‘Aquella porta giratòria’, de Lluís Foix, premi Josep Pla 2016

7.01.2016

El dia 6 de gener és, per a molts, l’últim dia de les vacances de Nadal, però en el món de la cultura representa una cita clau, ja que a l’hotel Palace —l’antic Ritz— es lliuren el premi Nadal i el premi Josep Pla de narrativa, una entrega que enguany, però, ha estat marcada per la intensa actualitat política del país. Els guanyadors d’aquesta edició són, Víctor del Árbol, amb La víspera de casi todo, i Lluís Foix, amb Aquella porta giratòria.

Lluís Foix | Foto revista Valors

Lluís Foix | Foto revista Valors

El periodista veterà Lluís Foix va aconseguir colpir el jurat de la 48 edició del premi Josep Pla —format per Sebastià Alzamora, Rosa Cabré, Antoni Pladevall, Àlex Susanna i Glòria Gasch— amb la segona part de les seves memòries amb el pseudònim de Joan March. Amb La porta giratòria, l’autor fa un recorregut pels seus anys a La Vanguardia, on va començar a treballar-hi com a traductor i va arribar a ser-ne director. Foix fa, doncs, un homenatge al periodisme “amb l’enrevessadora ironia que de tant en tant treu el cap en les tertúlies televisives i radiofòniques en què participa”, tal com assegura Jordi Nopca al seu article al diari Ara.

La porta giratòria és també un anecdotari vital, on explica el seu recorregut periodístic des que va començar al Diari de Menorca, fins que va començar a treballar a La Vanguardia, passant per les seves etapes com a corresponsal a Londres, Washington i Afganistan. El premi Josep Pla té una dotació de sis mil euros i l’obra guanyadora sortirà publicada el febrer a l’editorial Destino. El precedent d’aquestes memòries és La marinada sempre arriba (Columna, 2013), en les quals Foix parlava de la seva infantesa i adolescència al seu poble, Rocafort de Vallbona, fins que es va traslladar a Barcelona.

El thriller de Víctor del Árbol guanya el premi Nadal

Víctor del Árbol ha estat el guanyador de la 72 edició del premi Nadal amb La víspera de casi todo, un thriller que explica la fugida fins a la Costa da Morte, a Galícia, d’una dona de classe alta torturada pel seu passat, on es trobarà amb altres personatges que també fugen d’un fet traumàtic del seu passat. Seguint l’esquema de narració habitual de l’autor, Del Árbol enfila una novel·la amb “tensió narrativa”, profunditat psicològica i grans passions. La seva novel·la, que publicarà Destino, s’ha imposat per sobre dels 340 originals que el premi ha rebut d’arreu del món.

L’ex mosso va debutar com a escriptor fa cinc anys i ho combinava amb la seva feina com a policia. La segona novel·la que va publicar, La tristeza del samurai (Alrevés, 2011) es va traduir al francès i va tenir tant d’èxit que va guanyar el Prix du Polar Européen.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. La porta giratòria, i tant. La porta que gira i gira com la retòrica del sempre elegant i assenyat botiflerot Foix. Paraules i paraules que tomben i giren per no dir absolutament res, no en va es tracta justament d’això: que no canviï res. Com per exemple els premis grossos d’aquest país. Sempre corruptes. Començant pel Sant Jordi, continuant per exemple pel Bertrana i acabant per exemple pel Pla. La “cultura” catalana és així. Una porta giratòria. Moviment per no moure’s mai de lloc. Grans gales, boques plenes de la paraula cultura, falsa eufòria de les capelletes, absurd cofoisme, i tot per maquillar la farsa, la buidor, la putrefacció, la mediocritat més absoluta: l’assassinat de la cultura. Construirem un país nou, diuen. Riure per no plorar.