Berlín al Pavelló Mies

9.09.2016

Heu passejat mai per dins del Pavelló Mies de nit i fent un viatge visual i sonor a l’època de la seva construcció? Si la resposta és positiva vol dir que dilluns 5 de setembre éreu entre el centenar de persones que vam assistir a la sessió Pantalla Pavelló, dins del cicle commemoratiu dels 30 anys de la reconstrucció del Pavelló Mies van der Rohe a Barcelona. Tot una experiència.

La performance de dilluns al vespre al Pavelló Mies | Foto: Charlotte Rovito

La performance de dilluns al vespre al Pavelló Mies | Foto: Charlotte Rovito

L’espectacle, projecte del jove músic Rafael Cañete comissariat per Celia Marín i Daniele Porretta (atenció a aquests noms, que en sentirem a parlar!), ha demostrat que el Pavelló Mies encara és font d’inspiració i de creació. En cinc pantalles gegants repartides dins del recinte, es podien veure diferents seqüències de la pel·lícula Die Sinfonie der Grossstadt de Walter Ruttmann, estrenada el 1928 i filmada durant més d’un any amb càmeres amagades per tal de gravar la vida quotidiana autèntica de Berlín, amb tota l’atmosfera industrial i moderna de la gran ciutat dels anys 20. Una veritable obra simfònica, testimoni de la mateixa època de construcció del Pavelló d’Alemanya per a l’Exposició Universal de 1929.

«Jo sóc un passejant» escrivia en aquell moment Joseph Roth a Cròniques Berlineses «Jo no necessito els gestos ampul·losos, que intenten abastar-ho tot». Passejar, senzillament, és el que calia fer per a resseguir l’espectacle i, de tant en tant, aturar-se per a despenjar un dels telèfons repartits pel Pavelló i escoltar comentaris d’habitants del Berlín actual, a mode de connexió entre el present i el passat. S’havia d’afinar l’oïda per sentir bé el testimoni de l’altra banda si eres a prop d’una de les projeccions: les diferents melodies elaborades específicament per a l’ocasió ocupaven tot l’espai, amb sons tan delirants com interessants, captivadors i absorbents.

L’efecte aconseguit era màgic i sorprenent alhora, ben digne del pensament de Mies: «Der Charakter unserer Zeit soll in unseren Bauten spürbar sein», el caràcter dels nostres temps s’ha de percebre en la nostra arquitectura. Realment, el projecte presentat a la sessió Pantalla Pavelló de dilluns passat feia percebre la música, la literatura i el cinema d’un temps en el seu mateix espai, únic i, que estava, com tothom sap, destinat a ser efímer. Esperem que el magnífic projecte audiovisual que ens va fer possible anar de la Barcelona actual al Berlín de Mies, Ruttmann i Roth no ho sigui: quan es repeteixi, no us el perdeu.