Bàssem an-Nabrís: la poesia i Barcelona com a refugi

13.11.2015

El poeta palestí Bàssem an-Nabrís, refugiat a Barcelona des del 2012, va oferir el passat 7 de novembre un recital poètic a la llibreria Papasseit de Manresa, com a inici dels actes de commemoració del Dia Internacional de l’Escriptor Perseguit, que se celebra el 15 de novembre. Va llegir poemes del seu darrer llibre, Totes les pedres, publicat per AdiA Edicions en edició bilingüe àrab-català.

Bàssem an-Nabrís | Augusto Magaña

Bàssem an-Nabrís | Augusto Magaña

El poeta Bàssem an-Nabrís ha arribat a Manresa un calorós migdia de novembre. El temps sembla donar un respir a la tardor, com si presagiés que la poesia que estem a punt d’escoltar s’ho val. La llibreria Papasseit és un petit-gran refugi per a la poesia, un nucli cultural que s’ha volgut sumar a la celebració del Dia Internacional de l’Escriptor Perseguit amb un estand de llibres prohibits i un aparador especial fent al·lusió als autors i a les obres que no poden gaudir de la llibertat d’expressió que mereixen. Presenta l’acte la manresana Sara Serrano, col·laboradora del PEN Català i coordinadora de Visat, la revista del PEN Català. Entre el públic hi ha persones de procedència àrab, predisposades a escoltar la seva llengua feta poesia.

Bàssem an-Nabrís (Franja de Gaza, Palestina, 1960) va néixer al camp de refugiats de Khan Yunis. Membre de la generació literària posterior a la guerra de 1967, va passar quatre anys i mig en presons israelianes a causa dels seus escrits. El 2007, després que Hamàs assolís el poder i controlés Gaza, va patir un atemptat a casa seva –un atac violent amb granades– per part d’una milícia d’aquest partit. L’escriptor els havia acusat públicament de matar un poeta amic seu. El 2012 va arribar a Barcelona gràcies al Programa Escriptor Acollit, coordinat pel PEN Català i amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona. Té una extensa trajectòria literària, amb set llibres de poesia publicats i altres d’assaig, com ara el Diari de la guerra de Gaza, i ha estat traduït a l’alemany, l’hebreu, l’anglès, el francès, el turc i el persa. També és molt conegut com a crític literari i pels seus escrits sobre política, cultura i temes filosòfics, però ell se sent essencialment poeta.

Aquest poema parla per si sol:

Sóc el Bàssem an-Nabrís. Caço l’ombra quan cau
la nit. Caço la ranera de cada so. Sé quan defallirà
l’home que ara resisteix, i quan, la mare que ha
perdut un fill, dirà tot allò que no sent de veritat.

Sóc el Bàssem an-Nabrís: el que ha vist, ha viscut
i ha cremat milions de cigarretes. Ningú no m’ha
fet justícia, ningú no s’ha preocupat ni de mi ni
dels altres.

Sóc el Bàssem an-Nabrís, i aquesta és l’ocupació
dels meus darrers dies: cada vespre m’assec en
una única cadira, en una única habitació, en un
únic univers; cada dia caço l’ombra en els plecs de
la foscor i vigilo la ranera de cada so. I no deixo
d’estar enfadat.

Bàssem an-Nabrís | PEN Català

Bàssem an-Nabrís | PEN Català

L’editorial mallorquina AdiA, amb la col·laboració del PEN Català, ha publicat una antologia de la seva poesia, Totes les pedres, en edició bilingüe àrab-català, traduïda per Valèria Macías. El llibre, pertanyent  a la col·lecció Ossos de Sol, té una coberta gruixuda i aspra de color terra que harmonitza perfectament amb aquesta poesia dura i suau, resistent i altament lírica alhora.

Bàssem an-Nabrís va recitant els poemes en àrab i la Sara Serrano els llegeix en català. Tot flueix. Són poemes breus i essencialistes que es claven a la pell, que sacsegen l’ànima. El poeta recita amb força, amb inflexions de veu i pauses, i les paraules ressonen cadenciosament. En algun poema hi ha repeticions que es mostren plenes de sentit quan les escoltem en català. Les veus s’intercalen en un sol espai poètic, que podria ser el mateix cos. Semblen versos dibuixats a la pell, delineats amb traç ferm, amb tinta fosca i lluminosa com ho és la realitat del lloc d’origen, de la pàtria. La llum entre els versos, entre les paraules, troba refugi als espais en blanc de la pàgina. Les dues llengües, àrab i català, sonen meravellosament, unides per la poesia.

Com diu el poeta al final del recital, la majoria d’aquests poemes van ser escrits a Gaza i es divideixen en quatre parts: sofrença, bellesa, amor i camí. Els poemes fan un recorregut simbòlic i melancòlic per “la casa dels records” i pels “que escriuen després de les dues de la matinada –que en tenen prou de saber que són ombres que caminen–”. Hi ha “la nit plàcida de Gaza”, el “llarg son sense germans”, el palmell d’una mà que “s’omple tot del color de la henna” i la joventut, amb “l’ànima polsegosa al prestatge de l’armari”. En algun moment, quan Bàssem an-Nabrís escolta els poemes en català, tanca una mica els ulls, portat pel so dels seus versos en una llengua estranya i pels records.

El títol del llibre, Totes les pedres, ve d’un vers del poema Amor:

Dic: tu que tens la llum del cel,
dóna-me’n més
perquè pugui estimar totes les pedres
[i totes les persones del meu camí.

En l’actualitat, Bàssem an-Nabrís encara és a Barcelona, lluny de la seva família. L’estada del Programa Escriptor Acollit té una durada temporal de dos anys prorrogable un any més. Aquests anys a Barcelona ha trobat refugi en l’escriptura, ha pogut escriure amb llibertat. La llum de la ciutat mediterrània li ha servit de font d’inspiració i ha creat compulsivament, com si s’acabés el temps, com si la poesia (i l’escriptura) hagués decidit pel seu compte, com gairebé sempre (ho sabem els poetes). Continua escrivint una columna setmanal al diari digital Elaph i col·laboracions al diari al-Araby al-Jadeed, un dels més importants en llengua àrab, on ha fet difusió de la literatura catalana i de l’actualitat del nostre país. Ha escrit un llibre de relats amb totes les històries ambientades a Barcelona. No pot deixar d’escriure. Com deia el mateix poeta en una entrevista: “Si només pogués escriure durant un sol segon de la meva vida, estaria disposat a sacrificar-ho tot per aconseguir-ho”. Vol tornar a Palestina, a casa, amb la seva família. No s’imagina vivint enlloc més, malgrat tot.

Plàcida és la nit de Gaza.
L’obscuritat cau com l’aigua sobre les cases.
L’obscuritat que és feta de lluita
i de silenci.
Plàcida.

(Fragment del poema Nit)