Arthur Caravan: fent créixer històries d’un intens avenir

12.04.2012

No perdeu el temps buscant el primer disc d’Arthur Caravan (Arthur Caravan, 2009) perquè fa molts i molts mesos que està exhaurit. Del segon, Atles Enharmònic (2011), encara en trobareu còpies. Si no us en voleu penedir, compreu-lo al més aviat possible. Paga la pena per l’embolcall (dissenyat per Maria Gómez-Senent) i pel que hi trobareu a dins: onze cançons enregistrades per ells mateixos que irradien intensitat. També podeu descarregar el disc sencer, i de franc, des del seu Bandcamp . Sigui com sigui (pagant o debades), no perdeu l’oportunitat d’escoltar-los, sobretot si és en directe (ho podreu fer a final de juny al PopArb).

El segon treball d’Arthur Caravan és, com el primer, un disc arranjat, produït, enregistrat i editat per ells mateixos (amb l’ajuda dels mecenes que hi han col·laborat a través de Verkami), tot i que la masterització l’han deixada a càrrec de Jason Ward, dels estudis Chicago Mastering Service, el qual també ha treballat al servei de grups com Fugazi, Lambchop o Arcade Fire.

Sense perdre els orígens, els cinc músics d’Alcoi han experimentat una evolució cap a un so més net, més contundent, més acurat, més sencer. I, sobretot, i el que és més difícil, un so més seu. En són una bona mostra cançons com “Vents”, “Himne a l’alegria” o “El bon dia”. Cal destacar també la potència poètica i sonora de “Cançó de l’alba” (un poema de Manel Rodríguez Castelló musicat per Hugo Mas).

Atles Enharmònic és un disc arriscat en què Arhur Caravan ho han posat tot sobre una carta. El risc, però, ha valgut la pena. Si teniu les portes obertes a les noves descobertes musicals, el quintet alcoià us oferirà uns quants plaers en forma de melodies i lletres que freguen l’excel·lència.