentació, tecnologia i ciutadania. Una nova funció. La quarta façana de la biblioteca. El model l’impulsa la Diputació de Barcelona i va ser presentat divendres a l’esplèndida Biblioteca Miquel Batllori del barri de Volpelleres de Sant Cugat.

El pinyol del BiblioLab és la participació del ciutadà. Aquell usuari amb pretensions creatives. La polpa és la resta: un combinat d’innovació, coneixement i didàctica. Sense aquest usuari, el BiblioLab no té sentit. Com el seu nom indica, la biblioteca estendrà s’amplificarà com a laboratori. Però la bata blanca d’investigadors la duran els mateixos visitants. Entre les propostes que ofereix el nou projecte, hi ha previstes activitats de fotopoesia, exploració del so i les ombres, impressió en 3D, escriptura virtual i flipbook —animació gradual—. Activitats pensades per a un ventall d’edats amplíssim. I, en el cas dels joves i adults, brindant l’oportunitat de donar cos i promoure creacions personals.

“El nostre entorn social ha canviat molt, sobretot per la irrupció de les noves tecnologies. La innovació ara està al carrer. Tothom inventa coses a escala particular. La creació digital no només està a les universitats i centres de recerca. La ciutadana necessita espais on trobar-se, experimentar. L’aprenentatge es basa cada cop més en processos empírics. Volem adaptar les funcions clàssiques d’una biblioteca a la nova realitat”, explicava Marta Cano, gerent del Servei de Biblioteques de la Diputació.

La programació del BiblioLab, però, encara s’està acabant de cuinar i no serà fins al mes de juny que aquest model comenci a aterrar a la Xarxa de Biblioteques Municipals. Seran més de 350 activitats que rotaran per més 55 centres. Per a Cano, aquest “model de futur” és una “carrera de fons”. Per això, el primer any està emmarcat en un període de proves pilot. Tot i així, hi ha biblioteques que, pel seu compte, ja tenen en funcionament tallers amb l’essència del BiblioLab. És el cas de la Biblioteca Fondo de Santa Coloma, que incorpora una cuina al mig de la sala de revistes. I no pas una cuina decorativa. D’aquesta en surten plats amb l’etiqueta de països asiàtics o africans. És la manera de fusionar un entorn multicultural amb una de les funcions primordials abans citades: la divulgació. Es volen projectes “arrelats al territori”.

Fernando Vilariño, sotsdirector del Centre de Visió per Computador (CVC) de la UAB.

Fernando Vilariño, sotsdirector del Centre de Visió per Computador (CVC) de la UAB.

Treure la pols digital

Per a assaborir un tast de què arribarà amb el BiblioLab, durant la presentació a Sant Cugat es va exposar un dels treballs del Library Living Lab de la Biblioteca Miquel Batllori, un laboratori on s’explica com la tecnologia transforma l’experiència cultural de la gent. Com a exemple, es va triar el prototipus Bròssa inèdit. La feina feta amb més de 1.000 poemes desconeguts de Joan Brossa, provinents de Suites de poesia visual i Poemes habitables. Consisteix en una pantalla tàctil on apareixen poemes visuals de l’escriptor i en la qual el lector pot triar la seva composició preferida, comentar-ne les emocions que ha sentit i, seguidament, promocionar-la. La promoció es materialitza en un compte de twitter que llista els favs de cada lector que ha participat. El resultat és una “col·lecció ciutadana digital” que “dóna un nou valor a l’obra”, segons Fernando Vilariño, sotsdirector del Centre de Visió per Computador (CVC) de la UAB. Estaríem parlant, doncs, d’una edició literària col·laborativa i popular. El recull ja és consultable a @BrossaInedit.

Brossa inèdit neix d’una col·laboració entre el CVC i la Fundació Joan Brossa i, com deia Vilariño, és la manera d’eliminar la “pols digital”, com poden ser els discos que recullen altres poemes de Brossa i ara ja queden obsolets en mig del decorat digital actual. Però la idea del BiblioLab tampoc és fer de cada biblioteca un Silicon Valley minúscul. S’evitarà que la febrada digital faci ombra als objectius assolibles: “No es tracta només d’una transformació tecnològica sinó que sobretot es tracta d’incorporar elements que tenen més a veure amb nous processos d’aprenentatge i les noves formes de relacionar-nos. Amb crear comunitat per a poder compartir el coneixement de base. Les biblioteques han de ser capaces de difondre la innovació ciutadana”. Segons Cano, el mirall són els centres escandinaus. Amb Dinamarca com a paradigma específic.