Barcelona, ciutat de literatura

12.10.2015

Barcelona ja és oficialment ciutat de la literatura de la Xarxa de Ciutats Creatives de la Unesco. La revista Barcelona Metròpolis analitza la candidatura, el bagatge literari de la capital catalana i la seva vocació en aquest camp. Escriptors i periodistes com Sergio Vila-Sanjuán, Matthew Tree, Valèria Gaillard i Carme Arenas fan les seves aportacions al debat amb diversos articles que recull la revista.

© Pep Montserrat

© Pep Montserrat

El periodista de La Vanguardia Sergio Vila-Sanjuán repassa la història editorial barcelonina amb un extens article que recull la revista. De la seva banda, la periodista d’El Punt Avui Valèria Gaillard escriu sobre la xarxa de biblioteques, mentre que la doctoranda de la Universitat de Barcelona (UB) Maria Patricio-Mulero parla de Barcelona com a escenari de novel·les. La diada de Sant Jordi queda relatada a través de l’article de l’escriptor Matthew Tree i el director del Màster en edició de la Universitat Pompeu Fabra – Barcelona School of Management, Javier Aparicio, analitza el rol de Barcelona com a laboratori editorial.

Així mateix, el director del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), Joan Roca i Albert, explica en què consistirà el projecte de la Vil·la Joana – Casa Verdaguer de Literatura, el periodista Carles Domènec escriu sobre el festival Kosmòpolis i la presidenta del PEN Català, Carme Arenas, aborda el paper de la capital catalana com a ciutat refugi d’escriptors. Per tancar aquest dossier literari, Antoni Martí Monterde, membre del Grup de Recerca de Literatura Comparada en l’Espai Intel·lectual Europeu de la UB, analitza el rol de Barcelona com a capital cultural.

Més enllà de la candidatura de Barcelona com a ciutat de literatura, la revista també aplega articles d’altres temàtiques. Entre aquests destaca un article de Stefano M. Cingolani sobre Ramon Muntaner i un text d’Agustí Pons sobre la represa cultural i les figures de Serrahima, Pedreira i Porter. Aquest nou número també inclou una entrevista de Pere Antoni Pons a Miquel Barceló en què parlen del passat, l’èxit, el vincle amb els espectadors i la seva obra. En aquesta conversa, l’artista afirma: “Un pintor no pot ser com la Coca-Cola”.

També en l’àmbit cultural, la revista publica una ressenya d’Esteve Miralles sobre el llibre Picadura de Barcelona d’Adrià Pujol amb el títol Barcelona desmanegada?. Martí Crespo escriu sobre els tres últims volums de la col·lecció Geografia Literària de l’editorial Pòrtic, que porten per títol Barcelona nova, Barcelona vella, Barcelona nova i el Barcelonès i que firma el filòleg Llorenç Soldevila. La revista també inclou un article de Laura Basagaña sobre el menjar flexiterià i les propostes gastronòmiques d’aquesta cuina a la capital catalana. Finalment, aquest nou número de Barcelona Metròpolis publica el conte Rutina provisional de l’escriptora Tina Vallès.