Assassinar el tango

18.07.2017

La sisena edició del Juliol de Música i Poesia arriba a la seva fi. Aquest diumenge 23 de juliol se celebra el darrer concert del cicle de música i poesia de Balaguer amb Quartet Vibratango, que homenatjarà els 25 anys de la mort del bandoneonista i compositor argentí, Ástor Piazzolla. El concert tindrà lloc al monestir cistercenc de Santa Maria de les Franqueses a les 20 h.
Piazzolla tenia vuit anys quan per primera vegada va tenir entre les seves mans un bandoneó que el seu pare, el senyor Nonino, li havia comprat a una casa de préstecs. Possiblement el senyor Nonino no imaginava que seria el culpable de la mort d’un cicle. Aquell nen i el seu bandoneó van portar molts maldecaps als tangueros més ortodoxos de Buenos Aires. L’any 1939, poc després que Piazolla s’instal·lés a la capital argentina, va aconseguir un dels seus somnis: entrar a l’orquestra d’un dels referents més importants de la història del tango, Aníbal Troilo. Però les seves ànsies d’innovació aviat van quedar-se petites al costat de Troilo, i Piazzolla es va allunyar del mestre per provar d’engegar una orquestra pròpia. Ell, que es renovava constantment, volia fer el mateix amb el gènere, i les seves idees aviat van despertar les primeres polèmiques entre els tangueros més clàssics. Als anys cinquanta i seixanta Ástor Piazzolla era considerat per la vella escola com “l’assassí del tango” però els seus seguidors trobaven en la seva música la representació del ritme crispat, però també melancòlic, de la capital porteña esdevinguda metròpolis.

El bandoneonista argentí va esdevenir un dels músics més importants del segle XX popularitzant el tango contemporani al món sencer. Al llarg de la seva trajectòria va explorar molts llenguatges musicals, especialment la música clàssica i el jazz. Un dels encontres que més va marcar Piazzola fou l’any 1974, quan va trobar-se amb el saxofonista Gerry Mulligan, amb el qual enregistrà el disc Summit, que entrellaçava els dos llenguatges, el tango i el jazz, però que mantenia igualment els accents diferents. Posteriorment va col·laborar amb Gary Burton, considerat el millor vibrafonista de la història. D’aquesta unió en va sortir un disc antològic: The New Tango. Ara, de l’amor d’aquestes músiques neix el projecte Quintet Vibratango, que homenatjarà Piazzola i recordarà aquella màgica unió el diumenge 23 de juliol.

Quintet Vibratango

Així doncs, l’encarregat de concloure aquesta edició del Juliol de Música i Poesia serà el Quintet Vibratango (format per Olvido Lanza, violí; Marcelo Mercadante, bandoneó; Àngel Pereira, vibràfon; Narcís Vidal, guitarra; Emiliano Roca, contrabaix), que amb la rapsoda Anna Maluquer homenatjaran el músic argentí.

Fusionant el tango amb el jazz, el seu repertori abraça els grans clàssics de Piazzolla, com “Adiós Nonino”, “La muerte del Ángel” o “Libertango”, amb altres temes compostos especialment per a l’ocasió, sempre seguint el fil del tango i del gran mestre i combinant poesia i textos d’autors com Borges, Cortázar, Boris Vian, Martí i Pol, Feliu Formosa, entre d’altres. Una combinació de llenguatges universals, agermanats en l’emoció, la passió i el ritme.