Bernat Dedeu despulla el símptoma Bibiana

El filòsof Bernat Dedeu publica avui un article a la Fundació Catalunya Oberta en què fa una anàlisi del debat iniciat a Núvol arran de l'article de Joan M. Minguet. Dedeu proposa una definició del neologisme BibianaBallbejar i detecta el trauma d’una classe cultural que ha perdut l’accés a la promoció.

El filòsof Bernat Dedeu publica avui un article a la Fundació Catalunya Oberta  en què fa una anàlisi del debat iniciat la setmana passada arran de l’article de Joan M. Minguet publicat a Pensacions, i recollit a Núvol. Dedeu proposa una definició inicial del neologisme BibianaBallbejar, que, segons els termes en què s’ha emmarcat fins ara la discussió, consistiria en “convertir qualsevulla activitat cultural en entreteniment, a través de formats cool i un ús conscient de la frivolitat propi dels mass media, amb sobreexposició del mitjancer en detriment del contingut a compartir”.

És la Bibiana Ballbè, doncs, el  símptoma d’una nova frivolitat pròpia de l’espectacle cultural contemporani? Bernat dedeu recorre en primera instància a Guy Debord, que “defineix les noves estrelles dels mass media amb una metàfora preciosa: ‘són com els diners, però només per a ser vistos.’ En efecte, el BibianaBallbejar s’ha convertit (a través d’espais com ara Silenci o Bestiari Il·lustrat) en el mirall d’una cultura basada en la novetat perpètua, que té com a última realització el gaudi del consum”.

Dedeu sosté però que l’argumentari no es pot reduir a la teoria de la societat de l’espectacle i apunta “una nova forma de transmissió cultural basada en la seducció femenina. Ballbé és també un objecte icònic que es fotografia compulsivament en roba interior o fent posturetes amb els seus entrevistats: el BibianaBallbejar utilitza l’atracció sexual com una font per extraure informació, però també per convertir a l’espectador en un ésser seduït”, escriu Dedeu.

La capacitat de seducció de Ballbè desafia la masculinitat: “Quan la Bibiana sedueix l’entrevistat no només s’intenta erigir com a font periodística de l’inconegut, sinó que, mitjançant rialles i  tics, demostra que ella, en tot moment, s’ho està passant millor que l’altre/espectador: la seva victòria és el domini. Al seu torn, l’acte performàtic (els gags amb què tenalla els convidats) són ben lluny d’esdevenir frívols: són la constatació que ella domina el poder de l’escena”.

A partir d’aquí, Bernat Dedeu es planteja dues preguntes. Per què no es critica amb igual ferotgia a les institucions culturals (especialment les públiques) quan empren recursos dels mass media? I en segon lloc: com és que la crítica al BibianaBallbejar de la Bibiana no és igual de ferotge que el perpetrat per altres experts en la mateixa tècnica, com el presentador d’Òpera en Texans Ramon Gener, un personatge televisiu que monopolitza l’espai d’una manera molt més narcisista que la nostra nimfa?

Bernat Dedeu també qüestiona que Bibiana Ballbè sigui un símptoma i veu el símptoma més aviat en els que l’ataquen. “L’odi contra la Bibiana és, bàsicament, el símptoma d’una castració cultural masculina: els molesta, en el fons, que el BibianaBallbejar hagi pres el monopoli de la seducció cultural”. Dedeu va més enllà en afirmar que aquesta castració no és exclusivament masculina sinó que la pateixen també algunes dones. “Les dones masculinitzades la tenen com el paradigma de nena mona que els roba a elles, més lletges però instruïdes, el monopoli de l’accés a la cultura”. I afegeix: “Si la Bibiana és símptoma, seria perquè expressa com cap altre actor el trauma d’una classe cultural que ha perdut l’accés a la promoció, difusió i compra dels productes que genera. A més, com tota bona castració, hi subsisteix una enveja enorme del gaudi: odien el BibianaBallbejar perquè els ha pres una suposada hegemonia (nota mental: la cultura dominant es regeix bàsicament pel sentiment de nostàlgia) però sobretot perquè ha ordit tot el seu pla gaudint”.

Bernat Dedeu acaba l’article redefinint el neologisme BibianaBallbejar a partir d’aquests nous termes, com un acte “consistent a castrar l’accés únic de la intel·lectualitat al discurs suposadament cultural a través de les tècniques de seducció i apologia de la mercaderia intel·lectual. Castració masculina cultural. Pèrdua del domini cultura. Nova Histèria Masculina”.

Podeu llegir l’article de Bernat Dedeu aquí.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació