Auca a Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Enguany se celebra també el centenari del poeta mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel, autor d’Imitació del foc. Avui ho celebrem amb aquesta auca que li dedica el poeta Jordi Valls.

Qui s’ha menjat les galetes d’Espriu?

Només engrunes deixen els furtius.

Carner ho nega xarrupant la pipa.

Riba per molt que salti no hi arriba.

Foix mira pels calaixos de Gertrudis.

Troba les claus? Garcés només fa el mutis.

Clementina sospita de l’amiga,

ha trobat les engrunes a la vila

de Cadaqués.“Au ves!- diu Ferrater-

A mi tant se me’n fot aquest afer.

No menjo les galetes d’altres poetes.”

Com Salvat que s’embarca en altres metes.

Vinyoli només menja carquinyolis,

incondicional omple de folis

la taula i la cadira d’Estellés

que no para d’escriure el darrer vers.

A Brossa no el distreu qualsevol cosa,

d’Espriu voldrà tan sols la seva prosa.

Esclasans a l’Ateneu compta versos.

López-Picó els en voldria conversos.

Agustí Bartra amb els mites s’infanta.

Blai Bonet cristal·litza per l’estampa

la realitat més pregona del món

que Pere Quart amb mala llet difon,

d’una sàtira a l’altra va saltant

i Guerau a Sagarra fa el traspàs.

Espriu sospita que no dignifica

ni la sextina ni el sonet, irrita

Marçal que diu “Ja està bé de gastar,

la fam de dir, la galeta gegant,

el prejudici clos de l’invident

que limita la ment del prepotent.”

Agafa’t fort pels revolts dels ignots

que callen perquè sotgen doble fons.

Quan salen com Fiol cridant la musa

de Llompart a Riera l’urc s’esmussa,

i el fa present d’una fam diferent.

Teixidor ve d’Olot, també en fa cent

A algú l’importa? La cultura muda

de calçotets però el cul de la fuga

és el mateix. Per l’última galeta

algú faria el truc de la boleta,

vendrien a la mare a un preu millor,

com que ningú no es queixa reca el mot.

Escolta Rosselló com cruix la mentida,

les galetes d’Espriu tenen espina.