Bèsties fantàstiques i com menjar-nos-les

7.07.2017

Torna el videoblog de Núvol, que expandirà els seus horitzons des de les sales de cinema fins a les plataformes digitals. Aquesta setmana Joan Burdeus ens parla d’Okja, del sud-coreà Bong Joon-ho, la pel·lícula que va obrir el festival de Cannes d’enguany i que aquesta setmana s’ha estrenat a Netflix.

“L’Okja és un súper porc, l’exemplar d’una nova raça modificada genèticament per solucionar l’escassetat de carn al món. Quan era petita, la malvada multinacional agroalimentària Mirando (que sona sospitosament semblant a “Montsanto“) la va enviar a les muntanyes de Korea del sud com a part d’una estratègia per blanquejar la imatge pública de la marca. Allà va créixer al costat de la petita Mija  (remarcable interpretació de Seo-Hyun Ahn) i el seu avi, que la van criar talment si fos una mascota fins que l’empresa acaba tornant per reclamar-la com a guanyadora del concurs mundial de súper porcs. La Mija, no cal dir-ho, farà el que calgui per evitar-ho.

La nova pel·lícula de l’aclamat autor sud-coreà Bong Joonho ha estat envoltada d’un gran rebombori mediàtic: produïda per Netflix, Okja va obrir un debat a França sobre si una pel·lícula feta per ser estrenada en línia mereixia obrir el festival de Cannes. Per si no fos prou, la promoció de la pel·lícula ha fet surf sobre l’onada mediàtica d’un tema tan llaminer com la dieta carnívora i el maltractament animal.

El film és un poti-poti de gèneres que fascina per la seva originalitat però que ens obliga a canviar entre estats d’ànim constantment si no volem parar bojos. A estones som davant d’una faula fantàstica que tracta la pèrdua d’innocència dels nens, l’amor als animals i l’avarícia humana. Però durant l’altra meitat de la pel·lícula, hem de canviar el xip cap a la comèdia d’acció ràpida i entretinguda, amb corredisses, humor coreà incomprensible i girs de guió esperpèntics.

El públic objectiu del film és igualment difícil d’identificar: els personatges histriònics i bidimensionals, amb una línia claríssima entre bons i dolents, fa pensar en una pel·lícula dirigida als nens. Però quan la història explora els budells de la indústria càrnia, el to s’enfosqueix i les imatges es tornen massa explícites per al públic infantil.

Al final, Okja acaba sent una pel·lícula intel·ligent i curiosa que ens obliga als adults a revisar la nostra relació amb els animals i la natura aprofitant la mirada ingènua d’una nena.”

L’Okja i la Mija ( Seo-Hyun Ahn)