Belda&Sanjosex al Càntut. La música d’abans és ara

19.11.2016

Carles Belda i Carles Sanjosé van disparar el tret de sortida del festival Càntut: Cançons i músiques dels avis. Ho han fet acompanyats dels músics Coloma Bertran i Jordi Casadesús (La iaia, Núria Graham), oferint el repertori que s’inclou en el seu disc gravat amb el mateix nom. El públic, entregat, va emplenar la Sala del Centre Recreatiu de Cassà de la Selva.

Belda & Sanjosex | Foto de Yurian Quintanas

Belda & Sanjosex | Foto de Yurian Quintanas

Dos músics de prestigi com poden ser Belda i Sanjosex no requereixen carta de presentació. Tot i així, el concert que van oferir divendres va desplegar un format únic i irrepetible. El repertori incloïa temes com “El Pomeró” o “Goigs de Santa Quitèria”. Sanjosé, a la guitarra i la veu, i Belda, a l’acordió i veu, venien ben preparats per l’ocasió amb la talentosa violinista Coloma Bertran i l’extraordinari Jordi Casadesús que, com si d’un cefalòpode es tractés, s’atrevia amb guitarra, baix, teclat i percussions vàries.

En temes com “Morir d’amor”, l’ambient oscil·lava cap a una direcció més melancòlica. Per altra banda, d’altres com “La desgràcia d’un pobre home (el gitano)” animaven efusivament la nit. Per cert que sobre aquesta cançó, enregistrada per Anton Prat el 1970, Sanjosé va afirmar al concert, haver escollit una de les moltes versions que van trobar al cançoner. Es justificava dient que “moltes versions eren racistes, així que el Belda i jo n’hem triat la que ho era menys”.

L’emotiva “Després de la guerra (quan jo n’era petit)”, va ser executada sobre el sample de veu de Maria Casas, de Sant Hilari Sacalm. L’efecte posava la pell de gallina. Si una cosa contagiaven els dos músics, va ser un somriure sincer, modest i prolongat durant tota l’actuació: van constatar, per exemple, que el contingut líric de “El flubiol del meu pare” era impropi per als més menuts per la seva verda ironia.

El western català, “Serrallonga”, magistralment cantada pel líder de Sanjosex, va ser mostra d’una excel·lent posada en escena i una esplèndida interpretació instrumental. “La dida” o “Per l’aliment del bon vi” projectaven uns finals més experimentals i transgressors, on els quatre músics ens feien recordar els millors temps dels Antònia Font.

Com a sorpresa, el conjunt va comptar amb l’escalfor del cor de l’institut de Cassà de la Selva, format per una vintena d’adolescents. La diversitat d’edat va ser idònia per simbolitzar l’esperit obert i el caràcter inclusiu del Càntut. Quan semblava que la nit s’havia tancat de la millor manera possible, al sortir, la gentada va poder gaudir d’un recital dels Panxuts i El Ganxet (Germà Negre). Riure, beure, tradició i lletres pujades de to: el tiberi, la rauxa i el bon ambient estaven servits.

El Ganxet

El Ganxet

 

La primera edició del Festival Càntut: Cançons i músiques dels avis, s’ha impulsat com a iniciativa de dinamització cultural per tota la família, i té com a objectiu principal difondre els enregistraments que agrupa el web del projecte. Tot, a través d’activitats, músics, artistes, entitats i etnomusicòlegs, per tal de treballar en la divulgació del patrimoni musical tradicional català.  Té lloc a Cassà de la Selva el cap de setmana del 18 al 20 de desembre. Podeu consultar la programació de l’esdeveniment punxant aquí.

Per adquirir les cançons del Càntut (Bankrobber, 2016), de Belda&Sanjosex, feu clic a aquest enllaç.