Barcelona Pensa: quan la filosofia és una festa…

14.12.2016

Dimarts 29 de novembre, migdia al sol d’hivern. Seiem a la terrasseta del Pati Manning mentre el nostre càmera voluntari comprova si el micròfon capta bé les nostres veus tot i el lògic soroll ambiental d’un dia feiner a l’hora de dinar. Companys de facultat, alumnes, treballadors de la zona i algun turista que ha arribat allà per un atzar afortunat miren amb delit la carta del menú. Nosaltres, en part encongits pel fred, en part cansats per l’aldarull de les darreres setmanes, ens disposem a fer balanç del que ha significat el III Barcelona Pensa. Quedarà recollit en un breu documental que servirà també de ritual de clausura i de transició cap a la ja anunciada Marató del Pensa de 2017.

El pensador de Rodin

El pensador de Rodin

Expliquem contents que aquesta edició ha superat de molt les nostres previsions. I que des que vam assumir la direcció al juliol hem viscut un munt d’experiències enriquidores. Ens han sorprès les agudes observacions d’un públic no necessàriament modelat per l’acadèmia. Ens ha mogut l’alegria amb la qual la ciutat de Barcelona espera i acull el festival. Per tant, diríem que hem assolit la part principal del repte: dur la filosofia al carrer, al lloc on pertany des dels seus orígens, i obrir les portes de la universitat per tal que el carrer prengui les aules. Aquest i no cap altre ha estat el principi fundacional del festival quan fa dos anys la nostra companya Laura Llevadot, amb el suport de la Junta de la Facultat de Filosofia, engega aquesta idea amb un grapat de somiadors i tots plegats fan aquesta gran aposta.

Al Pensa volem oferir a la ciutadania formats atractius, dinàmics, trencadors, sense renunciar al rigor filosòfic, però procurant que el rigor no estigui renyit amb la curiositat natural humana. I, d’altra banda, volem també sortir a trobar la filosofia que es troba al carrer, als museus, teatres, associacions, col·legis i centres culturals. Hi ha filosofia a molts llocs, només cal parar una mica d’atenció perquè ella ens trobi. Tot això es fa amb recursos limitats, bàsicament amb el suport d’entitats públiques, i pensem que es important mantenir lo independent de promotors privats. El Pensa es fa amb molta il·lusió, amb molta gent que col·labora de forma desinteressada. Així, el festival endegat per la nostra facultat, una institució pública d’ensenyament, és de tots i per a tothom, i esdevé el petit retorn a la societat del qui tenim el privilegi de viure de la nostra vocació fent filosofia i estimant-la. Així que aquests dies de novembre, coincidint amb el Dia Mundial de la Filosofia (tercer dijous de novembre) fem de la filosofia una festa a la que tothom està convidat.

En l’edició d’enguany hem comptat amb algunes activitats que ja són el nostre signe d’identitat: presentacions de llibres, el Cabaret filosòfic, la filosofia per a nens i joves, el flash philosophy, cafès filosòfics i una conferència plenària amb un convidat de prestigi internacional que, enguany, va tractar un tema que no podíem saber quan es va programar que seria de tanta actualitat: una setmana després que Donald Trump guanyés les eleccions als Estats Units, Maurizio Ferraris parlava de la imbecil·litat com a factor polític. Jurem que va ser casualitat. A quasi totes les trobades amb la premsa ens van preguntar per això, delerosos de tenir una primícia, i tots se sorprenien de la concincidència, i l’únic que podíem respondre és el dictum filosòfic “argúcies de la raó”… Bé, nosaltres no havíem dit encara que hi hagués una relació entre aquests fets. Som filòsofs i les coses les volem pensar ben pensades abans de dir-les. Però que cadascú lligui caps com vulgui…

Barcelona Pensa a La Central

Barcelona Pensa a La Central

Al Barcelona Pensa aprofitem les efemèrides per tal de recuperar alguna figura filosòfica del passat i revisitar-la des de diferents perspectives. Hem pogut veure la riquesa del pensament de Llull als 700 anys de la seva mort i les diverses aproximacions a Leibniz com a matemàtic, filòsof i bibliotecari tres segles després. També hem rescatat els misteris de Hamlet i de Frankenstein per reviure’ls plegats. Ens hem preguntat pels dilemes morals de Batman, hem descobert els indrets filosòfics del Raval i el Gòtic, hem rigut o ens hem sorprès per la relació entre filosofia i humor, hem ampliat la nostra visió de la salut a través de la bioètica narrativa o el debat sobre l’eugenèsia. També hem descobert el pensament amagat rere l’art del MACBA, el CCCB, el Museu Picasso o el MNAC. Sacsejant el bressol del món hem descobert en un documental com veuen els reptes de futur les filòsofes i filòsofs del present. I aquesta és només una petita mostra del que ha passat en gairebé una setmana: 36 propostes que han celebrat la filosofia perquè sí, perquè ens agrada, perquè la necessitem i perquè la volem.

Apaguem la càmera, el micròfon, tornem a les nostres aules i ja comencem a pensar en el nou repte de 2017. Deia Gadamer (sí, som filòsofs i hem d’acabar amb una cita que soni una mica pedant) que allò que defineix la festa és que ens uneix. Festa és participació. Però també apunta a una determinada experiència del temps: les festes s’assenyalen al calendari i són el retorn d’allò que cada any es repeteix per ser alhora diferent. Cada Nadal que celebrem té quelcom semblant als anteriors, però també és diferent perquè nosaltres no som exactament iguals. I així, amb aquesta idea, ens acomiadem per ara. Desitjant que marqueu el tercer dijous de novembre dels propers anys i participeu en la propera festa del Pensa, que es repetirà amb l’esperança que tot canviï.

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. A l’entrada de l’Escola del Treball (aquell, per molts universitaris, “antro” només per alumnes que poden aspirar a aprovar la FP, oblidant-se que allà -quan s’anomenava Escola de Maestria Industrial- fou el primer centre d’ensenyament que el sr. Einstein va trepitjar a Barcelona, abans fins i tot d’anar a la Universitat) hi ha una molt bona reproducció de l’escultura d’El pensador d’en Rodin.
    Ho comento per manifestar que més enllà de la Universitat i el seu univers també hi ha vida cultural (incloent’hi la filosofía).

    Atentament