Atletes, pugin a l’escenari: el digital no mata el paper

10.07.2017

En la cursa dels periodistes per agafar les regnes del món digital ningú guanya: ni els mitjans escrits, ni els digitals, ni els lectors. Alguns, és clar, perden més que d’altres: des del 2010, 28 capçaleres han tancat a l’Estat espanyol. Però si ningú guanya, és precisament perquè tot just estem dins la cursa, corrent sense saber què ens depararà la meta. Hi ha una fórmula definitiva per fer que un mitjà funcioni informativament, econòmicament i deontològicament?

El paper és compatible amb les noves tecnologies | Foto: Andrey Larin

Atletes, vull dir mitjans, pugin a l’escenari. Dins d’aquesta cursa, els periodistes –de tot tipus, també els televisius– intenten pensar en noves formes d’atraure el lector i poder seguir treballant. Algunes hipòtesis inicials han volat pels aires: el digital no mata el paper, tal com molts auguraven, simplement el resignifica. I la solució, com molts creien, no és polaritzar la disputa entre paper o digital, sinó unir els dos formats i aprofitar el millor de cadascun.

Això és el que ha provat Núvol, llançant aquest 2017 una revista física per celebrar els 5 anys del digital de cultura. Bernat Puigtobella, editor del mitjà, escriu a l’editorial d’aquesta primera publicació que “l’artefacte que teniu a les mans està fet per recordar-vos que som una publicació digital”. Si bé al principi el digital servia per complementar el paper, ara també s’ha de concebre al revés: el paper serveix per complementar el digital.

Un bon exemple d’aquest fet és VilaWeb. Cal recordar que aquest mitjà va començar a apostar per Internet el 1995, cosa que el converteix en el portal informatiu més antic dels Països Catalans. I ara, vint-i-dos anys després de començar a funcionar en línia, torna a pensar sobre els avantatges i desavantatges de ser digitals i presenta una nova proposta: VilaWeb Paper.

VilaWeb Paper és un recopilatori d’articles que els subscriptors reben cada dia a la nit –hora en què comencen a relaxar-se i plegar veles–, i que els lectors poden tant imprimir com descarregar al mòbil o a la tauleta. Aquesta publicació no es podrà trobar mai a cap quiosc: està feta en format DINA4 perquè tothom qui vulgui la pugui imprimir a casa.

I això és barrejar el millor de cada casa. Una de les queixes que rep el format digital és la incomoditat de la lectura, la major dificultat de concentració, l’anomenada infoxicació. VilaWeb ho sap i intenta posar-hi solució: els lectors que reclamin paper, tindran paper. El diari, format per notícies treballades més enllà de les presses de l’última hora, tindrà entre dotze i setze pàgines per tal que qui vulgui imprimir-lo no hagi de gastar més del compte.

A Internet, el lector sempre pot triar. I en paper, també. “Els dies que hi hagi més continguts o continguts especials, simplement podeu imprimir-ne la part que us interessi”, explica el mitjà en aquest article sobre les instruccions d’ús de VilaWeb Paper. Qui prefereixi el format digital, trobarà que el document és interactiu i seguirà tenint enllaços, fotografies, infografies o vídeos.

Els subscriptors de VilaWeb rebran el diari cada vespre a les deu, de diumenge a divendres, llevat del mes d’agost. I els divendres els altres lectors podran descarregar-se també el diari especial del cap de setmana. Dissabte és l’únic dia que els subscriptors no rebran res al vespre.

Com que sempre costa apreciar les coses de casa, explicarem que certs mitjans internacionals –per exemple, del Regne Unit o dels Països Baixos– s’han fet ressò d’aquesta iniciativa i han entrevistat Vicent Partal. El director de VilaWeb els ha explicat que el portal està intentant identificar la millor manera de construir una base sòlida de subscriptors: “No en necessitem gaires, la nostra esperança és arribar als 10.000 o potser 20.000 subscriptors en els propers tres anys, perquè això canviaria i simplificaria el nostre model.”

El paper no està mort; la manera com el concebíem, sí. Si decisions com les de VilaWeb Paper funcionen o no, els lectors ho diran. Mentrestant, la tasca dels mitjans és no tancar-se en banda respecte a cap format, i sobretot, no aturar-se en la recerca de noves vies per arribar al lector. Quedar-se quiet és abandonar la cursa, i això seria un error. Encara queden molts metres per córrer.