Berta Bruna: “Veig el món en forma de llibre”

Ara fa gairebé dos anys que Berta Bruna va acceptar la proposta de ser l’editora de Columna, un segell que ella coneixia bé perquè hi ha dedicat bona part de la seva vida professional. És un bon moment per fer balanç.

La seva participació en el projecte es remunta a anys enrere, quan Miquel Alzueta encara dirigia el segell a les oficines de Planeta. El gener de 2007, Berta Bruna va desembarcar a 62 amb tot l’equip de Columna, i aviat li va tocar assumir la direcció de la comunicació i màrqueting del Grup, però va seguir molt de prop l’evolució de Columna, que entre el 2007 i el 2011 es va convertir en el pilar de la facturació de Grup 62. Ara, gairebé dos anys després, és un bon moment de fer balanç, perquè la gran majoria de llibres publicats són fills seus o derivats de la seva gestió.

El pas del departament de premsa a edició ha estat un repte. “Sempre m’havia trobat en una posició en què les coses em venien donades i fetes. La decisió important ja està presa i no et planteges tant si agradarà o no com les estratègies per fer que arribi al lector i que interessi als mitjans de comunicació”. De tota manera, Berta Bruna ja feia temps que participava en decisions editorials que anaven més enllà de l’estricta comunicació. La seva predecessora, l’Ester Pujol, ha confiat molt en ella a l’hora de discutir propostes, prendre decisions o de pensar en veu alta. “He tingut la sort d’estar en un equip en què les decisions es prenien de manera compartida, en què et permeties suggerir. Quan veies xifres de vendes en castellà, per exemple, et veies més en cor de fer una cosa en català o de captar idees que funcionen fora i traslladar-les al món catala. La cuina de la thermomix, per exemple, es va proposar perquè en castellà es venia molt. Un altre cas: 39+1 va ser fruit d’un brainstorming que vàrem fer amb l’Ester i la Sílvia Soler…”

Columna ha patit, com la majoria de segells editorials, el revés de la crisi, però Berta Bruna no es planteja de fer grans canvis a la línia editorial que ha traçat en els últims anys Ester Pujol, actual directora editorial de Grup 62. “Columna és un segell que abraça molts gèneres, té moltíssimes línies i has de ser oberta per trobar l’equilibri entre qualitat i comercialitat”, diu Berta Bruna. “Intentem buscar sempre la qualitat sense renunciar a la comercialitat. I viceversa. Volem fer llibres comercials de qualitat”.

A banda de la complicitat d’Ester Pujol, que vetlla pel segell des de la direcció editorial, Berta Bruna compta amb un equip editorial compost per tres editores. Pema Maymó es concentra en la ficció en català, treballant per la continuïtat dels autors catalans de la casa. Dina de la Lama s’encarrega de les contractacions de ficció estrangera, a la caça de la perla dins la línia de Columna. I Isabel Isbert s’ocupa de la no-ficció, un terreny en el qual Columna ha fet molt forat des que Ester Pujol va saber veure el potencial editorial de personatges com Andreu Buenafuente o Toni Soler. “Cal estar molt al cas per fer aquests llibres de no-ficció. Sempre vas una mica a contrarellotge per cuinar-los. Fa tants anys que treballo en el sector editorial, que ja veig el món en forma de llibre. Estàs mirant un programa a la tele i de sobte penses que d’allà en podria sortir un llibre”.

Després d’un 2012 difícil, Columna ha agafat l’última recta de l’any amb un valor segur, com és Martí Gironell, un autor que Roser Pros Roca ha entrevistat a Núvol i que va creixent llibre rere llibre. “Martí Gironell és un autor en qui hem abocat molts esforços. Ell és molt treballador, és un autor que s’implica en la promoció sense condicions. Això cada vegada és més important, perquè realment el tema de la promoció ha canviat moltíssim. El Martí té la capacitat de trobar temes i un registre que sintonitza amb molta gent”, diu Berta Bruna.

L’últim abat, que ha aconseguit fer ombra a Les 50 ombres de Grey, haurà estat decisiu a l’hora de complir el pressupost de l’àrea que dirigeix Berta Bruna, que inclou els títols de Planeta i Destino que Grup 62 publica en català. Aquesta àrea va experimentar un creixement estratosfèric fa uns anys amb la trilogia de Stieg Larsson i les traduccions al català de bestsellers espanyols. Aquesta àrea s’ha nodrit en bona mesura de títols amb gran potencial comercial, siguin Ruiz Zafons o Punsets, que es publiquen simultàniament en castellà amb un fort acompanyament promocional.

Té sentit encara traduir llibres del castellà? Berta Bruna sosté que “traduir del castellà no té cap sentit quan es tracta d’una obra molt literària, o amb una forta empremta d’autor, però quan es crea un fenomen que sobrepassa l’estricte interès literari aleshores crec que sí que val la pena traduir. No fem res que no ens creiem. Som partidaris de traduir del castellà aquells llibres que ens agraden i hi veiem un sentit, llibres que creiem que el nostre públic voldrà llegir en català. Aquest mes de gener, per exemple, publiquem una novel·la d’una autora basca, Dolores Redondo, que debuta amb El guardià invisible, una novel·la que es publicarà simultàniament en castellà a Destino i que em té entusiasmada”.

Al costat d’aquestes apostes més comercials, Berta Bruna manté les apostes més literàries que Columna ha fet en ficció internacional: el nordamericà Jonathan Franzen o el francès Mathias Enard, que acaba de publicar a Columna ‘L’alcohol i la nostàlgia’, un relat que narra un viatge en el tren transiberià.

Però la prioritat de Columna, diu Berta Bruna, continua sent descobrir autors que escriguin en català i que puguin créixer dins el segell. Enguany s’ha apostat per una autora que no és precisament novella, però sí debutant en la novel·la: Patrícia Gabancho, que ha guanyat el premi Prudenci Bertrana de novel·la amb ‘La filla d’Adam’, que Mar Fontana va ressenyar en aquestes pàgines.

La novetat més sonada d’aquest final d’any, literàriament parlant, ha estat l’edició definitiva d’El quadern gris de Josep Pla, que Xavier Serrahima també ha ressenyat a Núvol. N’hem parlat també amb l’editor, Narcís Garolera, en una entrevista que li ha fet Griselda Oliver. Com tots els títols de Pla, aquesta nova edició purgada d”El quadern gris ha sortit sota el segell de Destino, poques setmanes abans que de la festa dels premis Nadal i Josep Pla, que es proclamaran aquest diumenge a l’hotel Ritz.

Encara no sabem qui ha guanyat el Pla, però Berta Bruna ens avança que “aquest any s’hi han presentat un total de 27 aspirants que provenen de gairebé tot l’àmbit catalanoparlant. D’acord amb el plantejament obert del Premi a totes les obres de prosa sense limitacions de gènere, entre els originals presentats hi ha diaris, llibres de viatge i biografies, però hi predomina la ficció, amb una presència destacada de novel·les ambientades en la història recent o en l’actualitat, amb referències a personatges i fets reals”. Berta Bruna no ens pot dir gaire cosa més. Esperem que guanyi un bon llibre, un llibre capaç d’arrossegar tants lectors com va fer l’any passat Rafel Nadal amb Quan érem feliços.