Bernard-Marie Koltès arriba al TNC

16.01.2017

Aquest dijous s’estrena En la solitud dels camps de cotó, el primer Bernard-Marie Koltès que es podrà veure al Teatre Nacional de Catalunya. Joan Ollé dirigeix a Andreu Benito i Ivan Benet en un text que enfronta a dos desconeguts en la perifèria de la nit. Paraula, perill i desig a la Sala Petita del TNC.

L’escenografia de Sebastià Brosa de ‘En la solitud dels camps de cotó’. © David Ruano

Joan Ollé considera En la solitud dels camps de cotó com una de les grans peces de la segona meitat del segle XX. Koltès és avantguarda, però una avantguarda que ha de reposar i que ve directament de Racine, Marivaux i Claudel. El dramaturg francès va morir amb només 41 anys el 1989 (any fatídic per al teatre occidental: també van morir Samuel Beckett i Thomas Bernhard) i al nostre país hem pogut veure els seus textos en muntatges de Jordi Mesalles, Carme Portaceli, Sergi Belbel, Julio Manrique o Roberto Romei. Ollé va parlar del binomi que formaven Koltès i Patrice Chereau, director que va posar en escena tots els seus textos, i va equiparar la relació professional continuada entre ells dos amb la d’Stanislavski i Txèkhov o, per fer un símil més nostrat, la de Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé.

Koltès segueix la línia iniciada per Lorca amb el seu teatro bajo la arena i continuada per Jean Genet i Pier Paolo Pasolini (tots ells homosexuals, per cert) mostrant allò que succeeix als marges, a la perifèria, a la foscor que roman invisible per a la majoria. L’autor francès buscava a l’Àfrica i Llatinoamèrica els personatges i la puresa que no trobava a la vella Europa, i va insistir en la negritud del personatge del dealer, que a l’estrena del text al Teatre de Nanterre-Amandiers va ser interpretat per Isaach de Bankolé. A la segona versió de la posada en escena, el 1988, el mateix Patrice Chereau va fer el paper del dealer, cosa que no va agradar massa a Koltès.

Andreu Benito és el dealer a ‘En la solitud dels camps de cotó’. © David Ruano

En la solitud dels camps de cotó ens mostra la trobada de dos personatges, el dealer i el client, en una hora indeterminada entre chien et loup. “Si ets aquí i ara és que necessites alguna cosa”, diu el dealer al client, un personatge que posseeix una saviesa atàvica, en contra de l’home blanc, que basa el seu comportament en els deu manaments, la constitució i para de comptar. El client és refractari, un personatge molt cartesià, però “si et perds al desert del Sàhara, de què et serveix una targeta de crèdit?”, diu Ollé. La diferència principal entre un i altre personatge, més que de tipus social o econòmic, és que un és llum i l’altre foscor. Una certa latència sexual recorre el text, que mai clarifica què busca un o què ofereix l’altre, i segurament el client no sap allò que vol, però desitja alguna cosa.

Ivan Benet, que ha treballat amb Joan Ollé en vuit muntatges, declara que aquest representa un dels reptes més grans de la seva carrera. Benet va veure un taller de Joan Ollé sobre Koltès a l’Institut del Teatre, i en va quedar tan impressionat que va voler fer la seva tesina sobre el dramaturg francès. Defineix aquest text “com un imant, del qual no et pots desprendre”, que tracta principalment sobre el desig.

Ivan Benet és el client a ‘En la solitud dels camps de cotó’. © David Ruano

El muntatge compta amb escenografia de Sebastià Brosa, vestuari de Míriam Compte, il·luminació de Lionel Spycher, disseny de so de Damien Bazin i caracterització a càrrec de Núria Llunell, juntament amb Iban Beltran com a ajudant de direcció. Ells són “el equipo médico habitual”, bromeja (seriós) Ollé, afirmant que “no sabria fer teatre sense aquesta gent”.

En la solitud dels camps de cotó es podrà veure a la Sala Petita del TNC del 19 de gener al 19 de febrer. Per a més informació i entrades podeu consultar aquí.