Artaud i l’escriptura subversiva

20.03.2015

Aquest diumenge a les 18h la llibreria Calders acull una jornada de debat organitzada per l’Assocació Joan Ponç i Edicions Poncianes. La trobada se centrarà en la figura d’Antonin Artaud, les avantguardes i el concepte d’escriptura subversiva. Hi participaran Ricard Ripoll, Xavier Bassas, Santiago López Petit i Arnau Pons.

Antonin Artaud

Antonin Artaud

La primera sessió, titulada Avanrguardes sense avantguarda, anirà a càrrec de Ricard Ripoll i Xavier Bassas i abordarà els orígens i derives de l’escriptura subversiva. “Entenem per escriptura subversiva totes aquelles produccions literàries que defugen la representació (del Món) i l’expressió (del Jo) com a mites a partir dels quals el Sentit es desenvoluparia en un acte comunicatiu”, diu Ricard Ripoll. “Les escriptures subversives posen l’acte d’escriure com a previ a qualsevol Sentit i aquest es crearà a partir d’aquest gest creatiu. Així doncs les escriptures subversives signifiquen una ruptura radical amb la concepció tradicional de la literatura i imposen una nova manera d’entendre l’acte d’escriptura: com a renovació de la Llengua, com a imposició del Cos, com a reelaboració de la Història, com a assumpció de la Forma. Entenem que aquest canvi de paradigma apareix amb la modernitat poètica a França, al voltant de Baudelaire, Rimbaud, Lautréamont i Mallarmé. I permet entendre les avantguardes posteriors: Dadà, Surrealisme, Nouveau Roman, Tel Quel…” ens avança Ripoll, que participarà a la primera sessió, a les 18h.

Xavier Bassas al seu torn es proposarà articular la seva reflexió en tres parts: una primera part on parlarà del projecte de la Modernitat en art i en literatura, desenvolupant algunes cites de Jacques Rancière; tot seguit abordarà les avantguardes com a concepció vital i es concentrarà en una primera temptativa de comparació entre “l’evidència absurda” del René Daumal als anys 20-30 (de qui Bassas va traduir “La grande beuverie” al castellà per Cabaret Voltaire eds.) i “l’escriptura del desastre” de Blanchot, dues escriptures subversives. Finalment, a la tercera part Bassas procurarà definir què entén per “escriptura subversiva” avui en dia, i com ens en podem servir.

 

Sobreviure poèticament

La segona sessió, a les 19.30h, estarà centrada en la figura d’Artaud i en la (im)possibilitat de sobreviure poèticament en una societat fracassada. Hi participaran Arnau Pons i Santiago López Petit.

“Artaud era una anomalia perquè tenia problemes amb la vida. La societat deia d’ell que estava malalt”, ens diu López-Petit. “Qui avui no està d’una manera o altra també malalt? Si assumir-se com a anomalia és no encaixar en aquesta sociedat, més exactament, és no-voler-encaixar en el joc programat de la vida, aleshores la posició política que aquesta interrupció aixeca s’obre avui a tothom”, conclou l’autor de Hijos de la noche.

Arnau Pons parlarà del breu assaig que ha escrit sobre Artaud, de títol polisèmic: Sans limage (Roure Edicions, 2014), i que va sortir a França el 2013 en el volum que aplega les intervencions del Col·loqui Artaud de Barcelona. D’aquest llibre en trobareu una ressenya escrita per Joana Masó a El PuntAvui.

“Primer de tot, caldrà que ens preguntem què entenem per escriptura subversiva”, diu Arnau Pons. “Hi ha poetes i també acadèmics que confonen l’escriptura subversiva amb l’escriptura reaccionària, o almenys amb una escriptura que és còmplice de la violència”, alerta Pons. “Per Artaud, el ‘teatre de la crueltat’ és estrictament impossible: mentre hi ha teatre, no hi ha crueltat; i si hi ha crueltat, el joc s’interromp tot d’una. Per això afirma que el ‘teatre de la crueltat’ vol dir teatre difícil i cruel d’entrada per a ell mateix. Igualment es pot dir que, mentre hi ha follia, no hi ha obra; i si hi ha obra, és que la follia s’ha interromput”, diu Pons.

Arnau Pons | Foto de Manu Manzano

Arnau Pons | Foto de Manu Manzano

“El desafiament d’Artaud hauria de concernir cada poeta”, continua Pons. “Segons ell, l’artista ha d’auscultar el cor de la seva època, i això el converteix en un ‘boc expiatori’, ja que té el deure d’atraure, de fer caure damunt seu les ires errants de la seva època. Tsvetàieva va dir una cosa semblant: que el poeta havia de donar comptes de les malalties de la seva època. Aquest ferm convenciment fa que l’escriptura subversiva sigui realment intolerable. Per això l’escriptura que troba una acollida favorable i immediata en el medi artístic en què sorgeix no és subversiva, és una altra cosa. Provocativa, potser. O simplement mira d’impactar. És la part de provocació necessària que se suposa que ve amb el paquet”.

 

Si en voleu saber més, ja ho sabeu: diumenge a les 18h a La Calders.