Barcelona, proclamada ciutat literària per la UNESCO

17.12.2015

Dijous passat l’ICUB va reunir al jardí romàntic de l’Ateneu Barcelonès la plana major del món literari: escriptors, editors, llibreters, bibliotecàries, periodistes culturals i autoritats de la ciutat i el país es van donar cita a l’hora del vermut per celebrar que Barcelona ha estat proclamada oficialment per la UNESCO Ciutat de la Literatura. La gent del sector estava contenta i, com veureu més avall, tothom es feia petons.

Teresa Ferriz, de LletrA i Sonia Garcia de l'Institut Ramon Llull besen Joan Carles Girbés de Sembra Llibres

Teresa Ferriz, de LletrA i Sonia Garcia de l’Institut Ramon Llull besen Joan Carles Girbés de Sembra Llibres

 

L’alcaldessa Ada Colau va donar les gràcies al periodista Sergio Vila Sanjuán, que va ser el primer a proposar la nominació des de La Vanguardia. En el darrer número de Barcelona Metròpolis, Vila Sanjuán defensa la idea que “Barcelona és una de les ciutats que disposen d’una història editorial més llarga i continuada de tot el món. Des dels inicis de la impremta fins ara, són més de cinc segles produint volums per a un amplíssim cabal de lectors. Aquesta vocació ininterrompuda defineix la metròpoli catalana, que ha estat, i continua sent, la capital editorial d’Hispanoamèrica”.

En els últims decennis Barcelona publica anualment menys llibres que Madrid (que deté la capitalitat del llibre de text), però genera més facturació, la qual cosa la manté en el lideratge del sector. Per publicitar la idea de Barcelona com a ciutat llibresca i d’editors, l’Ajuntament va declarar el 2005 Any del Llibre i la Lectura, i va desenvolupar un programa de més de mil cinc-centes activitats. I l’octubre del 2007 la cultura catalana es presentava com a convidada a la Fira de Frankfurt, principal fòrum anual de trobada per als professionals del llibre de tot el món.

Carles Duarte i Xavier Rubert de Ventós

Carles Duarte i Xavier Rubert de Ventós

En l’actualitat el Gremi d’Editors de Catalunya agrupa 279 editorials que publiquen més de trenta mil títols anuals. El sector del llibre afronta avui els desafiaments de la crisi, del nou mercat global, de la revolució tecnològica i del canvi en els hàbits de lectura. Però quan es disposa d’un bagatge de cinc segles d’història, aquests reptes semblen francament assumibles.

“Com a capital editorial internacional, Barcelona ha estat testimoni aquestes dues últimes dècades de canvis essencials en el book business“, diu Javier Aparicio, professor del Màster d’Edició de la UPF. “Es va iniciar un procés de concentració editorial que, sobre la base d’aliances d’empreses, compres i absorcions d’editorials petites, familiars o en situació compromesa per canvi d’orientació o adscripció a models obsolets de negoci, va generar grans corporacions com el Grup Planeta, que no ha deixat de créixer, o com Random House Mondadori, convertida recentment en Penguin Random House, que ha aconseguit el control d’editorials fonamentals de Madrid. El resultat ha estat doble: d’una banda, la progressiva desaparició de la classe mitjana editorial i, de l’altra, una atomització causada per la proliferació d’editorials petites i amb personalitat pròpia, anomenades independents.

Izaskun Arretxe i Ester Pujol

Izaskun Arretxe i Ester Pujol

Les biblioteques

La xarxa municipal de biblioteques és un dels puntals de la candidatura de Barcelona a la designació de Ciutat de la Literatura per part de la Unesco i forma part del nucli dur del projecte des dels seus inicis.

Com explica Valèria Gaillard a Bacelona Metròpolis, des de la seva creació l’any 2001, el Consorci de Biblioteques de Barcelona va tenir molt clar que un dels seus objectius prioritaris havia de ser la cooperació internacional, una acció que permet un intercanvi enriquidor amb altres ciutats del món. “Aquesta faceta és molt important en la candidatura de Barcelona perquè un dels aspectes que més valora la Unesco, encarregada de dur l’educació i la cultura a tot el món, és la relació Nord-Sud”, explica Juanjo Arranz, director de Cooperació i Programes.

Juanjo Arranz, de Biblioteques de Barcelona, besa Jordi Cerdà

Juanjo Arranz, de Biblioteques de Barcelona, besa Jordi Cerdà

A banda, la xarxa de biblioteques s’integra en una d’europea més àmplia i manté un conveni amb Bucarest, Romania, que facilita l’intercanvi de professionals. Tot aquest eixam de relacions no cal dir que ajuda a la projecció dels escriptors catalans, al mateix temps que facilita la recepció dels estrangers. Un exemple clau és la festa de Sant Jordi. Biblioteques de Barcelona organitza cada any un pregó que tot sovint assumeix un autor estranger. En l’edició anterior es va convidar l’irlandès John Banville i es va parlar de les qualitats de Barcelona per assumir el distintiu de Ciutat de la Literatura, tot posant els ulls en Dublín, que ho és des del 2010. “Amb les platges, el vi i les noies en biquini, aquí no podria escriure”, va dir l’escriptor fent broma.

Amb motiu d’aquesta nominació, la revista Barcelona Metròpolis explora els eixos que han vertebrat la candidatura de Barcelona com a ciutat literària per la UNESCO. El periodista de La Vanguardia Sergio Vila-Sanjuán repassa la història editorial barcelonina amb un extens article que recull la revista. De la seva banda, la periodista d’El Punt Avui Valèria Gaillard escriu sobre la xarxa de biblioteques, mentre que la doctoranda de la Universitat de Barcelona (UB) Maria Patricio-Mulero parla de Barcelona com a escenari de novel·les. La diada de Sant Jordi queda relatada a través de l’article de l’escriptorMatthew Tree i el director del Màster en edició de la Universitat Pompeu Fabra – Barcelona School of Management, Javier Aparicio, analitza el rol de Barcelona com a laboratori editorial.

Ferran Mascarell i Laura Borràs

Ferran Mascarell i Laura Borràs

Així mateix, el director del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), Joan Roca i Albert, explica en què consistirà el projecte de la Vil·la Joana – Casa Verdaguer de Literatura, el periodista Carles Domènec escriu sobre el festival Kosmòpolis i la presidenta del PEN Català, Carme Arenas, aborda el paper de la capital catalana com a ciutat refugi d’escriptors. Per tancar aquest dossier literari, Antoni Martí Monterde, membre del Grup de Recerca de Literatura Comparada en l’Espai Intel·lectual Europeu de la UB, analitza el rol de Barcelona com a capital cultural.