Apunts sobre geografia i natura gironina

10.02.2015

La col·lecció “Quaderns de la Revista de Girona” va néixer l’any 1985 amb l’objectiu de ser un instrument de creació d’identitat, de cohesió, de compromís amb el medi i de projecció del territori gironí. Aquests quaderns tenen com a objectiu inventariar i estudiar el patrimoni gironí i, per això, se’ls ha batejat amb el nom d’“enciclopèdia popular de les comarques gironines”. La col·lecció, que està dirigida per Joan Domènech i que edita la Diputació de Girona juntament amb l’Obra Social ”La Caixa”, es pot llegir també a Internet.

Cadaqués | Foto: Wikimedia Commons

Cadaqués | Foto: Wikimedia Commons

Dels últims quaderns publicats, Natura litoral —número 173—, escrit per Josep M. Dacosta Oliveras, està dedicat als espais naturals de la Costa Brava, i El Far d’Empordà —número 174—, escrit per Antoni Egea i Codina i Erika Serna i Coba, està dedicat a la població de nom homònim. Natura litoral, doncs, ressegueix un recorregut al llarg dels 221 quilòmetres que fa la Costa Brava, un espai, com es diu a la introducció del quadern (pàg. 5), “notablement ric en valors geològics, botànics i faunístics, i alguns d’aquests elements tenen interès mundial”. “Aquest conjunt genera un territori de gran bellesa, que és l’escenari d’activitats tradicionals com la pesca i en menor grau l’agricultura i la ramaderia”, apunta més avall l’autor.

I és que, a banda del seu potencial turístic, és un espai de gran interès naturalista amb importants valors geològics, botànics i geològics, com els parcs naturals del Cap de Creus, dels Aiguamolls de l’Empordà i del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, o àrees com la Xarxa Natura 2000 i el Pla d’Espais d’Interès Natural. A més a més, hi ha tretze àmbits que formen part de l’Inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya. A través de les pàgines, el lector s’endinsarà en el paisatge, la flora i la fauna d’un litoral i un territori de gran bellesa, i descobrirà llocs i paisatges urbans com Portbou, Colera, Begur, Palafrugell o Santa Cristina d’Aro.

D’altra banda, El Far d’Empordà ens situa en la població que es diu, precisament, El Far d’Empordà. Situada molt a prop de Figueres —“a 3 quilòmetres a llevant de la ciutat de Figueres”, diuen els autors (pàg. 5)—, és un poble que forma una agrupació entorn de l’església i les restes d’un castell, que, per la seva localització, es troba arrecerat de la tramuntana. “Els carrers són estrets i curts, sense una disposició definida”, expliquen els autors. Aquest quadern, doncs, no només permet descobrir els orígens de la població al lector, sinó també conèixer-ne la flora, la fauna i el paisatge que l’envolten.