Ben tornat, Bona nit Barcelona

La segona edició del Bona Nit Barcelona va aplegar artistes internacionals de renom com José González, Jorge Drexler, Raydibaum, Pompeya i Erlend Øye, el cantant de Kings of Convenience que tornava al festival per presentar els seus temes en solitari.

El Bona Nit Barcelona ha vingut per a quedar-se. Si l’any passat s’estrenava amb bona nota, les bones vibracions que ens ha deixat la segona edició del festival, dissabte passat al Poble Espanyol, fan pensar que pot convertir-se en una de les cites musicals imprescindibles de l’estiu. En aquesta ocasió, artistes internacionals de renom com José González o Jorge Drexler han compartit escenari amb bandes més discretes com Raydibaum, Pompeya i Erlend Øye, el cantant de Kings of Convenience, que tornava al festival per presentar els seus temes en solitari.

Erlend Øye durant el seu concert dins el Festival Bona Nit Barcelona al Poble Espanyol | Foto: Ariana Nalda.

Es feia de nit al Poble Espanyol quan, a mode d’spin off, apareixia sobre l’escenari un presumit  Erlend Øye, a qui les primeres files aclamaven amb força. El norueg ja havia estat protagonista de la primera edició del festival, el juliol de 2013, amb Eirik Glambek Bøe –junts, Kings of Convenience. Aquesta vegada, però, i malgrat que l’acompanyava una nombrosa banda amb gran poder instrumental, tots els focus es dirigien a ell. Øye va aprofitar l’ocasió per presentar les cançons del seu segon àlbum en solitari, que té previst veure la llum a la tardor. Fent gala del bon humor que el caracteritza fins i tot es va atrevir a cantar alguna cançó en italià, deixant clar que sigui en l’idioma que sigui la seva és una música amb personalitat pròpia.

Aviat van arribar els dos grans caps de cartell del festival, curiosament tots dos cantautors, però abans ja s’havien encarregat d’escalfar l’ambient —de per sí xafogós— els barcelonins Raydibaum. Guitarres, rock i la veu més aviat trencada de Dan Foz havien donat la benvinguda als assistents més puntuals, a mida que anaven arribant. Les melodies imponents dels catalans acompanyaven els primers viatges a la barra, la inspecció del terreny, les trobades amb coneguts i amics, o la visita al petit mercat del festival, mentre el recinte s’anava omplint a poc a poc.

Tot seguit havien pujat a l’escenari els russos Pompeya, una aposta agosarada que va despertar molta curiositat entre el públic barceloní, poc acostumat a rebre propostes culturals de més enllà del riu Volga. El so dels russos, movent-se entre el rock i el pop, va captivar més d’un parell d’orelles i, així, mica en mica la banda anava sorprenent i ampliant adeptes a cada tema.

Després d’aquesta primera part del festival força ballable, la nit s’endevinava més aviat tranquil·la, tenint en compte que quedaven José González i Jorge Drexler per pujar a l’escenari. Tots dos molt esperats per un púbic inevitablement conscient que, aquest cop, ningú no prometia acabar a altes hores de la matinada ballant sense aturador. José González no va ser cap sorpresa, no va sortir del patró però tampoc va decebre ningú. Com és habitual, el suec —de pares argentins— va saber interpretar els temes amb la mateixa delicadesa que ho fa als àlbums, mimant els més fans amb grans puntejos de guitarra infinits com els de Heartbeats o l’apassionada Cycling trivialities. González, que es dirigia al públic en un castellà endolcit per l’accent argentí, es va reconèixer molt feliç de ser a Barcelona, on sol ser molt ben rebut sempre que hi actua. El seu concert, malgrat ser el més tranquil, va ser el més multitudinari, tot i que val a dir que el Poble Espanyol no es va fer petit en cap moment, cosa que és d’agrair especialment en ple mes de juliol. Em consta, de fet, que aquesta és una de les qualitats que més valoren els qui aquest any van repetir l’experiència. I és que en una ciutat farcida de propostes musicals massives, un espai íntim que alhora permeti un cartell d’aquesta alçada és tot un tresor.

Jorge Drexler durant el seu concert dins el Festival Bona Nit Barcelona al Poble Espanyol | Foto: Ariana Nalda.

El Bona Nit Barcelona 2014 podria haver acabat aquí i probablement hauríem marxat a casa amb un gran somriure als llavis. Però no ho va fer, quinze minuts després del comiat de González, pujaven a l’escenari Jorge Drexler i la seva banda, formada en bona part per músics de la península. I, així, sonaven les primeres notes d’Universos infinitos i, sense obrir boca, es presentaven amb passos de ball a l’uníson, els mateixos que protagonitzen el seu videoclip. A cada tema, creixia l’entrega del públic a un Drexler que es va cuidar d’alimentar bé el moviment tant a dalt com a baix de l’escenari. Lluny de caure en un repertori només basat en vells èxits dels que mai fallen, l’uruguaià va interpretar bona part de les seves noves cançons, les que formen el seu darrer disc Bailar en la cueva, entre les quals la que dóna nom al disc, però també d’altres amb un fons més polític com Data data o Bolivia, dedicada al país que va acollir l’exili de famílies com la seva. Drexler va saber mantenir un esperit positiu durant tot el concert, que també va tenir temps per antigues melodies com la de Mi guitarra y vos, i que es va convertir en un espectacle inoblidable per acomiadar la segona edició del festival. El punt i final el posava, com era d’esperar, una molt corejada Todo se transforma, que deixava un bonic regust de boca a tots aquells que comparteixen la filosofia de la seva lletra.

Cap a la una, acabava la segona edició del Bona Nit Barcelona, un festival que ha aconseguit superar —de moment— la temptació de créixer més del compte; temptació lògica, d’altra banda, si tenim en compte la bona acollida de l’estrena. L’organització ha mantingut amb encert un format mitjà que combina serveis amb intimitat i interacció, i noves propostes amb grans noms del panorama musical internacional. A més, aquest any el festival ha fet un pas endavant amb el seu compromís amb el medi ambient. Després de ser nomenat el festival més sostenible d’Espanya el 2013, per A Greener Festival, aquest segon any l’organització s’havia proposat reduir encara més l’impacte mediambiental. Així, s’han tornat a utilitzar gots reutilitzables, s’ha optat per una restauració orgànica i de proximitat, s’ha prioritzat la contractació de proveïdors locals, s’han potenciat la gestió sostenible dels residus i l’estalvi energètic, i s’ha reutilitzat pràcticament tot el material escenogràfic i de senyalització.

Tot plegat, ha ajudat a crear un ambient agradable i proper, que és precisament el que falta a molts altres festivals que se celebren a la ciutat. Una virtut que cal que el Bona Nit Barcelona mantingui si vol seguir desmarcat de bona part de l’oferta musical barcelonina.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació