Barcelona, arxiu de la cortesia

3.02.2017

Més de 142.000 llibres dels segles XV fins el XXI, 14.658 títols de publicacions periòdiques com ara diaris i revistes del segle XVII fins l’actualitat, 243 fons i col·leccions documentals des del segle IX fins l’actualitat… Massa dades? No són comparables a tota la informació que guarda l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, que enguany està d’enhorabona: celebra ni més ni menys que 100 anys.

En motiu del centenari s’editarà un llibre dedicat a l’edifici que acull l’Arxiu Històric: ca l’Ardiaca | Foto: ICUB

La història de l’Arxiu Històric de Barcelona (AHCB) va començar el 21 de juny de 1917, quan el Ple municipal de l’Ajuntament va aprovar la seva creació. En el transcurs d’aquests 100 anys, la institució ha vist passar el país per diferents situacions que han afectat l’accessibilitat dels ciutadans a la seva documentació. La més important, és clar, la Guerra Civil.

Ramon Grau, historiador lligat a la casa arxivística, explica que durant la guerra la gent va fer moltes donacions a l’Arxiu, bé perquè marxaven del país o bé per inseguretat. Algunes d’aquestes donacions van ser reclamades o retornades el 1939; d’altres segueixen formant part dels fons. “Als anys predemocràtics era molt complicat consultar l’Arxiu”, recorda Ricard Vinyes, comissionat de programes de memòria de l’Ajuntament de Barcelona, que creu que ara hi ha hagut un gran canvi i l’AHCB s’ha obert.

Tot i així, Vinyes apunta que encara perviu una visió vella i esotèrica d’aquest tipus d’institucions i especifica que un Arxiu és una estructura de transmissió, no un dipòsit ordenat. En aquest sentit, Joaquim Borràs, arxiver en cap de l’Ajuntament de Barcelona, afirma que la institució ha de representar la veu de tots els ciutadans i arribar a nous públics. El centenari, segons ell, és un punt d’inflexió i reflexió cap al futur.

I el futur és tecnològic. Només l’any passat, l’Arxiu Històric va digitalitzar 270.050 pàgines. A través de la seva pàgina web, els usuaris 2.0 poden tenir accés online a alguns catàlegs de diferents fons i col·leccions. Segons Ramon Grau, l’Arxiu té un fons d’investigadors escàs però estable, sobretot historiadors medievalistes o de l’edat moderna, i la digitalització d’alguns dels documents ha disminuït les visites físiques.

El pati de Ca l’Ardiaca | Foto: Jordi Calafell

Un dels catàlegs consultables a través d’internet és el de Gràfics, fons on s’hi guarden plànols, dibuixos, gravats, cartells, auques i romanços, entre d’altres. Per exemple, hi han classificades les felicitacions de Nadal enviades per l’alcaldia i també programes de sardanes. Santi Barjau, tècnic de l’àmbit de gràfics, apunta que encara queden molts documents per digitalitzar. Alguns dels usuaris més interessats en aquest fons són estudiants i historiadors, però també documentalistes que volen fer algun llibre o arquitectes que necessiten els plànols originals d’alguns edificis.

Per a Gerardo Pisarello, Primer Tinent d’Alcalde de Barcelona, l’Arxiu Històric és una peça clau en la transmissió de la memòria de la ciutat, que recull tant els relats oficials com els crítics. Pisarello destaca que “al fons hi trobem gent que ha pensat aquesta ciutat, i no podem plantejar la Barcelona del futur sense revisar aquest llegat”. Tant Borràs com Pisarello coincideixen en el fet de considerar els arxius com a elements essencials de democratització, transparència i, fins i tot, control de poder.

Els donants, figures destacades del centenari

El centenari prepara un seguit d’activitats que es poden dividir en tres blocs: divulgatives, acadèmiques i lúdiques. El seu objectiu fonamental és donar a conèixer l’Arxiu, els seus fons i la seva tasca com a institució centenària dedicada a “la preservació del patrimoni documental de la ciutat i a l’impuls de la recerca, el coneixement, la informació i la divulgació històrica sobre la ciutat de Barcelona”.

Algunes d’aquestes activitats són l’homenatge a Agustí Duran i Sanpere, primer director de la institució (1917-1957); la projecció del mapping Temps-passa-temps-passa, creat per Jordi Teixidó, a la façana de l’Arxiu (Carrer de Santa Llúcia, 1), i  l’exposició Diari de Barcelona. Una empresa periodística. Aquesta mostra ret homenatge a l’emblemàtic diari barceloní aprofitant que enguany es complirien 225 de l’aparició de la publicació. L’Arxiu Històric també organitzarà concursos, jornades i fins i tot recitals poètics.

Carme Martínez, cap de Fons i Col·lectius, explica que el centenari es tancarà donant protagonisme als donants. “Són molts: famílies, empreses i cooperatives”, explica Martínez, “i intentarem arribar a tothom”. Així doncs, el nombre del 2017 es durà a terme un acte públic de reconeixement i agraïment als donants de fons, persones que han contribuït a l’estudi i la recerca sobre la ciutat de Barcelona i el conjunt del país.