Barcelona recorda Joaquim Gomis

15.05.2012

foto Joaquim Gomis

La Fundació Miró ens trasllada a 1922, una època revolucionària per a la fotografia. El conjunt de canvis que hi van incidir obririen el camí de la modernitat en aquest llenguatge, i Joaquim Gomis, col·leccionista, mecenes dels moviments d’avantguarda i primer president de la Fundació, va destacar com un dels pioners en incorporar tals avenços a Catalunya. “Joaquim Gomis, de la mirada obliqua a la narració visual”, és l’exposició que uneix aquest treball de renovació amb aspectes poc coneguts de la seva obra. Amb Juan Naranjo de comissari, el centre del capdamunt de Montjuïc exposa un ampli conjunt de fotografies que aporten un relleu especial a l’obra de Gomis, i recorden les principals innovacions de la Nova Visió i els precisionistes americans.

Picats, contra-picats, desviació de l’eix de simetria, fragmentació, vistes urbanes i gratacels poblen Mirada obliqua, el primer espai de l’exposició. Són alguns dels nous paràmetres que va seguir l’objectiu de la càmera, dibuixant noves composicions des d’altres angles i punts de vista. L’experimentació formal de Lászlo Moholy-Nagy i l’estètica maquinista de Le Corbusier influirien directament en l’adopció d’una nova mirada que és deutora del paisatge americà: grans planimetries urbanes, colossos edificis, indústria pesada. Unes formes allà habituals que articulen el paisatge a base d’una gran simplicitat geomètrica. Gomis pren aquest model gràcies a les seves visites a Estats Units i París, on capta llurs entorns en una sèrie d’imatges en gelatina de plata i en petit format, gairebé minimalista. Quan s’allunya d’Amèrica, els elements es tornen més orgànics i al·legòrics, com ho demostren les captures a Formentor i Castelldefels.

En canvi a Narració visual abandonem les miniatures per reprendre el concepte de seqüència ja present al treball sobre la torre Eiffel que pertany a la col·lecció anterior. Ara els materials són fotografies més grans, maquetes, àlbums i projeccions que ens mostren els Fotoscops, sèries d’imatges ordenades segons la suggestió plàstica. L’observació d’un objecte des de tots els punts de vista per després elaborar una composició de cada instantània segons un ritme proporcionat per la dosificació de les distancies, els escorços i la relació entre els diferents temes. El mateix Gomis reconeix que la producció d’aquests muntatges no va ser mai deliberada, decantant les obres cap aquest concepte quan Joan Prats l’animà a passar de l’àlbum al foto-llibre, mitjà amb què difondria  els fotoscops, que tindran un notable ressò. En aquests projectes editorials hi van participar noms importants com Giedion, Corbusier, M. Tapié i Joan Brossa.

Algunes sèries no es van editar mai, com Eucaliptus o Barcelona. La dedicada al cos femení té una especial importància, ja que resumeix gairebé totes les característiques dels fotoscops, com la visió de l’objecte en tots els seus angles possibles mitjançant cada instantània, i especialment passant de la descripció general -paisatge- al motiu particular -detalls, un pom de porta, unes mans als pits-. Al resultat final es manifesta la influència estètica del surrealisme, reconeguda pel mateix Gomis, qui es declarà admirador de Man Ray més d’una vegada. Un referent molt clar sobretot als estudis del cos i l’eucaliptus, i que s’alterna amb el gust per la captació d’espais autòctons que revelen la naturalesa d’algun lloc indòmit, com els pobles feréstecs propis d’una escenografia de Buñuel, a les sèries Eivissa forta i lluminosa, o Atmosfera Miró.

El record de Joaquim Gomis viu un moment dolç a Barcelona. La galeria Eude, un dels espais on Gomis acostumava a exposar (Assaig, a principis dels 80) ofereix Poesia i realitat, una mostra també dedicada al fotògraf català. Imatges de Gaudí, Miró i Sert, i també d’indrets com Londres o París, on la torre Eiffel ens connecta a la mirada obliqua d’abans. Són obres amb menys ambició conceptual si les comparem amb els fotoscops i altres materials de la Fundació Miró. Algunes de les imatges estan fetes amb la Brownie 6×9, càmera amb què Gomis s’inicià en el llenguatge fotogràfic.

 

Twitter Jordi Vernis: @quadernsf